Ponç Feliu Latorre (Girona, 1975) fa anys que manté un idil·li apassionat amb la natura empordanesa. És membre de la Iaeden i l'Apnae i coneix pam a pam els parcs naturals del territori. El nou director del Parc Natural de Cap de Creus és llicenciat en Biologia i Ciències Ambientals, ha assumit el càrrec aquesta tardor en substitució de Victòria Riera. Fa anys que coneix tots els àmbits d'aquest espai protegit.
Com és que ha acceptat el repte de dirigir el Parc Natural del Cap de Creus?
Cap al 1986 es va iniciar el meu descobriment d'aquest espai, juntament amb en Toni Llobet i l'Aleix Comas. Des d'aleshores no he parat de fer-hi coses. Vaig estudiar dues llicenciatures, Biologia i Ciències Ambientals, i el meu treball final de carrera va ser un pla de gestió de cap Norfeu. He escrit llibres sobre aquest territori i, durant cinc anys, vaig formar part de l'equip organitzador dels campaments de mar de cala Canadell. Durant molts anys he fet seguiments ornitològics en el parc, primer de forma voluntària i, després, per encàrrec del parc. Tinc casa a Llançà i aquest és el meu món, ambientalment parlant. No podia no presentar-me quan va sortir la plaça.
Un gran repte.
En soc conscient, ho veig bé prou amb la gran quantitat de reunions que he tingut i tinc programades per parlar amb la gent del territori. Però crec que m'arriba en un bon moment després d'haver acumulat l'experiència com a regidor de Medi Ambient a Girona i d'haver portat la gerència del Consorci del Ter, amb setanta ajuntaments implicats. Estic en un moment de la vida amb molta energia i il·lusió.
Aquests contactes amb els representants del territori li deuen aportar molts missatges.
Estic combinant les urgències de la gestió del dia a dia del parc amb aquestes trobades que esmentes. Després d'haver estat sis o set mesos sense direcció, per la jubilació de l'anterior titular, hi ha temes per resoldre, tot i que he de dir que l'equip tècnic ha fet una gran feina durant aquest espai de temps. Parlo amb els alcaldes, les entitats, les empreses... hem de reactivar temes que estaven pendents i generar-ne de nous per a aconseguir que aquest sigui un gran parc natural de tots els que ens el sentim nostre.
El Govern de la Generalitat ha iniciat un gir important en la gestió dels parcs de Catalunya, buscant un millor finançament, però hi ha molts altres temes importants sobre la taula.
Sí, és així. La millora del finançament ha d'arribar amb les taxes derivades de les emissions de CO2, per exemple. La Generalitat fa temps que treballa en aquest aspecte i crec que és positiu que sigui així. De reptes en tenim molts. Un d'ells, en el nostre cas, és mantenir la biodiversitat terrestre i marina. Protegir-la i potenciar-la. Però també ho és regular l'ús públic en els espais sensibles i els seus accessos, sempre de comú acord amb el territori. Tinc claríssim que el parc no avançarà si no anem tots a una: ajuntaments, entitats, veïns, sectors econòmics... La gent s'ha de creure que és un parc i que ha d'actuar com a tal. I que té uns recursos que són un potencial molt bo per al desenvolupament del territori i per tant portar a la pràctica la conservació sempre lligada a la dinamització territorial sostenible.
Em consta que, com a naturalista, ha voltat molts parcs del món. Com definiria el de cap de Creus?
La millor definició és parlar de la seva singularitat. És molt diferents d'altres que conec. Reuneix en un sol espai grans valors ambientals, socials, amb molt de patrimoni històric i cultural. És d'una bellesa enorme, però aquesta singularitat també ens ha de fer estar alerta sobre allò que s'hi fa i allò que s'hi pot fer.
Aquest estiu els moviments inusuals del turisme a causa de la pandèmia han evidenciat un dels mals endèmics del parc: els problemes d'accessibilitat.
Cert. I aquests problemes han permès obrir els ulls a molta gent que s'ha adonat que realment cal ordenar els espais. Perquè es podria donar el cas que, si no ordenem, els visitants marxin decebuts i es produeixin els efectes contraris. Ho veiem, per exemple, en els problemes d'accés a la Reserva Natural Integral de la punta del far de cap de Creus o a la zona de Montjoi. Cal que repensem el tema i busquem solucions. Una podria ser crear zones d'aparcament amb una llançadora que acostés els visitants a les zones sensibles. Hem de treballar-hi a fons.
Arriba al càrrec quan sembla que el Pla de Regulació d'Usos i Gestió (PRUG) està avançat, encara que arribarà amb molts anys de retard.
Hi ha alguns punts que encara s'han de desencallar i amb diàleg i consens ho aconseguirem. Espero que aviat puguem aprovar el document de base. El PRUG és un document essencial de gestió i cal que tots hi posem de la nostra part per tenir-lo.
Com veu l'objectiu de la declaració de Reserva de la Biosfera per a bona part de l'Empordà i la Costa Brava.
Totalment positiu, seria un gran pas endavant. L'Empordà és un territori privilegiat, amb molts espais naturals, importants i diversos. La declaració serviria per a evidenciar i potenciar la coherència d'aquests espais.
El parc també treballa per a obtenir la Carta Europea de Turisme Sostenible CETS.
Sí, també és un tema molt important. El parc està en la primera fase. L'obtenció suposa que Europa reconeix uns valors que volen dir que el turisme es desenvolupa de manera sostenible complint uns paràmetres molt exigents.
