16 de novembre de 2020
16.11.2020
L'Empordà
Figueres

El Repensem d'Educació reclama cicles lligats a la realitat de l'Alt Empordà

Si no vàreu poder seguir la jornada, us oferim el vídeo amb les taules de debat

16.11.2020 | 10:47
Anna Maria Puig, presidenta de l?institut, dirant la Jornada.

Reforçar l'oferta de cicles formatius i que estiguin més lligats a les necessitats laborals de la comarca de l'Alt Empordà, evitar l'increment de la segregació escolar i fomentar que el nou Pla General de Figueres tingui molt en compte la distribució dels equipaments docents del futur per a cohesionar la ciutat són algunes de les conclusions que es van despendre, dissabte al matí, del Repensem l'Empordà dedicat a l'educació a Figueres i la seva àrea d'influència.

La jornada, organitzada per l'Institut d'Estudis Empordanesos, es va retransmetre en directe per streaming amb un notable seguiment. «Estem molt satisfets del resultat final d'aquest Repensem, perquè ha generat debat i ha tingut una participació molt alta», explica la presidenta de l'IEE, Anna Maria Puig.

La primera taula va tractar sobre què n'haurien d'esperar les famílies de l'escola o l'institut i quina és l'aportació de les famílies en aquests centres. A més, es va parlar sobre el mapa escolar, la gestió de les realitats socials de Figueres i el desequilibri territorial de centres en el municipi. Hi van prendre part Josep Fernández Menchón, mestre i director de l'Escola Maria Àngels Anglada i Pere Gifre Ribas, professor i director fins al curs passat de l'Institut Alexandre Deulofeu. Va moderar Santi Coll, director del Setmanari de l'Alt Empordà.

Pere Gifre va defensar «el dret real dels pares a escollir els centres on han d'anar els seus fills». Ell i Josep Fernández van demanar més implicació de les famílies en la comunitat escolar. Sobre el desequilibri actual en la ubicació d'escoles i instituts, Fernández creu que «caldria una reflexió profunda perquè la ubicació és un tema paral·lel a la gestió de la planificació d'altres àmbits. L'assignatura pendent, accentuada els darrers set o deu anys, és planificar no només en l'aspecte quantitatiu, sinó també que tingui un efecte d'àmbit social» i en aquest sentit té clar que aquest objectiu «només es pot aconseguir amb un consens d'alt nivell».

Pere Gifre considera que «l'eina clau és el nou POUM. Els instituts de Figueres, excepte el Muntaner, es van construir a la perifèria de la ciutat. Els espais dedicats als nous centres educatius haurien de generar noves centralitats a la ciutat».

«Prestigiar els oficis»

La jornada, coordinada tècnicament pel periodista Carles Pujol, va continuar amb una segona taula que va debatre sobre l'oferta d'estudis postobligatoris a Figueres i a la comarca. Els ponents van ser Quim Bosch, exdirector territorial d'Educació; Lluís Batlle, cap de recursos humans del Grup Calsina Carré i Jesús Quiroga, subdirector general d'Ocupació i Territori del Departament de Treball ,amb Montse Palma, professora de la Universitat de Girona, com a moderadora.

Bosch va documentar la situació de l'actual oferta de cicles amb dades objectives, reconeixent que les mancances actuals «són un mal endèmic de fa molts anys». Jesús Quiroga creu que «construir formacions professionals vinculades al model econòmic actual seria un error» i que cal «planificar pensant en el futur» per a revertir el model existent.

Lluís Batlle va parlar clar: «la pandèmia ens ha servit per a obrir els ulls. Hem d'apostar per les noves economies i reivindicar l'Empordà com a zona de pas, d'això se'n diu transport i logística», dues especialitats que tots els ponents van considerar una aposta formativa important i en la qual ja s'hi està treballant. Lluís Batlle opina que «s'han de prestigiar els oficis» i que dels cicles formatius «n'han de sortir perfils transversals que sàpiguen treballar en equip». Per Bosch «una altra necessitat és que hi hagin empreses conscienciades, que tinguin lar que la formació és un paper més».

Xavier Bonal aporta claus contra la segregació escolar

El Repensem l'Empordà sobre l'Educació es va cloure amb una conferència a càrrec de Xavier Bonal, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bonal va aprofondir en el tema de la segregació escolar, la reducció de la qual «és clau per lluitar contra la desigualtat educativa i social». Bonal va dir que «la lluita contra la segregació té sempre un cost més alt en l'àmbit polític que en l'econòmic. Necessita més voluntat política que finançament». 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent