10 de novembre de 2020
10.11.2020
L'Empordà
Figueres

Medusa: «No podem caure en responsabilitzar els joves d'un sistema tan gran i estructural»

Entrevista a dues integrants de Medusa, una associació feminista nascuda a Figueres a 2019

09.11.2020 | 19:10
Emma Quesada, Gina Cortés, Sara Oliver i Ester Pagès

Medusa sorgeix reinterpretant el significat d'aquest personatge de la mitologia grega, per qüestionar des del feminisme. L'entitat neix a 2019 amb vocació transformadora i compromesa, que treballa per introduir la perspectiva de gènere en clau feminista.

Emma Quesada, Gina Cortés, Sara Oliver i Ester Pagès són les cares de Medusa. Un projecte que neix amb una vocació «transformadora» i que pretén, a través de la formació, l'assessorament i l'acompanyament, crear relacions col·lectives basades en la igualtat. Parlem amb Emma Quesada (Figueres, 1988) i Gina Cortés (Figueres, 1995).

- Com us adoneu que és necessari el vostre projecte?

- Gina Cortés (GC): Veiem que és una cosa que falta al lloc on vivim (Figueres) i estàvem en un moment que teníem ganes per treballar amb les institucions i per acostar-nos a públics diversos. Perquè creiem que hem d'incidir a molts públics diferents i que això estava faltant.

- Heu tingut demanda ràpid.

[Riuen]
- GC: Sí, i no. Ens hem adonat que hi ha molta demanda per treballar amb infants i joves, ho agraïm però ho qüestionem. Sempre diem que no podem caure en responsabilitzar els joves d'un sistema tan gran.

- Emma Quesada (EQ): I tan estructural, que afecta a tots els nivells de la vida. Hi ha una mirada de centrar-ho molt en els joves. Està bé, perquè és una edat que s'ha de treballar, però també s'hauria de treballar en moltes altres edats.

GC: Estem treballant perquè la gent, ajuntaments, consells comarcals... vegin la necessitat de treballar en temes de polítiques públiques. No centrar-ho només en l'àmbit de l'educació, perquè no és suficient, ni just, ni té sentit.

- Parlant de polítiques públiques, com ho treballeu?

- EQ: Des de la formació a tècnics amb polítiques públiques amb perspectiva feminista, que no és anar a explicar les violències, és una formació pràctica de com en el dia a dia del professional ho pot aplicar. Desagregant les dades, avaluant com aquestes incideixen en les polítiques que es fan en les dones, per exemple. Fins a plans d'igualtat, també intentant des d'una perspectiva comunitària. No és fer un informe del pla d'igualtat i ja està, sinó mirant les dones que viuen a la ciutat, quines necessitats tenen, generar debats perquè es puguin expressar, etc.

- Quan entregueu aquest informe, la relació s'acaba?

- GC: Això depèn molt del seguiment que vulgui fer la institució en qüestió. La nostra aposta és que realment sigui un acompanyament, una intervenció integral, que no sigui una cosa concreta, sinó que tingui continuïtat. Però hem d'anar cultivant, que la perspectiva feminista no és una acció concreta i resolgui totes les necessitats, sinó que hem de seguir.

- Algun exemple d'aquesta intervenció integral?

- GC: En un cas d'un institut, integral vol dir que les accions no vagin orientades només a infants i joves, sinó també a professorat, direcció, famílies, comunitat, les persones que formen part del menjador... perquè totes estem educant i totes hem de revisar com estem educant. Necessitem aquesta mirada que pugui tenir una continuïtat en instituts i escoles, que el professorat pugui dir «sí, m'ho faig meu, m'ho crec, em formo i segueixo». Nosaltres podem intervenir un dia, marxar i allò es queda igual.

- Veieu diferència entre els joves d'ara i la vostra joventut?

- GC: No sé si tinc una resposta molt concreta. A vegades ho hem comentat, sí que veiem moltes noies joves que estan qüestionant als 15 o 16 anys el que a mi m'ha costat molt de temps veure. Aquí hi ha un potencial, però també veiem coses enganyoses.

- EQ: Hi ha com un discurs una mica après, però no hi ha un aprofundiment, almenys no de forma global, de tenir relacions més justes, que l'opressió de gènere està a tot arreu...

- A escala personal, quan vau començar a conscienciar-vos?

- EQ: En això sí que hi ha hagut una diferència amb els joves d'ara. Jo quan era jove no percebia que la paraula feminista fos maco de dir. Però no és un moment de revelació, sinó que són petits moments per una cosa o altra vas fent clics perquè et vas formant, vas parlant amb les companyes...

- GC: Jo recordo a l'institut llegir articles amb la sensació 'd'això m'agrada perquè hi ha coses que he pensat en algun moment i aquesta gent també ho està dient'. Veure que el personal va més enllà i que ho compartim molta gent. Però també llegir-ho amb certa vergonya com per dir 'li dono suport al 100%', perquè era una cosa que no estava bé, realment qüestiona molt el sistema. Em va costar molt dir que era feminista.

- Treballeu sobretot a Figueres, com veieu la situació a la ciutat?

- GC: Figueres està fragmentada. No hi ha un treball profund amb totes les realitats que té i falta això, com a tants llocs. Sí que hi ha ciutats que estan millor, que tenen una perspectiva més comunitària i transformadora, que va més enllà de tenir un SIAD i un SIE, que són súper necessaris, però cal apostar per moltes altres coses.

- EQ: Hi ha una part d'atenció a la violència masclista que hi és perquè hi ha de ser, però no és una perspectiva de polítiques públiques transversal i de llarga durada per realment transformar la realitat de les dones figuerenques. Hi ha l'atenció a la urgència, que és una mica el que passa amb totes les polítiques socials, no hi ha una mirada a anys vista de com volem la ciutat i com fer-la més justa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent