L'estiu del 2020 serà recordat, entre altres coses, pels problemes de massificació i descontrol que hi ha hagut en diversos punts estratègics del Parc Natural de Cap de Creus, especialment a la seva zona costanera. El canvi forçat d'hàbits turístics generats pels efectes de la pandèmia va provocar una allau de visitants que buscaven punts allunyats suposadament tranquils i amb poca gent.

La punta del cap de Creus, a Cadaqués, o tot el tram de costa des de Falconera fins a Jóncols, a Roses, van evidenciar la falta de control en els accessos, obligant les respectives policies locals a fer un sobreesforç per a aturar el desgavell. Mentrestant, el Govern de la Generalitat segueix treballant per a millorar el finançament dels parcs per tal que aquesta millora repercuteixi en la seva gestió.

En el cas del cap de Creus, aquest novembre s'ha fet efectiu el relleu de la direcció a causa de la jubilació, mesos enrere, de Victòria Riera. El fins ara gerent del Consorci del Ter, Ponç Feliu, ha assumit el càrrec, un fet que ha aixecat molta expectació entre els ajuntaments que configuren el ter­ritori del Parc.

Tres dels més significatius pel fet de tenir la doble condició de protecció maritimoterrestre, com són els del Port de la Selva, Cadaqués i Roses, s'han manifestat obertament satisfets per aquest nomenament.

«Coneixem la seva trajectòria i estem molt esperançats que aporti aire nou i noves idees per a rellançar el parc natural», afirma Pia Serinyana, alcaldessa de Cadaqués. «Ja ens hem reunit amb ell i ens garanteix el diàleg i la participació municipal que fa temps que reclamàvem. Per exemple, creiem que la Junta Permanent, que no es convocava mai, és una eina molt important que cal utilitzar sempre que sigui necessari, i tenim el seu compromís de poder-hi comptar».

Serinyana admet que «trobàvem a faltar poder participar més en les decisions que es prenen i que afecten plenament el territori. La secretària general de Medi Ambient, Marta Subirà, ens va assegurar que això ha de canviar». Per a l'alcaldessa cadaquesenca, «al parc li falten més mitjans, més manteniment i control. Hi ha molta normativa, és veritat, però només la compleix la gent del territori, els que venen de fora no ho fan i ningú supervisa que sigui així».

Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva, també té «bones expectatives amb el canvi de rumb que necessita el parc i que sembla que tindrà amb Ponç Feliu. Crec que amb molt poc que es faci serà fàcil millorar. Necessitem gent com ell, que es cregui el parc i busqui complicitats amb els municipis». Un aspecte, aquest, que Ponç Feliu ha treballat a fons aquests darrers anys amb els setanta pobles que formen part del Consorci del Ter, entitat que ha dirigit fins ara.

Dues dècades d'expectatives

Per a Cervera, «quan es va crear el parc natural, el 1998, tots els ajuntaments i els pobles implicats vam tenir moltes expectatives que, amb el temps, s'han anat diluint. No ha generat trempera en els municipis i ara espero que amb aquest canvi de rumb que ara comença siguem capaços de canviar-ho».

L'alcalde del Port de la Selva i senador té clar que «tampoc es tracta de tenir molt pressupost, encara que és evident que fins ara ha estat insuficient, sinó de saber gestionar el que hi hagi i creure't el parc. Ara, la gent que el visita és incapaç de detectar que és dins d'un parc natural protegit. Només cal veure que, vint-i-dos anys després, la zona marítima encara no està se­nyalitzada i no hi ha la figura del guarda de parc».

Montse Mindan, alcaldessa de Roses, és clara sobre la nova situació: «Només podem anar a millor. El Departament de Territori està aportant eines per a tenir ingressos propis que permetin als parcs executar els seus projectes. Esperem que ara, entre tots, generem les complicitats necessàries per a regular un espai que ho necessita, i molt, com hem pogut comprovar aquest estiu. Fins ara, no hi havia gaires reunions amb els ajuntaments. El concepte de parc al servei del poble no l'hem tingut mai al cap. Les decisions que es prenguin han de ser compartides».

En aquest sentit, tant Mindan com Cervera i Serinyana tenen com a objectiu comú que s'acabi aprovant el Pla de Regulació d'Usos i Gestió (PRUG) llargament reivindicat i pendent des de fa anys. El territori del parc natural també abasta altres municipis, com Llançà, Pau, Palau-saverdera, la Selva de Mar i Vilajuïga.