10 de novembre de 2020
10.11.2020
L'Empordà
Castelló d'Empúries

L'Ajuntament de Castelló incentiva els propietaris d'habitatges a cedir-los a lloguer social

El consistori treballa en l'estudi sobre la situació del parc d'immobles buits per ampliar la borsa

09.11.2020 | 19:11
Actualment el municipi disposa de cinc habitatges a la borsa social, tal com explica el regidor Jaume Planella.

L'Àrea d'Habitatge de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries apostava, el mes de febrer passat, per la masoveria urbana, un contracte on el propietari d'un edifici o habitatge desocupat cedeixi el dret a viure en la seva propietat a una persona o grup de persones que, a canvi de no pagar lloguer o pagar un lloguer molt baix, es comprometen a reformar o mantenir l'habitatge en bones condicions.

Aquest projecte, però, s'ha vist afectat directament per la pandèmia de la Covid-19, i «s'ha paralitzat el projecte de masoveria urbana tal com estava enfocat», explica el regidor d'Habitatge, Jaume Planella. Fins ara, l'Ajuntament feia la crida a propietaris d'habitatges buits per a apuntar-se a la iniciativa, ara es capgira la cerca, i és el consistori qui busca aquests habitatges per anar a oferir la masoveria a aquells propietaris que es coneix que tenen un habitatge en aquestes condicions.

Aquesta cerca d'habitatges se sosté i actua paral·lelament a l'estudi d'habitatges buits iniciat al municipi i a càrrec de la cooperativa Undos Arquitectura. L'estudi consta de sis fases; anàlisi, diagnosi, treball d'estudi, treball de camp, buidatge i, finalment, les propostes.

Actualment les tasques d'Undos Arquitectura al municipi se situen ja en la fase de treball d'estudi, amb l'encreuament de dades facilitades per l'administració. «La previsió és que el mes de maig s'acabi l'estudi i per a l'estiu del 2021 es faci una exposició i s'obri la diagnosi del treball», explica el regidor.

A Castelló, el parc d'habitatges és de quinze mil llars, amb casuístiques molt diferents: en alguns s'hi habita molt poc temps l'any, altres que estan buits, altres no presenten condicions adequades, etc. «S'ha d'anar fent una selecció bastant dura». Segons Planella, el municipi es podria situar entorn del 6% d'habitatge buit, tot i que aquest any es podria haver arribat a un 8% a causa de les restriccions de mobilitat de la Covid-19.

Enguany, des de l'oficina local de l'habitatge s'ha passat de gestionar cinc ajuts a l'habitatge l'any 2019 a vuitanta-cinc fins al mes de juliol d'aquest any.

Una aposta ferma

A les ordenances fiscals aprovades pel ple telemàtic del 5 de novembre passat, s'estableix una reducció de l'IBI als propietaris que destinin a l'habitatge social, «això va molt lligat a la borsa d'habitatge social», un servei que ara per ara està cedit al Consell Comarcal de l'Alt Empordà, i que gestiona fins a cinc pisos, però que, segons el regidor, la voluntat és que torni a ser del mateix municipi.

Tanmateix, per a poder oferir aquest servei des del mateix consistori cal ampliar la dedicació del tècnic d'habitatge, que actualment al 20% de jornada, «el concurs per aquesta plaça està molt avançat i creiem que ben aviat es podrà incorporar al 100%». A partir de llavors, el regidor assegura que «lluitarem per la creació d'una borsa social pròpia» que hauria de «donar cobertura a tothom, posant a disposició uns vuitanta o noranta habitatges».

Segons el regidor, al municipi hi ha «molt habitatge tancat i degradat, precari, car, amb problemes d'herències, creiem en els ajuts de reforma perquè passin a una borsa de lloguer, amb la seguretat que cobraran el lloguer». Una fita que no hauria de plantejar-se sola, «seria ideal, també, tenir llars de protecció oficial».

Contraris a la masoveria

Des de l'oposició, SOM d'Empuriabrava i Castelló ha defensat que el projecte de masoveria urbana era un «pedaç, perquè no soluciona el problema de fons». Per això la seva aposta és «destinar com a mínim 250.000 euros per a la compra i construcció o rehabilitació d'un edifici al centre de Castelló dedicat a habitatge social».

El govern castelloní, però, té previst destinar gairebé 300.000 euros del pressupost municipal a la compra i rehabilitació d'habitatge per a posar-los a «un lloguer assequible».

Sembla, doncs, que govern i oposició coincideixen en una de les propostes sobre l'habitatge social al municipi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent