08 de desembre de 2020
08.12.2020
L'Empordà
Medi ambient

El «Projecte Llúdriga» del parc dels Aiguamolls celebra 25 anys

«Queda molta feina per fer», diu Deli Saavedra, un dels promotors de la iniciativa

07.12.2020 | 19:44
Una imatge de l'alliberament de la primera llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà.

L'alliberament de la primera llúdriga al parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, amb Deli Saavedra com a principal introductor d'aquesta espècie als rius de la comarca, és un projecte que acaba de celebrar els primers 25 anys. Aquests primers impulsors, entre els quals, també, hi havia l'ornitòleg Jordi Sargatal, aleshores director del parc, han volgut festejar públicament aquesta efemèride.

El Projecte Llúdriga «va marcar l'inici d'un projecte de reintroducció que ha retornat aquesta espècie als nostres rius i aiguamolls», manifestava, dies enrere, Saavedra, segons el qual «actualment, les llúdrigues es troben a més de la meitat dels rius de Catalunya, incloent-hi llocs com el riu Besòs, i és present a la Catalunya Nord. Hem après –afegeix– a coexistir amb les llúdrigues (actualment el principal factor de mortalitat són els atropellaments, no la persecució) i, cada cop, es veuen més fàcilment, de vegades amb llum de dia. Amb el futur tan fosc que tenim al davant, a causa de l'emergència climàtica, val la pena de tant recuperar bones notícies».


Un èxit

Sargatal recorda que, com a director del parc dels Aiguamolls, li va encarregar la introducció de la llúdriga, a Saavedra. «La llúdriga, al principi, era una cosa única i s'ha anat estenent, de manera que, ara, els rius són més vius que abans», explica Jordi Sargatal.

Mentrestant, Deli Saavedra matisa que la llúdriga «és clau per a l'ecologia perquè és de les espècies que han d'estar en la seva densitat necessària». Per a Saavedra, «allò, va ser un èxit i es va demostrar que, a més, no havia de portar un conflicte social, fins al punt que ha tingut un benefici econòmic, perquè, aquesta, és una espècie emblemàtica que ha aportat més visitants als Aiguamolls».

Malgrat tot, encara falten espècies per tornar a l'Empordà. «Queda molta feina per fer, encara, per reintroduir els voltors o l'àliga pescadora. Cal reintroduir moltes altres espècies que van desaparèixer», recorda el màxim exponent del Projecte Llúdriga.

Segons expliquen des de l'Apnae –els Amics del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà–«històricament, la llúdriga havia estat una espècie abundant a les conques dels rius Fluvià i Muga, així com als Aiguamolls. Durant el segle XX, però, es va anar rarificant fins a desaparèixer». El Projecte Llúdriga «va ser un pas més en tota una sèrie de projectes de restauració d'espais i reintroducció d'espècies, portats a terme al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà des de la seva creació, sota la direcció de Jordi Sargatal», indiquen. Però, concretament, aquest projecte naixia a començaments del 1993, quan durant la primavera i l'estiu van recórrer els estanys, rius i rierols dels Aiguamolls i de les conques de la Muga i el Fluvià.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent