10 de novembre de 2020
10.11.2020
L'Empordà
Cadaqués

Pesca fantasma, l'amenaça del mar al Cap de Creus

Les arts que perden o abandonen vaixells pesquers es converteixen en trampes a les profunditats

09.11.2020 | 19:11
Els experts afirmen que un deu per cent del residu marí correspon a articles pesquers.

Xarxes d'encerclament, tresmalls, nanses, palangres i fils de pesca són aparells que els pescadors perden o abandonen i que queden dipositats al fons marí, causant un greu perjudici sobre els ecosistemes, sobretot en espècies longeves i protegides. De les 2.600-3.300 tones de residus que anualment s'aboquen al Mediterrani, el 10% correspon a aquesta mena de materials. La plataforma Evitem la Pesca Fantasma, amb seu a la Universitat de Barcelona (UB), treballa en una iniciativa finançada per la Fundación Biodiversidad per retirar de les profunditats tots aquests estris pesquers que afecten la biodiversitat del mar. Les actuacions que s'estan fent abasten tot el litoral català, però se centren, principalment, al cap de Creus, a les Illes Formigues i a les Illes Medes.

El director científic del projecte, Bernat Hereu, professor de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB, ha presentat els resultats d'aquests treballs, en una sessió en línia, oberta a tothom, acompanyat de la també investigadora de la UB Júlia Ortega. L'impacte de l'anomenada pesca fantasma sobre els ecosistemes marins es pot donar de diverses formes, segons han explicat els dos experts: causa lesions sobre els organismes, a més d'erosions i modificacions dels hàbitats marins; provoca l'ofegament d'espècies, contaminació, aparició d'espècies invasores, efectes en la seguretat de les persones i de la navegació i pèrdua de qualitat i gaudi de les zones costaneres.

Els hàbitats que pateixen més la presència dels aparells pesquers al fons marí són els coral·lígens. «L'erosió bentònica que provoquen les xarxes que queden enganxades ha afectat 27 colònies de gorgònia vermella i 36 colònies de corall vermell, una espècie protegida i en perill d'extinció», ha anotat Júlia Ortega.

Pescadors i submarinistes

El projecte Evitem la pesca fantasma s'estructura entorn d'un protocol que té com a objectiu principal, precisament, minimitzar l'impacte de les arts de pesca perdudes als ecosistemes marins. Però els investigadors asseguren que per fer-ho és necessària la col·laboració de pescadors i de submarinistes, perquè ells són els que poden situar les localitzacions d'aquests materials. Ara com ara, la gran majoria d'avisos arriben de part dels submarinistes que fondegen al nord del litoral català, segons ha dit Bernat Hereu, que també ha observat que «caldria més implicació per part dels pescadors, que són aquells que millor saben on han perdut algun dels seus aparells».

Els materials pesquers que els investigadors del projecte aconsegueixen retirar del fons marí té com a destí el reciclatge, tot i que n'hi ha de bastant antics que difícilment poden ser tornats a reutilitzar, segons han comentat els responsables d' Evitem la Pesca Fantasma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent