«Em sembla molt bé perquè nosaltres teníem molt afecte al meu tio». Quan Teresa Calmó Bosch parla del seu oncle es nota una gran estima i record. Per això la instal·lació de les Stolpersteine a Figueres Stolpersteineva ser una notícia que va rebre amb molta il·lusió, «a l'acte hi vam anar tota la família». El seu oncle, Martí Bosch Planas, és un dels onze figuerencs deportats als camps nazis que el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha volgut homenatjar amb les Stolpersteine, ubicades a diferents carrers de la ciutat. Quan la Teresa explica la història del seu tio es nota que l'ha explicat moltes vegades. «I tant!, tots els joves de la família et podrien explicar perfectament la història del tio Martí», reconeix.
Gràcies a aquest traspàs de la memòria familiar intergeneracional, es van assabentar de l'acte en record de les víctimes que es feia a Figueres. «A la classe de la meva neta van parlar de l'Holocaust i ella va nomenar el tio Martí», la professora es va interessar pel testimoni de l'àvia i més tard va ser qui la va avisar que hi hauria aquesta instal·lació a Figueres, «ens vam presentar allà de seguida que la professora ens ho va dir, ningú ens va buscar», explica.
Quan va ser alliberat, el figuerenc era un apàtrida pel govern espanyol així que va decidir instal·lar-se a França. Actualment allà hi viu part de la seva família. Des de París, la seva filla ens explica la seva història: «El meu pare va passar la muntanya damunt de Ribes de Fresser, amb la neu fins als genolls, i va arribar a baix d'Alp, que encara és Catalunya, i quan va travessar la frontera, va ser al poble francès d'Osseja/Valcebollere. Es va quedar alguns dies allà i després els van portar al camp de concentració d'Septfonds (departament de Tarn et Garona), a prop de Toulouse. A finals de 1940, amb la guerra a França, se'n va anar voluntari a la línia Maginot i, el febrer de 1941, els alemanys el van agafar a Epinal, gairebé a la frontera alemanya. Després, cap a Mauthausen».
En Martí Bosch «va tenir sort», la seva neboda se'n cuida molt de dir aquestes paraules, però és conscient de les poques possibilitats que hi havia de sortir-se'n viu. «Ell va tenir un trauma tota la vida i va estar molts anys sense parlar d'això ni dormir», recorda la Teresa Calmó. «Més tard sí que ens va ensenyar el barret de ratlles que portaven o el diari que escrivien al camp i ens explicava històries com que les tanques electrificades estaven plenes de gent que s'hi llançava, deia que cada dia hi havia gent penjada», continua.
Les dades sobre els deportats figuerencs es poden trobar al cens Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazi, la base de dades de deportats més completa de l'Estat. Les històries biogràfiques que acompanyen aquest text són extretes del llibre Empordanesos als camps nazis, . Es tracta d'un recull de les històries dels homes deportats als camps de concentració, algunes d'elles narrades en primera persona. És el cas de la d'en Martí Bosch, que va ser detingut amb en José Allueva (figuerenc); en Pere Joanola, de Garrigàs; en Joan Renart, de Bassegoda-Albanyà; i l'Armengol Romañach, de Roses.
«Això és el principi»
Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine Stolpersteinel'any 1996 i des de llavors s'han col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països. Va ser precisament en la visita d'un d'aquests països quan en Toni Garcia, del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l'Alt Empordà, va pensar a portar-ho cap aquí. Amb la col·laboració de l'Associació Triangle Blau i una moció aprovada per unanimitat al ple municipal van facilitar que es pogués dur a terme. Fa molt de temps que s'esperava aquest acte. «El més important era això», reconeix Garcia, «però ens hauria agradat un acte menys institucional», afegeix, defensant que mancava una «voluntat més pedagògica», l'objectiu, segons explica, d'aquestes classes d'actuacions.
En Toni Garcia té clar que aquest nou camí de la memòria «és el principi, hi ha més persones deportades que s'han d'homenatjar». Tant per a ell, com per l'Associació Triangle Blau hi ha «interès que aquests petits homenatges que representen les Stolpersteine . En aquest sentit, des de l'entitat asseguren que compten amb la complicitat del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i del seu vicepresident, Josep M. Bernils però que per la pandèmia «com moltes coses, aquest projecte està en standby», expliquen. La intenció dels impulsors d'aquesta proposta també és crear una comissió per poder fer un treball d'investigació.
