01 de desembre de 2020
01.12.2020
L'Empordà
Figueres

Joves voluntaris fan trucades a gent gran que està sola per conversar i escoltar-la

El projecte es diu «Ens fem companyia, ara per telèfon!» i hi participen alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres

30.11.2020 | 20:12
«Els estudiants aprenen que la vellesa és una etapa més de la vida, plena de saviesa i emocions; i els avis ens demostren que encara tenen molt per dir i per donar», diu Mercè Martí.

Moltes persones grans, que fins fa només uns mesos tenien una vida social activa, sortien de casa, anaven d'excursió, a activitats culturals, a ballar, a comprar... es troben ara, a causa de la pandèmia, sense gaires distraccions i passant més temps a casa, soles, que una altra cosa. Un grup de nois i noies de segon d'ESO de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres fa que alguns dies d'aquestes persones grans tinguin un al·licient especial: són joves que els truquen per telèfon, els fan companyia mentre conversen i s'interessen per elles.

Nada és una d'aquestes estudiants i, curiosament, el seu nom, en marroquí, significa estrella. La Carme, l'àvia a la qual la Nada ha trucat, defineix l'experiència amb aquestes paraules: «Estic molt contenta de tenir contacte amb joves, i encara més si són de cultures diferents, perquè és molt enriquidor. Tinc ganes de poder veure'ls quan ens ho permetin».

Aprendre a escoltar

Mercè Martí, professora del centre, és la creadora i coordinadora del projecte, que es diu Ens fem companyia, ara per telèfon!, i que compta amb el suport de dues àvies molt vinculades a l'institut: Pilar Tavera i María José Valeri, professores jubilades que encara mantenen viva la vocació educadora. «Un alumne, en dir-li que m'agrada molt llegir, em va demanar que li recomanés llibres d'aventures. Ara ja en té un a les mans i està ben entusiasmat. Espero cada dijous la seva trucada amb emoció», diu Pilar Tavera.

Mercè Martí remarca que les trucades setmanals animen molt la gent gran, i que també cal tenir en compte els beneficis que en treuen els alumnes, que aprenen a escoltar i a comunicar-se amb persones d'una altra generació. «El que aprenen en el camp comunicatiu és bàsic per a la vida, perquè, en definitiva, viure és comunicar. I saber crear una bona conversa per telèfon és una habilitat i un art que els pot fer millors persones», reconeix la professora, i també diu: «Els nostres estudiants aprenen que la vellesa és una etapa més de la nostra vida, plena de saviesa i emocions; i els avis ens demostren que encara tenen molt per dir i per donar».

Els joves voluntaris compten amb l'assessorament i la formació de professionals que s'han adherit a la iniciativa. Entre ells, hi ha el psicòleg Narcís Heras; la directora del centre Alzheimer de l'Alt Empordà, Núria Juanola, de l'àmbit de la geriatria; els doctors Martí Sabà i Narcís Bardalet, i Constantí Sotelo, especialista en educació musical i comunicació. El projecte es presenta com una cadena d'empatia i solidaritat que, de mica en mica, es pot fer més gran.

Narcís Heras fa referència al valor terapèutic d'aquestes trucades: «Que aquests adolescents, sense prejudicis familiars i fora del seu àmbit, conversin amb gent gran de coses que interessen les dues bandes, ho veig gairebé com un telèfon de l'esperança. Però aquí no s'hi expliquen desgràcies ni t'atén un psicòleg, sinó que el fet que sigui mainada, la que està a l'altra banda del telèfon, aporta un punt de vista encara més humà i amb un vincle més fort».

Contagiar cultura i saviesa

«En aquests moments en què es parla tant de contagi, jo hi afegiria que no només es contagien les persones per malalties infeccioses: la cultura i la saviesa també es poden contagiar si tu mínimament vols aprendre», observa el doctor Bardalet. Per la seva banda, Núria Juanola fa la següent reflexió: «A través d'un projecte com aquest, els joves deixen de percebre els adults grans com a invisibles, i creen uns vincles afectius amb uns adults a qui poden ajudar a sortir de situacions de soledat no triada, com les que ha produït la Covid». El doctor Sabà s'ha fixat en el fet que, «avui dia, ningú parla amb ningú; manca comunicació en l'àmbit familiar, però encara més amb els avis, que estan molt sols». «Amb aquest projecte, donem unes arrels tant culturals com de valors a tota la mainada que no té avis o que no té un entorn familiar ferm de referència», reconeix el metge.

Els alumnes del cicle formatiu de grau mitjà d'atenció a persones en situació de dependència (TADE) també s'han sumat a Ens fem companyia, ara per telèfon!, amb un treball que els permet posar en pràctica el que estudien al mòdul de teleassistència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent