03 de novembre de 2020
03.11.2020
L'Empordà
Figueres

La memòria dels deportats ja té el seu camí a Figueres

El Memorial Democràtic ha instal·lat a la ciutat onze Stolpersteine en record a les víctimes del nazisme

02.11.2020 | 19:35
Les 'Stolpersteine' instal·lades a Figueres

JOSÉ ALLUEVA MILLÁN (c/Santa Llúcia, 8)

  • Nascut el 1917
  • Deportat el 1941
  • Camp de Mauthausen/Gusen
  • Data de defunció: 16/11/1941
Va ser detingut juntament amb en Martí Bosch, de Figueres, i altres homes de la comarca. Com a catalans i republicans són traslladats a Mauthausen en un dels transports més multitudinaris. El mateix any l'envien al camp de Gusen.

MARTÍ BOSCH PLANAS (c/Sant Antoni,8)

  • Nascut el 1917
  • Deportat el 1941
  • Camp de Mauthausen
  • Alliberat
«Ser un bon electricista em va procurar una feina valorada per les SS, estable i poc esgotador, al contrari del treball a les pedreres, construccions o fàbriques, que en el millor dels casos només permetia sobreviure durant uns mesos».

ROSSEND CAPELLADES FERRER (c/Joan Maragall, 3)

  • Nascut el 1910
  • Deportat el 1944
  • Camp de Dachau/Flossenbürg
  • Data de defunció: 21/1/1945
Joan Rigall, de Darnius, va coincidir amb en Rossend Capellades al camp de Dachau i amb en Joaquim Clos, de Vilabertran. Un mes després de ser-hi, «per desgràcia», en Rossend és enviat a Flossenbürg, d'on no en sortirà viu. 

JOAN CORONAS PUJADAS (c/Lasauca, 12)

  • Nascut el 1899
  • Deportat el 1944
  • Camp de Dachau
  • Data de defunció: 14/02/1945
Juntament amb en Valentín García, de Figueres, i en Martí Juny, de l'Armentera, van ser deportats a Dachau. Formaven part d'un grup que procedia de la Ciutadella de Perpinyà i els nazis els portaren a la presó de Sant Miquel de Tolosa.

VALENTÍN GARCÍA MENIER (av. Perpinyà)

  • Nascut el 1889
  • Deportat el 1944
  • Camp de Dachau
  • Data de defunció: 12/02/1945
Va coincidir en el camp de Dachau amb en Joan Coronas i en Martí Juny. Setanta-sis dies després de la seva mort, el 12 de febrer de 1945, una Divisió Blindada dels EUA va alliberar el camp que, per a molts soldats nazis, servia de guia i model.

VICENS GENÉ LLANET (pl. Ajuntament, 12)

  • Nascut el 1888
  • Deportat el 1940
  • Camp de Mauthausen
  • Data de defunció: 07/12/1940
Va ser detingut amb 52 anys al Departament francès de la Charente. Va formar part d'una partida de 430 homes. «Arribats a Mathausen, va quedar palès que a partir d'aleshores, el que menys comptaria per a nosaltres seria el pas del temps».

TOMÀS MARMANEU GRATACÓS (c/Vilafant, 44)

  • Nascut el 1913
  • Deportat el 1941
  • Camp de Mauthausen/Gusen
  • Data de defunció: 02/11/1942
Soldat republicà exiliat a França que va ser encarat al camp d'Argelers des de la frontera. Va ser capturat per l'Stapo i com a soldat de la República espanyola va anar a Mauthausen. Després arriba a Gusen, conegut com El Matadero.

JOSÉ MARTÍN HERNÁN (c/ Vilafant, 47)

  • Nascut el 1921
  • Deportat el 1944
  • Camp de Mauthausen
  • Alliberat
No hem trobat referències a la vida i deportació d'en José Martín. Tal com recorda el testimoni d'un dels deportats, «poca cosa se'n sabia del tractament d'aquests llocs i això no passà fins molts anys després». 

JOAQUIM MASÓ IGUANET (c/ de la Rutlla, 27)

  • Nascut el 1911
  • Deportat el 1944
  • Camp de Neuengamme
  • Desaparegut
Segons el Memorial Democràtic, Joaquim Masó va ser guàrdia d'assalt durant la Guerra Civil espanyola. El registre de pas per la frontera data del 1942. Després va ser empresonat a Chaumont (França) i deportat a Neuengamme el 1944.

ENRIC MONER CASTELL (Mas Ferrer)

  • Nascut el 1900
  • Deportat el 1944
  • Camp de Buchenwald
  • Desaparegut
Des del 1934 es va fer càrrec del Mas Fer­rer, on va néixer. L'any 1944 arriba a Buchenwald i, segons s'explica en el llibre d'en Joan Vergés, «ser un mecànic competent el va permetre continuar treballant [...] i de ben segur mantenir-se en vida».

JOSÉ SANTALÓ RECIO (c/ de la Rosa, 3)

Nascut el 1914
Deportat el 1941
Camp de Mauthausen
Alliberat

«Fent el servei militar hi hagué l'aixecament dels militars a l'Àfrica en contra de la República Espanyola i vaig servir del costat republicà [...]. Em vaig assabentar del que ja els presoners en teníem la certesa: els alemanys havien tocat el dos».

«Em sembla molt bé perquè nosaltres teníem molt afecte al meu tio». Quan Teresa Calmó Bosch parla del seu oncle es nota una gran estima i record. Per això la instal·lació de les Stolpersteine a Figueres va ser una notícia que va rebre amb molta il·lusió, «a l'acte hi vam anar tota la família». El seu oncle, Martí Bosch Planas, és un dels onze figuerencs deportats als camps nazis que el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha volgut homenatjar amb les Stolpersteine, ubicades a diferents carrers de la ciutat. Quan la Teresa explica la història del seu tio es nota que l'ha explicat moltes vegades. «I tant!, tots els joves de la família et podrien explicar perfectament la història del tio Martí», reconeix.

Gràcies a aquest traspàs de la memòria familiar intergeneracional, es van assabentar de l'acte en record de les víctimes que es feia a Figueres. «A la classe de la meva neta van parlar de l'Holocaust i ella va nomenar el tio Martí», la professora es va interessar pel testimoni de l'àvia i més tard va ser qui la va avisar que hi hauria aquesta instal·lació a Figueres, «ens vam presentar allà de seguida que la professora ens ho va dir, ningú ens va buscar», explica.

Quan va ser alliberat, el figuerenc era un apàtrida pel govern espanyol així que va decidir instal·lar-se a França. Actualment allà hi viu part de la seva família. Des de París, la seva filla ens explica la seva història: «El meu pare va passar la muntanya damunt de Ribes de Fresser, amb la neu fins als genolls, i va arribar a baix d'Alp, que encara és Catalunya, i quan va travessar la frontera, va ser al poble francès d'Osseja/Valcebollere. Es va quedar alguns dies allà i després els van portar al camp de concentració d'Septfonds (departament de Tarn et Garona), a prop de Toulouse. A finals de 1940, amb la guerra a França, se'n va anar voluntari a la línia Maginot i, el febrer de 1941, els alemanys el van agafar a Epinal, gairebé a la frontera alemanya. Després, cap a Mauthausen».

En Martí Bosch «va tenir sort», la seva neboda se'n cuida molt de dir aquestes paraules, però és conscient de les poques possibilitats que hi havia de sortir-se'n viu. «Ell va tenir un trauma tota la vida i va estar molts anys sense parlar d'això ni dormir», recorda la Teresa Calmó. «Més tard sí que ens va ensenyar el barret de ratlles que portaven o el diari que escrivien al camp i ens explicava històries com que les tanques electrificades estaven plenes de gent que s'hi llançava, deia que cada dia hi havia gent penjada», continua.

En Martí Bosch amb la seva dona a París, a l'estiu de 2010. FOTO: Arxiu familiar

Les dades sobre els deportats figuerencs es poden trobar al cens Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazi, la base de dades de deportats més completa de l'Estat. Les històries biogràfiques que acompanyen aquest text són extretes del llibre Empordanesos als camps nazis, d'en Joan Vergés i Pineda. Es tracta d'un recull de les històries dels homes deportats als camps de concentració, algunes d'elles narrades en primera persona. És el cas de la d'en Martí Bosch, que va ser detingut amb en José Allueva (figuerenc); en Pere Joanola, de Garrigàs; en Joan Renart, de Bassegoda-Albanyà; i l'Armengol Romañach, de Roses.


«Això és el principi»

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l'any 1996 i des de llavors s'han col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països. Va ser precisament en la visita d'un d'aquests països quan en Toni Garcia, del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l'Alt Empordà, va pensar a portar-ho cap aquí. Amb la col·laboració de l'Associació Triangle Blau i una moció aprovada per unanimitat al ple municipal van facilitar que es pogués dur a terme. Fa molt de temps que s'esperava aquest acte. «El més important era això», reconeix Garcia, «però ens hauria agradat un acte menys institucional», afegeix, defensant que mancava una «voluntat més pedagògica», l'objectiu, segons explica, d'aquestes classes d'actuacions.

En Toni Garcia té clar que aquest nou camí de la memòria «és el principi, hi ha més persones deportades que s'han d'homenatjar». Tant per a ell, com per l'Associació Triangle Blau hi ha «interès que aquests petits homenatges que representen les Stolpersteine es facin a tots els pobles de la comarca». En aquest sentit, des de l'entitat asseguren que compten amb la complicitat del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i del seu vicepresident, Josep M. Bernils però que per la pandèmia «com moltes coses, aquest projecte està en standby», expliquen. La intenció dels impulsors d'aquesta proposta també és crear una comissió per poder fer un treball d'investigació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

  • 1.  Cultura
anteriorsegüent