L'empresari del peix Pere Gotanegra s'ha passat la vida mirant el mar, la seva badia de Roses. De sobte, però, en girar el cap, ha descobert la riquesa ecològica, biològica i orgànica de l'agricultura, una activitat que porta a la sang per part de la seva mare, Maria Julià, nascuda al veïnat de la Vall de Bianya. «Jo, de petit, anava al mas del meu avi, el senyor Josep, el moliner del Clot, i m'ensenyava els camps de blat de moro, el molí on feia la farina i els seus conreus», evoca Pere Gotanegra.

No fa gaire, la seva dona li va recordar la dita popular que resa: «No ets de Roses, si no tens un olivar», i així va ser com el propietari de Pescadors de Roses i líder de Lliures a l'oposició de l'Ajuntament rosinc es va endinsar, de ple, en el món dels conreus. Va comprar un olivar a Palau-saverdera, ara fa un any, i va obrir una nova etapa vital: «Quan fas una activitat que t'agrada, que no és una obligació, és fàcil poder compaginar. El més important és tenir un bon equip humà a cada lloc, i dedicant-hi hores per coordinar, perquè tot funcioni correctament».

De seguida, va començar amb oli de les seves oliveres d'argudell típic de l'Empordà, un oli autòcton que té la particularitat que no es produeix a cap més zona del món. «En ser una producció petita, la mimem amb molta cura», explica. L'afició per la terra l'ha portat a ampliar l'explotació i, per això, ha comprat uns camps del costat, on cultiva varietats vegetals autòctones, com el fesol de l'ull ros. «Aquest és el camí a seguir», s'encoratja.

Tot allò que conrea es tasta primer als restaurants que regenta la família a Barcelona i Madrid (Estimar Zafra) i a Eivissa (Casa Jondal), amb el prestigiós cuiner Rafa Zafra, gendre de Pere Gotanegra, al capdavant. I mirant el canal de distribució Horeca, d'alta cuina.

L'empresari rosinc afirma que vol deixar clar que, tot i l'interès que li ha suscitat ara l'agricultura, la seva feina és la comercialització dels productes del mar, perquè és allò que ha fet sempre. «La fase de la terra és un sentiment que portava dins meu, i que ara s'ha despertat, sobretot veient als supermercats molts productes que venen de fora», remarca, alhora que argumenta que aquesta situació no és únicament de l'agricultura, sinó també d'altres sectors com el que ell més domina: «El sector pesquer també està patint una forta globalització, provocada pels avenços de la logística i el transport de mercaderies. Per exemple, en menys de 48 hores arriba roger de l'Adriàtic a Mercamadrid, i això fa que el preu del local caigui».

La força del producte de prop

La força del producte de propMalgrat aquesta ferotge competència amb les importacions estrangeres, Pere Gotanegra defensa que cal valorar la frescor de la denominació d'origen del peix de la Costa Brava. «Jo fico el cas dels llobarros de la piscifactoria de Roses, que són d'una alta qualitat, des que es capturen fins que arriben al mercat de Mercabarna en menys de 24 hores. Així ens va costar introduir i competir amb el baix preu del llobarro de Canàries o de Turquia, que també té el seu mercat pel preu. Però amb el de Roses hem aconseguit revaloritzar-lo i s'està venent més car que el d'importació. Ha costat, però en deu anys ho hem fet, i aquesta és la força dels productes de proximitat», exposa Pere Gotanegra.