El cap del principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Figueres, Jordi Masquef (Figueres, 1980), es mostra crític amb la gestió de l'actual equip de govern i considera que hi ha temes de la política municipal que es podrien administrar de forma diferent. L'exalcalde repassa, en aquesta entrevista, alguns temes de l'actualitat municipal, conscient de la situació d'emergència sanitària que no és exclusiva de Figueres, sinó global.

A grans trets, quina anàlisi fa de la ciutat de Figueres en aquests moments?

La situació en general és un desori. Figueres està en caiguda lliure. Estem molt pitjor que el maig del 2019. Hi ha hagut temps suficient per veure el canvi que alguns prometien i, al final, s'ha demostrat, segons l'opinió que expressen molts figuerencs, que el vaixell s'enfonsa. Crec que aquesta percepció no és només personal, sinó que és compartida, lamentablement, per molta altra gent.

Creu que el context de pandèmia en què ens trobem té alguna cosa a veure?

Òbviament, la pandèmia no li podem imputar al govern municipal, perquè això ha estat un imprevist a escala mundial i, realment, la gestió de la situació és molt complicada. Però, tot i això, no hem vist cap input ni senyal que ens faci pensar que la situació no seria la mateixa. Vull dir que aquelles decisions que són competència del govern municipal ens han deixat una mica, per ser generosos, desorientats.

A què es refereix?

Em refereixo, per exemple, a la gestió de la informació de la pandèmia d'aquest estiu. A Figueres, la segona envestida de coronavirus la vam patir al juliol, en plena temporada turística, en el pic de l'estiu, i no es va gestionar de manera correcta des de l'Ajuntament. En aquell moment, es van donar informacions totalment alarmistes que van fer que Figueres, durant tres o quatre setmanes, fos una ciutat desèrtica i que les caixes dels comerciants i de la restauració quedessin eixutes, quan Empuriabrava o Roses, entre altres municipis, continuaven la seva activitat normal. ¿Com demanem a aquests mateixos comerciants, que ja han patit dues onades, que ara suportin la tercera donant-los el cop de gràcia d'un increment dels impostos?

Què hauria fet vostè si hagués estat l'alcalde?

La situació que es dona aquí és general i també passa a Roses, Castelló d'Empúries, Barcelona o a Vilafranca del Penedès. Això té una disculpa perquè és una situació inesperada i complicada, difícil de gestionar per a qualsevol alcaldia. L'error és que a Figueres es governa des d'un color polític quan el que s'ha de fer és prendre decisions des del territori. En un episodi com el que vam viure a l'estiu, l'alcaldessa, com a màxima representant dels interessos dels ciutadans, hauria d'haver donat un cop de puny a la taula i hauria d'haver dit al Departament de Salut que qui coneix millor les dades de la ciutat és qui es troba sobre el territori. Sé que és difícil trobar el just equilibri entre la salut i l'economia, però hem de ser capaços de trobar-lo. No es poden prendre decisions des de Barcelona que ens corresponen a nosaltres.

Per què no s'ha aconseguit desencallar la problemàtica dels talls de llum al Culubret?

En aquest cas, es necessita la col·laboració de totes les administracions, bàsicament de la Generalitat i de l'Estat, perquè si hi anem només com a Ajuntament, no en traurem res. Però hi ha una manca de valentia. Els talls de llum es produeixen perquè hi ha una activitat que no acaba de ser lícita. Figueres té un problema d'inseguretat i una de les receptes és mà dura. Cal una dotació més gran d'efectius policials, evidentment, i són importants les càmeres de videovigilància, però les càmeres lectores de matrícules funcionen molt bé a la Jonquera o a Castelló d'Empúries, i aquí també n'hauríem de tenir, com havia demanat el nostre grup al pressupost.

En la seva opinió, hi ha alguna cosa que faci bé l'actual equip de govern?

Sí, és a dir, estan intentant implantar el seu model, un model que no compartim. No és que ells ho facin tot malament, sinó que nosaltres ho faríem d'una manera diferent. No és criticar per criticar. Ells invertirien en unes coses i nosaltres ho faríem en unes altres. Es tracta d'un model de gestió.

Què prioritza el seu grup?

El nostre és un model socioliberal, una manera d'entendre la gestió basada en l'economia d'empresa, en el lliure mercat, en la protecció dels més dèbils, però també en l'empoderament del sector econòmic i productiu. Això és el que sempre ens ha diferenciat de postures més socials. Nosaltres no apostem per una societat totalment subsidiada, creiem en la meritocràcia, en el teixit empresarial. Tot això ens diferencia molt amb el tarannà d'ells. Problemes, n'hi ha molts i se'ls trobaran ells i ens els trobaríem nosaltres.

Quins destacaria?

Tenim problemes de manca d'equipaments i també problemes de seguretat, on s'englobarien també els talls de llum al Culubret. Tenim problemes al barri de Sant Joan. Tenim problemes d'incivisme i de delinqüència a la resta de la ciutat. I també tenim un problema important de neteja, que s'ha vist que no era fàcil de resoldre. Voldria apel·lar a la deslleialtat d'algun partit, com és el PSC, que el 2016 també estava governant amb nosaltres. Són problemes quotidians, del dia a dia, que s'han de resoldre, no només pensant en el termini curt, sinó també en el llarg termini. Entre tots hem de definir la ciutat que volem d'aquí a uns anys.

Com és la seva relació amb l'alcaldessa, Agnès Lladó?

Aquests últims dos mesos sembla que ha millorat. Abans, el diàleg era totalment nul i crec que era un error. La relació, de tota manera, no és fluida. Ens va cridar fa un parell de mesos per separat al cap de Ciutadans i a mi, per explicar-nos el pressupost, però hauria de ser més fluida, la relació. Aquí vull deixar clara una cosa que, precisament, ens ha passat al nostre grup municipal. Ens hem de deixar de colors, encara que ella militi a ERC i jo al PDeCAT hem de poder tenir una bona relació.

El seu grup municipal, precisament, té una varietat de colors ara mateix.

Cert, dintre del nostre espai, que abans era Convergència Democràtica de Catalunya hi ha gent a Junts per Catalunya, gent al PDeCAT i gent al PNC, i en Manel Rodríguez, que es manté independent. Nosaltres hem aglutinat i hem sabut fer d'aquesta diversitat un valor, amb un projecte que és Junts per Figueres que se centra en l'àmbit municipalista. Quan ens va passar això, vam fixar unes normes, cadascú és lliure de militar en el partit que vulgui, i, de fet, tots som cosins i hi ha moltes coses que ens uneixen, però som un exemple perquè el nostre objectiu és anar tots a una per la ciutat.