En Quimet Fondecaba i en Josep Pijuan (Papitu Bomba) ens han deixat recentment. Dues pèrdues irreparables i molt sentides. Dos patrons majors de les confraries de Roses i de Cambrils.

Dues vides dedicades a la pesca i als pescadors. Dues persones compromeses a millorar la qualitat de vida dels pescadors dels seus respectius pòsits. Durs, treballadors i lleials, han dedicat la major part de la seva existència cercant solucions, sovint molt imaginatives, perquè els pescadors poguessin assegurar-se un present i un futur dignes.

En Quimet va promoure la planta de Roses que funciona després de superar situacions complicades i en Papitu donant preu a un producte que fins que ell s’hi va posar no en tenia; em refereixo a la galera. Tots dos eren homes de mar; lluitadors, intel·ligents i perseverants. Vaig tenir la sort de relacionar-me amb ells durant els anys que vaig ser director general de Pesca del Govern de la Generalitat i puc dir que eren uns negociadors durs però molt lleials que es feien apreciar. La veritat és que vaig aprendre molt d’ells, perquè coneixien a fons la pesca i la seva complexitat i sabien que havien de lluitar per avançar i ho feien.