Esfondrament de teulats, despreniment de façanes, inundacions, incendis, o vandalisme són alguns exemples del que pot patir un edifici del qual no es té cura. A més de provocar una situació de possible inseguretat o insalubritat pública, és sancionable, ja que els propietaris estan obligats a mantenir els seus edificis en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic, segons estipula la normativa. Com altres ajuntaments, el de Figueres notifica als propietaris les deficiències que es troben, si aquests no responen, l'Ajuntament pot executar-ho subsidiàriament i passar la factura després o iniciar un procediment sancionador.
Des de l'inici d'aquest mandat, els serveis tècnics de l'Ajuntament de Figueres han detectat una vuitantena d'edificis amb deficiències, dels quals s'han resolt més de la meitat. Segons explica el vicealcalde i responsable de l'àrea, Pere Casellas, «el que volem és que la ciutat estigui endreçada i per això també les façanes han d'estar en bon estat». En aquest sentit, destaca que, per a aquest govern, això és una «qüestió política», i no com abans, afegeix, que «es feia d'una manera més rutinària». Per mostrar el seu compromís, el vicealcalde assegura que s'ha «reforçat l'àrea amb una administrativa i es reforçarà més perquè, a més de les coses que no estan bé, farem una millora de l'ornament públic».
La majoria de les actuacions que s'han inclòs en aquest primer dossier són requerides per qüestions de seguretat. És el cas de l'edifici del carrer Nou, 144, que es va enfonsar el teulat. L'edifici es va enderrocar i ara és disponible per fer obra nova. O el cas de l'edifici de la foto que acompanya aquest article. La façana i el teulat del carrer Peralada, 60, presentava deficiències a la teulada i a la façana abans d'intervenir-hi. Es dona per resolt quan s'apuntala i es tapia. Altres casos resten pendents, però, ja estan identificats i, per tant, tindran un control per part del consistori. Per exemple, el carrer de la Jonquera, 21 i 23, un edifici que presenta mal estat, ha tingut despreniments de la cornisa a la via pública, deficiències a la teulada i té els patis interiors bruts. Des del gener té el permís per enderrocar i fer obra nova, però com que no s'ha fet, el setembre, l'Ajuntament va concedir una pròrroga.
Pel que fa a la reacció de les persones propietàries d'aquestes finques afectades, Casellas assegura que, «en general, la gent ha respost correctament» i la majoria s'han mostrat predisposats a fer el que se'ls requeria. «També hi ha hagut molts que ho han fet per iniciativa pròpia». El vicealcalde fa una crida als propietaris: «Demano que la gent es conscienciï que les propietats han d'estar en perfecte ordre de revista».
Un cop feta aquesta primera diagnosi i actuació per qüestions de seguretat, el següent pas que treballa el govern municipal és fer complir «la funció social de la propietat». Tot i que en aquest cas es calcula que no n'hi haurà tantes, el govern vol fer un rentat de cara general, «no pot ser que a la Rambla hi hagi una façana sense pintar», diu el vicealcalde.
Edificis «en condicions»
El regidor de l'Àrea d'Urbanisme, Xavier Amiel, explica com es pretén que els edificis de la ciutat «guardin una mica d'ornament». Es tracta de «fer complir la Llei d'urbanisme i tenir uns edificis en condicions». És per això que el govern quadripartit inclou en el pressupost de 2021 una partida de 300.000 euros per a subvencionar la rehabilitació d'edificis de la ciutat. Això inclou restauració i rehabilitació de façanes, rehabilitació i millora de cobertes, correcció de patologies estructurals, supressió de barreres arquitectòniques amb adequació de l'itinerari, i a la instal·lació d'ascensors. Amiel indica que «des de principis de segle que es va aturar tot el relacionat amb subvencions de rehabilitació de façanes».
El mes de setembre passat es van aprovar les bases reguladores per a aquestes subvencions. Per una banda, hi ha l'interès de posar al dia un parc immobiliari envellit per tal de deturar el cicle de degradació i abandonament, a més de les consegüents problemàtiques de pèrdua de qualitat i de seguretat de l'espai públic i de malbaratament de la capacitat residencial en el sòl ja consolidat urbanísticament. També cal afegir l'objectiu de mantenir en bon estat el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
