La crisi econòmica i social derivada dels efectes de la pandèmia per la Covid-19 no para de créixer. Divendres es va accentuar l'estat d'alarma amb l'entrada en vigor del confinament perimetral de cap de setmana, la qual cosa va impedir la mobilitat de les persones, excepte per raons de força major o per la visita dels cementiris amb motiu de Tots Sants.

Des de fa setmanes, per exemple, el sector de l'estètica està en peu de guerra davant unes restriccions que consideren «abusives», tal com explica Verònica López, portaveu del col·lectiu de centres d'estètica a l'Alt Empordà. «Estem intentant aixecar el gremi d'esteticistes que, després d'anys, havia quedat obsolet i amb poques agremiades. Estem fent molta feina de fons i la Covid-19 ha sigut com un sac de pedres. Durant el primer confinament ja vam adoptar unes mesures segures, no hi ha hagut contagis, a Catalunya no n'hi ha hagut cap en el nostre sector», diu dolguda.

López explica que «el tancament obligat per part del Procicat ha sigut com caure en un gran pou, i costa molt sortir-ne. Quan tens una empresa necessites estabilitat, emocionalment i professionalment. Ens calen disculpes per part d'Argimon, perquè va dir que les nostres feines eren precàries, i no ho són. Amb la nova normalitat, convivint amb el virus, l'estètica és el sector que ha deixat el pavelló més alt en seguretat. Els mateixos clients ho diuen. No entenem les mesures que s'han pres amb nosaltres».

Doble afectació

El sector cultural, en tots els seus àmbits, també passa per un moment molt fosc. Ernest Ollero, director de l'escola d'Arts Escèniques de l'Alt Empordà, Acting, ha hagut de superar personalment la Covid-19 i, professionalment, les seves restriccions.

El seu relat és punyent: «Nosaltres preníem totes les mesures de seguretat tant a casa com a la feina. Ens veiem molt poc amb la família, i gens amb els amics. I a Acting tenim totes les mesures de seguretat, fins i tot l'Stop Covid de l'Ajuntament de Figueres. Ens canviem les sabates, ens rentem les mans, portem la mascareta, mantenim distàncies, ventilacions... Jo no sé com m'he contagiat, perquè no he sigut contacte estret de cap positiu. Això et crea una sensació d'indefensió, veus que ningú és immune a agafar la Covid-19». Ollero lamenta veure «molts comentaris a les xarxes socials de gent que menysprea l'existència i les conseqüències del virus, i que es creuen que a ells, això no els passarà mai. I desitjo que no ho passi ningú, però és una realitat que fins que no la vius no n'ets conscient. Estant a l'Hospital, veus gent jove, intubats, sedats. I penses: «Aquesta persona podria ser jo». És dur estar sol en una habitació on ningú pot venir-te a veure».

El professor teatral ho té clar: «Jo no deixaré de fer les coses ben fetes per una certa immunitat que ningú sap com funciona. Seguirem amb totes les mesures de seguretat a l'escola i a casa. El que més em preocupa és la incertesa que genera tot el que envolta la Covid-19 i totes les mesures que s'apliquen. Els índexs de contagis a la cultura són molt baixos, i sempre som els primers a rebre. No dic que les mesures no siguin necessàries, no soc epidemiòleg, el problema és la comunicació de tot plegat; un dia diuen que es pot anar al teatre però complint un toc de queda i, tres dies després, ho tanquen tot».

"Ens fan pagar un preu molt alt"

Lluís Gratacós exemplifica com ningú la situació que li toca viure al món de l’esport. Dirigeix des de fa anys el Gimnàs Savas de Figueres, pertany a l’Associació de Judo de l’Alt Empordà, Ajae, amb la qual porten a terme activitats esportives extraescolars, i promou des de fa anys a la comarca les activitats de la Federació Acell destinades a esportistes amb discapacitat intel·lectual.

«Vivim en el desconcert total. Si parlem dels gimnasos, és evident, com demostren les dades de l’epidèmia, que no som cap focus de contagi, però ens fan pagar un preu molt alt. Des del primer moment vam prendre mesures extremes per a complir totes les normatives de prevenció. A casa nostra, de tota la vida, la higiene ha estat una norma per entrar al gimnàs i ara ho hem accentuat tot. Tenim desinfectant de peus a l’entrada, a dins s’han de fer servir vambes específiques, controlem l’aforament i l’assistència. Però, així i tot, hem d’estar tancats sense activitat».

Per a Lluís Gratacós «ens aboquen a una ruïna clara i no ens escolten quan demanem ajuts raonables, com ara que si no tenim activitat no hauríem de pagar serveis a Fisersa, per exemple».

En general, Gratacós considera que «s’està criminalitzant l’esport i és injust, perquè les activitats estan controlades i ben organitzades. A més, des del confinament, en el cas dels gimnasos, l’activitat ha baixat molt i, amb els abonats que ara teníem, parlar de massificació seria impossible perquè devíem estar a un trenta per cent de capacitat, com a molt».