El nou president del Consell Català de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària, també del col·legi gironí, i director de Ceigrup Finques Company, fa una radiografia del sector immobiliari a l'Alt Empordà i el seu futur immediat.

Agafa el càrrec en un moment molt excepcional.

Doncs sí, m'ha tocat en un moment complicat, però quan assumeixes un càrrec institucional és per aportar experiència i ajudar, perquè tots els companys del sector puguin seguir endavant.

A diferència d'altres sectors, l'immobiliari ha pogut continuar amb la seva activitat.

Sí. Els primers moments van ser de dubtes. No sabíem res, però després del primer confinament, hem vist que el sector està aguantant el cop prou bé, en general. No es poden fer les mateixes operacions que l'any anterior, però en línies generals es manté. Hi ha altres sectors molt més tocats. El 2008, la crisi ens va afectar de ple, els preus van baixar entre un 40% i un 50%, i ara no estem a la mateixa situació. Aquí a l'Alt Empordà encara estàvem en fase de reactivació després d'aquella crisi.

Com ha afectat la crisi de la pandèmia al sector?

En aquests moments, la gent li està donant molta importància als espais interiors i exteriors. També hi ha una demanda per anar a fora de les ciutats amb tot el tema del teletreball. Tot això modifica el tipus de necessitats i ens hem de saber adaptar al que demana el client. Aquesta crisi també afecta molt a la nostra professió, ens ha obligat a posar-nos les piles, a fer uns determinats canvis tecnològics que fins ara ho veiem de lluny, i hem d'assumir que tot s'està accelerant. Ja no hi ha marxa enrere.

Quines són les particularitats a l'Alt Empordà?

És un territori apreciat per gent que treballa a fora i es planteja venir a viure aquí. Es busca tenir l'AVE a prop i estem notant demanda. Les connexions a internet a vegades són un obstacle, va millorant, però queda molt per fer en aquest sentit. Hem de distingir dos tipus de mercat: costa i interior. Són dos mons completament diferents. La costa ha aguantat prou bé aquest estiu i, en primera residència, el mercat també ha aguantat. Aquest va quedar molt tocat amb la crisi del 2008 i Figueres ciutat continua amb una banda baixa de preus. L'obra nova encara no ha repuntat i està bastant a la cua d'una reactivació del mercat.

La gent surt de Figueres cap a municipis veïns pels efectes de la Covid i el teletreball?

La gent de Figueres ja fa anys que està sortint de la ciutat, no és conseqüència de la Covid. Aquest efecte és més per a gent de Girona o Barcelona que es plantegen venir aquí i instal·lar-se. El cas de Figueres té més a veure amb les seves problemàtiques i el model de ciutat, que és força preocupant. Per exemple, per mi és un error la llei de contenció de rendes. Això ens està desincentivant inversió en pisos de lloguer i Figueres ho necessita més que mai. Aquesta situació l'he traslladat a l'alcaldessa, perquè és molt preocupant. Figueres té un repte de replantejament de model de ciutat important i profund.

Quin efecte està tenint en els locals comercials? Com està afectant?

Serà un altre dels efectes més greus d'aquesta pandèmia. Malauradament, cada setmana veiem més locals tancats. Abans d'aquesta situació, a Figueres, ja feia temps que l'activitat comercial no estava massa activa i aquesta pandèmia ho està agreujant encara més. Esperem que no s'allargui molt i es pugui remuntar. Sembla que l'Ajuntament també hi vol fer alguna cosa, amb aquests locals tancats, que tinguin una imatge menys deixada i menys abandonats. Hem de buscar fórmules per reactivar el centre comercial i que es torni a invertir en la ciutat.

Aquest sistema que hem viscut en aquests últims quaranta anys és sostenible?

Els models estan canviant. Hem d'entendre que hi ha nous hàbits i ens hem de fixar en la gent jove. No s'ho plantegen gaire per comprar una cosa per a tota la vida. Hem de facilitar el lloguer perquè hi ha molta mobilitat. La major part de la població tendirà més al lloguer i els conceptes d'arrelament de tota la vida estan canviant completament i ho hem d'entendre. El futur va més pel lloguer o altres formes d'habitatge que estan sorgint.

La precarietat laboral també és un factor clau.

Evidentment, afecta molt i és preocupant. Sobretot pels joves. La generació dels trenta anys ho tenen molt complicat. Els hi va afectar la crisi del 2008 i, quan semblava que s'estabilitzava tot, ha vingut aquesta. Ho tenen complicat per independitzar-se i aquí s'han de buscar fórmules. Els governs s'haurien d'implicar molt més a tots els nivells. Tots estan molt obsessionats amb comprar pisos per posar a lloguer, quan per exemple s'hauria de potenciar l'ajuda personal i compensar per pagar un lloguer. Fórmules d'aquest tipus i, per què no, per comprar. El problema sempre és el 20-30% per obrir la hipoteca. Altres països europeus faciliten ajudes per pagar aquesta entrada per comprar. Després de la sanitat i l'educació, hauria d'haver-hi l'habitatge per destinar-hi molts més recursos, i més en aquests moments. El sector privat se l'ha d'ajudar.

Es parlava molt sobre ocupacions. Quina resposta pot tenir?

És un factor més que desincentiva la inversió en pisos de lloguer. Hi hauria d'haver una política molt més decidida. Aquest estiu hem viscut situacions realment alarmants. Els inversors volen seguretat jurídica i estar ben emparats.

Calarà el teletreball o serà una opció?

Calarà, però no pot ser en termes absoluts. La gent prefereix a l'oficina, estar sempre a casa pot confondre i és complicat. Hi ha tipus de treball que no cal que sigui presencial, ho estem notant amb demanda que està venint a viure a pobles de l'Alt Empordà, però no serà una cosa majoritària. El contacte personal és important.

Com serà l'endemà de la pandèmia?

És una crisi sanitària i ens va enganxar en fred. Tot anirà en funció de com vagi evolucionat. Si la situació s'allarga uns quants mesos més, la incidència serà encara més greu que ara. L'economia està molt tocada. Si arriba una vacuna, penso que l'horitzó serà el 2022.

La crisi del 2008 va servir per redimensionar el sector. Aquesta servirà per reinventar-lo?

Sí, ara toca reinventar-se. El sector immobiliari ha d'entendre que hi ha uns canvis socials i estem en una època de transició, de l'era industrial a la digital, i ens hem d'adaptar. El nostre sector li costa molt el canvi, és bastant conservador en línies generals, refractari als canvis. Aquesta pandèmia ha de servir per fer una embranzida de tot el que ens tocava fer i reinventar-nos i adaptar-nos. La gent ja té la informació per internet, se li ha de facilitar la primera visita amb un vídeo i entraràs en contacte quan hi hagi un interès. O es pot fer la signatura digital, per exemple. Hi ha molts canvis d'aquest tipus on ens hem de posar al dia.