Cooperar, compartir i tenir cura de les persones i l'entorn. L'economia solidària no ha creat res nou, però recupera uns principis que el sistema econòmic capitalista ha anat diluint amb el pas del temps. A l'Alt Empordà hi ha diverses iniciatives recents que defensen el sistema d'Economia Social i Solidària (ESS), basat en uns principis democràtics i transparents. «Des del 1939 fins ara tenim dècades on s'ha esborrat el llegat d'economia solidària, des de les col·lectivitzacions fins a les confraries de pescadors. Tenim un llegat impressionant que hem de recuperar», defensa Dani Vidal, un dels impulsors de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) Empordà. L'any que es torna a tenir present la paraula crisi, algunes de les iniciatives d'economia solidària a l'Empordà s'uneixen i comencen a gestar la XES, una iniciativa que pretén unir sinergies i, com a objectiu final, construir un mercat social.
La XES agafa com a referència l'entitat Pam a Pam, eina sorgida per englobar en un mapa totes aquestes iniciatives i amb un recull dels principis de l'economia solidària: democràcia interna; desenvolupament personal; perspectiva feminista; condicions de treball dignes; proximitat de proveïdors; intercooperació; llicències lliures i obertes; transparència; finances ètiques; cohesió social; transformació social; arrelament territorial; sostenibilitat ambiental; valorar la capacitat de la gestió de residus, i reducció del consum energètic.
El celler La Vinyeta de Mollet de Peralada és una de les empreses de la comarca que van néixer defensant aquests principis i aplicant-los al seu funcionament. «Creiem que les empreses som una peça més d'un conjunt que és la societat i, per tant, no té sentit que la nostra activitat estigui al marge», exposa un dels seus propietaris, Josep Serra. «El que fem nosaltres té conseqüències en el conjunt i hem de compaginar els nostres interessos amb el bé comú», continua. Tal com explica Dani Vidal, fer el treball des d'una visió d'economia solidària «és crear un espai amb una mirada diferent, que vagi més enllà del lucre, que tingui en compte criteris com la democràcia, les persones que hi formen part, criteris ambientals o quines són les necessitats pròpies del territori i que en donar resposta s'incorpori la mirada transversal».
Un dels trets diferencials de l'economia solidària és el de mantenir els principis també de portes enfora. La transparència, tant amb els proveïdors com amb els clients, és un aspecte que «marca molt la diferència», segons indica un dels socis de Bosquerols, Marc Garfella. Aquesta cooperativa situada a Espinavessa (Cabanelles) es dedica a la gestió forestal «propera a la natura», defineix Garfella. Això significa que «intentem respectar tots els processos naturals que es donen en un bosc», explica.
Tenir en compte la sostenibilitat és una altra de les claus, com demostra el projecte de joguines Grapat. Aquesta idea de joguines «sense instruccions», nascuda a Cabanes, es regeix per uns cànons de sostenibilitat, «aquí no es tira res», diu una de les seves creadores, Casiana Monczar. La fusta que utilitzen per fer les diferents peces està certificada i prové de boscos sostenibles. A més Casiana indica com «amb la minva que generem, treballem dos conceptes: la peça, amb la qual no podem fer res, serveix per a llenya i amb l'altra fem un pla de donació per a països que no podrien pagar aquesta classe de fusta».
Aquesta empresa comparteix la definició de l'economia solidària, però la seva base organitzativa és l'anomenada teal (turquesa en anglès). Casiana Monczar explica en què consisteix: «Treballem des de l'autogestió, les decisions són compartides, són d'equip». Un model que defensa com «molt maco», ja que «veiem el nostre equip humà com un arbre i s'ha de regar perquè sigui feliç», diu.
Camí cap al mercat social
L'economia solidària defensa la producció cooperativa en totes les fases del cicle econòmic i per això és necessari una xarxa que funcioni amb criteris democràtics, ecològics i solidaris. Seguint aquesta premissa es busca la creació d'un mercat social, contrari al mercat capitalista, i per a fer-ho neix la Xarxa d'Economia Solidària. Enguany, un grup de persones han decidit recuperar la XES a l'Empordà, un espai que s'havia intentat anteriorment. Tot just estan començant però ja compten amb una quarantena d'iniciatives interessades. El celler La Vinyeta és un d'ells, «formem part de la XES perquè s'aprèn molt dels companys i alhora ens podem ajudar. Estem en el mateix entorn i espai i es poden generar sinergies molt maques», defensa Josep Serra.
La cooperativa Bosquerols també comparteix l'essència de la XES, «no hem formalitzat l'adhesió oficialment però hi col·laborem molt, ajuda a professionalitzar els serveis i ens ajuda a aconseguir a nosaltres mateixos, potser hi trobes el que busques», afirma en Marc Garfella.
