Elisenda FrancoValero fa vint anys que treballa al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Ha passat la major part d'aquest temps als Serveis Socials Bàsics, en l'àmbit de l'atenció a famílies i infants i adolescents en situació de risc social. Des de fa uns tres anys i mig, és la responsable del SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones), on es fa atenció específica a víctimes de violència masclista. Forma equip amb dos psicòlegs i una advocada que assessora legalment les dones. En aquesta entrevista, explica com pot la víctima demanar ajuda per fugir del seu agressor.

Les situacions de violència masclista que atenen al SIAD en quins contextos es produeixen?

Les situacions de les dones que arriben al SIAD poden ser diverses en funció de la situació en què es trobi ella en relació amb la violència; depèn del seu estat emocional, del grau de dependència, de si té fills al seu càrrec, però sobretot el més important és poder fer una adequada valoració del risc en què es troba en aquell moment per garantir la seva seguretat i la dels seus fills, en cas que en tingui.

Són tan víctimes els fills com les seves mares?

Quan la dona que pateix la violència té fills amb l'agressor, la majoria de vegades la violència continua a través dels fills manipulant-los, posant-los en contra de la mare, fent-los sentir culpables de la situació, intentant comprar-los a través de coses materials, etc. Els menors són víctimes secundàries d'aquesta violència, són sovint els grans oblidats i se'ls ha de poder protegir, sobretot a escala legal. Les dones es troben amb moltes dificultats a l'hora de fer els intercanvis dels fills amb l'agressor i han de sostenir situacions molt dures i que les deixen en una vulnerabilitat molt gran.

Què pot dir de la seva experiència amb les víctimes?

Normalment, ens trobem amb dones molt afectades per la situació de violència viscuda i amb baixa autoestima. La gran majoria tenen un sentiment d'afecció molt gran envers l'agressor amb una dependència emocional molt forta cap a ell. Sovint tenen sentiments de voler salvar la parella, creient fermament que podran canviar-lo o bé l'exculpen dels seus actes amb milers d'excuses.

Quines són les excuses més freqüents?

D'aquesta mena: si no consumís, no em faria això; va tenir un mal moment, però no tornarà a passar; com que m'estima, se sent gelós i actua desmesuradament, etc. Són dones que han «normalitzat» la violència en les seves vides i han après a sobreviure a aquesta mitjançant estratègies perquè no s'enfadi o per intentar creure's que, malgrat tot, ell les estima o que canviarà amb el temps.

Però la realitat és una altra.

La realitat i l'experiència ens diuen que els agressors no canvien, si no tenen una motivació real de canvi, si no segueixen els tractaments adequats, si no creuen que tenen un problema, que són responsables dels seus actes i que la violència és un delicte que vulnera els drets de les dones com a persones lliures i capaces de fer tot allò que vulguin.

Quin és el procediment que se segueix quan saben que una dona ha estat maltractada?

Els Mossos d'Esquadra deriven aquelles dones que accepten la intervenció social i es fa un comunicat al SIAD, des d'on es truca de manera urgent la dona per fer un diagnòstic del risc en què es troba. A partir d'aquí, es procedeix a intervenir de manera directa amb la dona i alhora coordinada amb els serveis de la xarxa pública, especialment amb Mossos d'Esquadra, Serveis Socials, advocats, jutjat de violència de gènere, oficina d'atenció a la víctima... En el cas que la dona ho requereixi, se li ofereix un allotjament d'emergència, tant a ella com als seus fills, si en té.

Hi ha un acompanyament?

Sí, primer hi ha una atenció urgent, i posteriorment s'informa, s'assessora i s'acompanya la dona en el seu procés de recuperació a través de la realització de tràmits, gestions, derivació als serveis pertinents i escolta activa.

Com s'aconsegueix l'aproximació, guanyar-se la confiança?

Des del SIAD es tramita un servei que s'anomena d'Atenpro, que gestiona la Creu Roja, i que consisteix en un servei telefònic i de protecció per a víctimes de violència de gènere. Ofereix una atenció immediata i a distància, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que puguin sorgir, les 24 hores del dia, cada dia de l'any i allà on es trobin les dones. És un servei que disposa de geolocalització i que permet que les dones puguin contactar en qualsevol moment amb professionals especialitzats. Des d'aquest servei, es fa un seguiment de les dones i s'activen els recursos d'emergència en cas de necessitat. Des del SIAD, es valora molt poder establir un bon vincle amb la dona, treballar des de la confiança i poder informar-la dels seus drets i de com actuar.

Què aconsella fer a una dona que es troba en una situació de violència i encara no ha demanat ajuda?

Quan una dona pateix una agressió és necessari que activi el telèfon d'emergències 112 o bé que pugui avisar algú que truqui per ella i que vagi a la comissaria de Mossos d'Esquadra més propera a fer la pertinent denúncia. Actualment, hi ha una aplicació, MY112, que té geolocalització i a través de la qual s'activa aquest servei d'emergència. Cal recordar que el telèfon 900 900 120 és un servei gratuït i confidencial contra la violència masclista i que atén de manera permanent les 24 hores i tots els dies de l'any.

Què li diria ara mateix a una dona que ha estat agredida?

Li diria que no passa res per explicar les coses, que és el primer pas a l'hora de demanar ajuda i poder iniciar un camí per sortir d'aquesta situació. Que confiï en els serveis, que estem per intentar ajudar-la, que no es farà res que ella no vulgui, sempre que no perilli la seva integritat física o de menors o persones dependents, i que s'intentarà respectar el seu ritme en tot el procés. Li diria que sempre hi ha sortida passi el que passi i que qualsevol situació sempre és millor que continuar ancorada en el cicle de la violència. També ha de saber que hi ha moltes persones per a ajudar-la, que fem xarxa i que, entre tots, vetllem perquè ella estigui ben atesa i protegida, i també els seus fills. Els professionals estem per estrendre'ls la mà en un moment de les seves vides, però el camí l'han de recórrer elles.

Creu que aquests temps d'excepcionalitat per la crisi sanitària per Covid-19 han pogut causar més dificultats a les dones que viuen situacions de violència masclista?

La situació sobrevinguda amb la Covid-19 ha generat que les situacions de violència masclista empitjorin, és cert, i que la vulnerabilitat de les dones hagi augmentat provocant que passin més temps amb l'agressor, que els episodis d'estrès i d'agressivitat s'hagin donat amb més assiduïtat i que s'hagin sentit més desprotegides a l'hora de poder demanar ajuda.

Com es sobreporta una feina com la seva?

Al llarg d'aquests anys he conegut moltes dones i sempre guardo un especial record de cadascuna d'elles, mai hem d'oblidar que treballem amb persones i per a elles. Hem d'humanitzar les intervencions i dedicar temps a escoltar, entendre i a empatitzar.

Quines són les línies de treball principals a l'hora d'abordar un cas?

Des del SIAD no s'intenta que les dones oblidin la violència, sinó que intentin viure amb el que han viscut i alhora dotar-les d'estratègies per poder reconèixer una possible situació de desigualtats, de manca de respecte, o de violència masclista. Sempre hi ha el risc de repetir una parella que fomenti tot això o, fins i tot, de repetir parelles maltractadores. Però amb l'acompanyament i l'atenció psicoterapèutica adequada poden arribar a ser més conscients d'allò que es poden trobar i d'allò que no volen per elles. El més important per intentar erradicar la violència masclista és treballar des de la prevenció i l'educació dels infants i joves envers el respecte als altres i per a la igualtat de gènere; l'educació en valors i el modelatge a través d'intentar modificar conceptes molt intrínsecs en la nostra cultura i societat patriarcal.