Victòria Riera i Aragó és llicenciada en biologia per la UAB. Ha treballat a l’administració de la Generalitat des de l’any 1986. Va iniciar la seva tasca al Departament d’Agricultura i concretament al Delta de l’Ebre, on, durant deu anys, va realitzar diferents tasques científiques relacionades amb els cultius marins. L’any 1996 va ser coordinadora de l’Àrea Protegida de les Illes Medes.

Victòria Riera ha estat la directora del Parc Natural del Cap de Creus durant vint-i-dos anys, entre 1998 i 2020. Es va jubilar el febrer passat. Amb ella fem balanç de la seva gestió i de diferents aspectes relacionats amb aquest valuós espai protegit.

Com li prova la jubilació després d’anys de servei públic?

La jubilació em prova bé, encara que em vaig jubilar a finals de febrer i tot just el mes de març es va declarar la pandèmia del coronavirus, i amb ella el confinament, que va ser llarg i no em va permetre fer gaires coses. Amb tot, però, he tingut temps de descansar i gaudir del temps lliure, que la veritat també ho necessitava.

Quin balanç fa de la feina feta al parc natural?

Això no sé si soc jo la persona més indicada per dir-ho, però vist ara, des de la distància, penso que hi ha hagut de tot. Des que em vaig fer càrrec de la direcció del parc natural, han passat molts anys i segurament molt a dir. Els inicis no van ser fàcils, amb escassos mitjans, tant materials com humans, a més, el periple de canvis de departaments de la Generalitat no hi va ajudar gaire. Al llarg dels anys, vam passar d’Agricultura, als seus inicis, a Medi Ambient i Habitatge, de nou a Agricultura, i finalment, des de fa cinc anys, a Territori i Sostenibilitat. El cap de Creus és un espai marítim i terrestre, amb una superfície aproximada de 14.000 hectàrees, vuit municipis que l’integren i amb uns importants valors, no només naturals i de biodiversitat, sinó també culturals i de paisatge. Un espai molt visitat i amb una elevada freqüentació, sobretot a la façana litoral i durant l’època estival. Aquest fet, a més del reclam de ser un parc natural, i si hi afegim la manca de recursos tant materials com humans, n’han dificultat la gestió. De tota manera, hi ha altres aspectes de la protecció que cal destacar, com és el fet que la Llei de protecció del cap de Creus (Llei 4/1998) declara tot l’espai sòl no urbanitzable, i això, malgrat que els primers anys no va ser fàcil, ha evitat en gran mesura les construccions irregulars i il·legals. Un altre aspecte positiu que m’agradaria remarcar de la gestió d’aquests anys ha estat el fet de poder comptar amb un bon equip sobre el terreny, competent, que estima i treballa per la seva conservació i projecció, i que sense ells no s’hauria aconseguit moltes de les coses que s’han fet per la protecció de l’espai. Des de les diferents àrees de gestió, tant del patrimoni natural, com de la millora rural i el manteniment, de l’educació ambiental i l’ús públic, com també de tot el que implica la gestió del pressupost i la seva aplicació, s’ha treballat i força per la seva preservació. Potser ha faltat millorar la comunicació i explicar millor tot allò que es feia a la població local i no només als ajuntaments.

Ha comptat amb suficient inversió pública de la Generalitat per a complir els seus objectius?

Com ja he comentat, els inicis del parc natural varen ser força precaris, dues, tres persones al capdavant i poc pressupost. Aquesta situació es va anar arrossegant molts anys, malgrat això vàrem anar millorant i optimitzant la gestió, fet que va permetre dur a terme algunes actuacions importants com posar en marxa plans, programes i projectes destacats, com el Pla Especial, figura aquesta cabdal i necessària per a la gestió de l’espai, el Pla de prevenció d’incendis, en el marc del qual es varen arranjar una sèrie de camins emblemàtics, inversions com l’adquisició de Mas Caials a Cadaqués, dedicat a la gestió marina, entre altres. Però l’any 2008, quan va esclatar la gran crisi financera, les coses van canviar i la inversió pública se’n va ressentir, i no s’ha tornat a recuperar la situació que es tenia abans.

I els equips humans, fins ara, han estat els adequats?

Des de la creació del parc no han estat els adequats. Vàrem començar tres persones i la plantilla actual que treballa tot l’any és de sis. Després de més de 20 anys de la seva creació, això són molt poques persones. Si bé, però, a través del departament, i en la mesura del possible, es contracten serveis externs, sigui per tasques de manteniment dels espais, de reforç a les activitats d’educació ambiental i ús públic, o de suport als treballs tècnics del patrimoni natural, tant de l’àmbit ter­restre com marí, o bé de la millora rural. Tampoc es disposa d’una vigilància pròpia reivindicada des dels seus inicis, si bé es compta amb el suport del cos d’agents rurals, amb els quals la col·laboració és molt bona, encara que de vegades insuficient.

La inversió milionària de l’Estat al pla de Tudela per fer desaparèixer el Club Med va ser encertada?

Rotundament, sí. Aquest és el projecte més emblemàtic i una de les joies del parc natural i que gaudeix d’una gran projecció tant nacional com internacional. Va ser una sort que aquest projecte, i la inversió que comportava, s’iniciés abans de la crisi financera del 2008, ja que d’una altra manera hauria estat impossible. Crec que és una actuació molt valuosa en la qual van intervenir l’administració de l’Estat i de la Generalitat i de la qual ens en podem sentir tots plegats molt orgullosos.

Entén que alguns ajuntaments/alcaldes de l’àmbit del parc siguin crítics amb la seva gestió?

Sí, ho entenc, ja que malgrat que el meu tarannà ha estat de diàleg amb els ajuntaments i de consens amb el territori, no tothom ho veu de la mateixa manera. He vist passar diferents alcaldes i distints consistoris al llarg d’aquests anys, i si han tingut un mandat curt de només quatre anys, és difícil la seva aportació o implicació al parc. En qualsevol cas, els alcaldes es deuen al seu municipi i és lògic que defensin els interessos dels seus ciutadans i, si és necessari, en detriment del parc natural. Val a dir que sovint és més fàcil criticar el dolent que donar suport al que està bé.

Com és que el PRUG continua pendent, quina raó hi ha?

El PRUG que es va presentar el 2014 no va tirar endavant, ja que tot i tenir força treballats alguns dels aspectes que han servit de base al nou document que s’està redactant actualment, probablement no va ser prou consensuat amb el ter­ritori. A partir de l’adscripció del parc al Departament de Territori, des de la direcció general i amb el parc, es va tornar a iniciar el treball de redacció del document de base del nou PRUG amb tots els actors implicats en l’àmbit marí, des dels ajuntaments, les entitats, les empreses del sector, els científics, i els diferents col·lectius del territori. Espero que ben aviat sigui una realitat ben necessària per a la preservació d’aquest valuós patrimoni natural marí.

Com s’explica l’excés d’usuaris que hi ha hagut aquest estiu en zones sensibles del parc?

Crec que per dues raons. La primera, l’esclat de la pandèmia, que va comportar un llarg confinament, mai vist, i una desescalada que va ocasionar un gran augment del turisme interior pel fet de no poder viatjar fora de l’estat espa­nyol. A més, el llarg confinament va aturar en gran mesura l’administració, tant la local com l’autonòmica, les feines van deixar de ser gairebé presencials i es va optar majoritàriament pel teletreball. I la segona raó, és que la mateixa aturada de l’administració, va aturar també la meva substitució i que hi hagués un nou director/a. L’equip del parc ben segur que ha fet tot el que estava a les seves mans, malgrat el desbordament i la massificació. Voldria aprofitar i afegir en relació amb la freqüentació al parc natural, tot el treball que s’ha fet des del 2018 per tal que el parc obtingui la candidatura de la Carta Europea de Turisme Sostenible. Penso que ha estat i és una molt bona iniciativa de treball conjunt amb els diferents actors i sectors del territori que treballen per millorar i fer més sostenible el nostre turisme.

Ara comença una nova etapa, per al parc. Com la veu?

Efectivament, no voldria acabar sense fer esment a aquesta nova etapa, d’una banda amb el nomenament del company Ponç Feliu com a nou director, que amb la seva professionalitat i coneixença del territori i la seva gran estima pel cap de Creus, segur que serà una bona etapa, i vull aprofitar per encoratjar-lo; i, d’una altra, les bones perspectives de futur amb l’acabada de crear Agència de la Natura, i la previsió d’augment pressupostari amb la recaptació de l’impost del CO2 que ha de permetre fer realitat alguns dels projectes que el Parc Natural de Cap de Creus té encara pendents.