27 de octubre de 2020
27.10.2020
L'Empordà
Barcelona

Guila Fidel Kinori, piscòloga clínica: «L'art ens reconnecta a una producció humana per buscar connexió i empatia»

La psicòloga clínica Guila Fidel Kinori forma part de l'equip que ha gestat «RecuperArt» pels sanitaris

26.10.2020 | 18:39
La psicòloga clínica Guila Fidel Kinori

Adjunta al servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, la psicòloga clínica Guila Fidel Kinori forma part de l'equip de Josep Antoni Ramos-Quiroga, qui ha dirigit, juntament amb Guillem d'Efak, el projecte «RecuperArt». Fidel Kinori treballa dins un programa sobre estrès traumàtic en persones que han passat esdeveniments complexos, traumàtics, difícils com ara superar la Covid-19 o viure-la de prop.


Com neix RecuperArt?

La Vall d'Hebron és un dels vuit hospitals, dels 240 que hi ha a Catalunya, 100% públics, que no concerten serveis amb el Servei Català de la Salut, sinó que depenem de l'ICS. Tenim moltes iniciatives dirigides als usuaris i altres més focalitzades sobre el personal sanitari. Guillem d'Efak és una persona amb molta empenta respecte a l'art com a eina terapèutica i durant la pandèmia va començar a elaborar una iniciativa que donés suport al personal sanitari, tan cansat i desgastat i afectat després d'aquesta primera onada tan complexa. Es va pensar que els museus podien ser una eina terapèutica, que donés efectes positius en aquest afany recuperador.

Ho és, de terapèutic?

O tens una sensibilitat especial i la saps aplicar en el seu moment o necessites una guia, un coach per ajudar-te a entendre tot el potencial que té l'art.

En quins punts es van centrar per fer aquest guiatge?

En com podem tractar l'afectació emocional des de tècniques molt senzilles com l'atenció plena o el mindfulness, una capacitat d'estar en el present, en l'aquí i l'ara, que és el que et possibilita, a tu, poder prendre consciència de com estàs, com et sents i reconèixer l'entorn. I no al que la tendència social ens empenta: l'ansietat i el després. Parlo amb tu i estic pensant en quan torni a casa, la família, què faré, sempre el després, ens oblidem a estar centrats en el moment. Fa trenta anys s'investigà com la meditació aportava unes connexions cerebrals en el món dels monjos versus el nostre cervell desorganitzat. Això va fer que es comencés a pensar a aplicar-ho en el món de la salut i avui tenim moltes estratègies basades en la meditació o el mindfulness, que vol dir aprendre a respirar de forma conscient i saber posar la ment en calma. Aquests moments són els que pacifiquen, regulen tots els ritmes fisiològics, el sistema endocrí, és a dir, cada vegada estan més evidenciats els beneficis que comporta.

Quines són les principals consultes fetes pels sanitaris?

Ansietat, angoixa, por i afectació de la son, símptomes molts d'ells que no corresponien a un trastorn psicopatològic, sinó que eren reaccions lleus a les experiències difícils que estaven vivint. Es van veure sotmesos a una sèrie d'estressors no esperats, complexos. Abans podies tenir algun cas per plantejar i ara era un rere l'altre i amb una intensitat extrema, una sobrecàrrega que generava una elevació de l'ansietat molt intensificada.

Què els aporta RecuperArt?

Desaccelerar. Els museus ofereixen un circuit on el professional s'avé a entrar no tant com un espectador passiu que disfruta passejant-hi, sinó seleccionar una obra, aturar-s'hi i fer l'exercici de mirar, sentir, pensar davant de l'obra d'art com una obra que li està parlant, donant un missatge.

Els museus vistos també com a espai de protecció.

Sí, i seguretat perquè en tota afectació emocional perds el referent de seguretat. La incertesa que la Covid-19 ens ha produït és que hem perdut les bases de la seguretat. El món afronta unes incerteses més grans de les que ja teníem i la seguretat de la dinàmica diària i la quotidianitat s'ha trencat. El museu és un espai fix, on pots tornar en uns dies i estarà més o menys igual.

Per què l'art pot ajudar?

L'art no només és una producció humana i que té un aspecte terapèutic, sinó que té una possibilitat d'expressió. Jo el considero un canal d'expressió emocional, com la veu amb la qual també t'expresses. Nosaltres no els convidem que facin art, sí que al final de la llibreta poden dibuixar o escriure o deixar una expressió individual, però és sobretot compartir l'expressió d'un altre, de l'artista. Són experiències d'altres persones, l'art ens reconnecta a una producció humana, solidària en el punt de buscar ajuda de l'altre i també de connexió i empatia. L'art t'aporta uns valors que cap altra tècnica ni mitjà humà té. Per això, quan la gent diu no l'entenc, és que l'art entra per altres canals més sensorials, sensitius, i és el que facilita que la gent després pugui connectar i no fer una crítica. Hi ha un respecte a l'expressió.

Per què són tan reticents els professionals de la salut a cercar suport psicològic?

El tema de cuidar la seva salut mental el deixen molt postergat, no el posen dins les seves prioritats. A Barcelona hi ha la Fundació Galatea que va obrir un canal d'assistència i suport a sanitaris de tota la península. Quants professionals tenim? Doncs no arribaven a mil els que l'han utilitzat. No s'explica. Als Estats Units es plantegen el mateix problema.

Què es pot fer?

No serveixen les fórmules habituals, hem de ser més proactius, anar-los a buscar, estar a la vora d'ells, acompanyar-los. Ajudar-los a pensar que això no és estigmatitzar-los o fer un judici advers. També s'ha vist que una de les ajudes que busquen, de forma espontània, és entre companys. I això cal protegir-lo perquè es mantingui com una estructura d'ajuda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent