El doctor Narcís Prat i Sàbat va néixer el dia 6 de maig de l'any 1954 al Rovell de l'ou de Girona en aquell moment, que ara és el carrer Nou. Ha treballat tota la seva vida professional de metge. Assumeix el repte d'arbitrar en situacions que requereixen consens social com a nou Jutge de Pau de l'Escala.

Com li ha anat el pas de la medicina a ser jutge de pau

Procedeixo d'una família d'advocats i metges i, potser, aquests precedents han ajudat en el fet de ser, primer, metge i, ara, jutge de pau. Estic jubilat del sistema sanitari públic, després de més de 40 anys d'exercici, i gairebé tot aquest temps he estat exercint a l'Alt Empordà, a excepció d'un impàs de nou mesos a la Bisbal, després de les oposicions a metge titular. Vaig arribar a Figueres l'abril de 1980, després de treballar a Maçanet de la Selva, durant uns mesos, fent una substitució. Vaig ser, durant set anys, el metge de Garrigàs, Pontós i Sta. Eulàlia. Després, vaig exercir, set anys més, com a metge de l'Armentera, Ventalló i Viladamat i, des de fa 21 anys, soc metge a l'Escala. El maig de 2019 em vaig jubilar de l'ICS, en complir l'edat reglamentària. En els darrers vuit anys, he estat el jutge de pau substitut de l'Escala, al costat del seu titular, el senyor Joaquim Malé.

De fet, vostè ja se la coneix molt, l'Escala, en la llarga etapa com a metge. Ha notat un canvi molt notable, al municipi, des de la seva arribada?

El canvi que ha sofert l'Escala, quant a l'atenció sanitària, ha estat molt important. Quan vaig arribar, el 1998, encara no hi havia el CAP i es passava consulta a la Casa del Mar. Érem tres metges, dos ATS, un ginecòleg, una vegada a la setmana, la llevadora i una pediatra, a més del personal administratiu per donar cobertura a tota la població. Cobríem les 24 hores del dia. Amb l'arribada i posada en marxa del CAP, l'atenció sanitària ha millorat molt amb l'increment de serveis i d'atenció continuada.

Quins són els principals reptes que es planteja?

El jutge de pau titular, fins aquest moment, ha decidit deixar el càrrec per motius d'edat, i l'Ajuntament de l'Escala em va proposar com a jutge titular, càrrec que em fa molta il·lusió. És una tasca de responsabilitat, que vull assumir i procurar fer-ho de la millor manera possible, sempre comptant amb l'ajuda del personal. Recordo el meu pare, advocat, buscant solucions i acords entre les parts fora dels tribunals, de la mateixa manera que els jutges de pau, que he conegut en els pobles on he exercit de metge, i aquí a l'Escala, amb l'exemple i testimoni del senyor Malé.

S'ha format un bon equip assessor per fer la seva feina?

Quant al fet de la formació, per una banda, cal reconèixer la feina del personal adscrit al Jutjat de pau i al Registre civil, que treballen amb responsabilitat i ajuden en tot el que cal, ja que en coneixen el funcionament des de fa temps. Per altra banda, la Generalitat, a través del Departament de Justícia, disposa del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, on s'imparteixen cursos de formació, cosa que ha propiciat la creació d'una associació de jutges de pau. Tenim, també, un grup de WhatsApp, que ens permet consultar-nos entre nosaltres i, per correu electrònic, amb el Departament de Justícia. El volum de feina, en aquests moments, és sobretot al Registre civil. Quant al jutjat en si, hem de donar suport al Jutjat de Figueres en les citacions -els exhorts-; els actes de conciliació els ha de fer el jutge de pau. En el que portem d'aquest any 2020, a 30 d'octubre, al jutjat de l'Escala, s'han acomplert 368 exhorts i 303 actes civils. Hi ha tres persones que treballen en aquest jutjat i donen cobertura a set pobles més de la comarca.

Què el satisfaria més quan deixi aquest càrrec?

El que m'agradaria més, quan deixi el càrrec, seria anar-me'n amb la consciència tranquil·la d'haver fet la feina de la millor manera i no haver comès errors. També, que les persones que hagin hagut de tractar amb mi s'hagin sentit acollides i ben tractades. Deixar el càrrec tranquil com ha fet el senyor Malé i tants altres jutges de pau que estan treballant per als nostres pobles.