El 2018, a Catalunya, es va impulsar el Baròmetre Social dels Museus, un estudi per recopilar dades sobre l'impacte social col·lectiu d'aquests centres que l'any passat es va contrastar amb una prova pilot a sis museus. Les branques mèdiques de la psicologia i la psiquiatria, però, fa molt més temps que hi treballen i alguns hospitals, en col·laboració amb certs museus, afavoreixen experiències que permeten moments introspectius i reflexius. Així, l'Institut Català de la Salut (ICS) ha trobat en l'art en general una eina per aplicar en temes de salut. Un dels primers programes, nascut amb la urgència de la pandèmia, és RecuperArt-19. Dirigit exclusivament als professionals de la salut de forma gratuïta, el Museu de l'Empordà de Figueres és un dels quinze centres d'arts catalans adherits.
Guillem d'Efak Fullana, coordinador de l'Estratègia Arts en Salut de l'ICS, juntament amb Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, dirigeixen el projecte. «Si les arts poden jugar un paper positiu en la salut de les persones, en una pandèmia com aquesta ho hauria de ser més», comenta d'Efak qui és del parer que «els museus poden curar i tenen el potencial per fer-ho». La idea és mostrar aquests centres d'art «com espais de recuperació emocional després de les ferides psicològiques fruit de la gestió en primera línia». No és una tasca senzilla. Els primers estudis estimen que entre un 75 i un 90% dels 140.000 professionals sanitaris de Catalunya -45.000 d'ells a l'ICS- patiran estrès emocional vinculat amb la Covid-19 Estrès que es tradueix en depressió, ansietat o trastorn d'estrès posttraumàtic.
RecuperArt-19 els proposa una visita a fer de forma individual i autònoma per potenciar, diu D'Efak, «una desconnexió, atenció plena i focalització». Així se suggereix a la persona, de primer, passejar pel museu fins a sentir-se còmode i escollir una peça entre tres o quatre proposades per cada museu. Prenent l'obra com a eix, la persona realitza una sèrie d'activitats guiades. Són activitats creatives amb objectius terapèutics per desconnectar, concentrar-se, imaginar i respirar.
RecuperArt-19 té el suport d'Arts in Health International Foundation i es va començar a oferir el juliol passat. El tancament d'alguns museus, les vacances i altres incidències han fet que només uns dos-cents professionals ho hagin provat. Paradoxalment, aquest sector és dels que menys cerca l'ajut professional, tal com ha certificat la psicòloga clínica, Guila Fidel, integrant de l'equip de Ramos-Quiroga. Aquells, però, que han tastat l'activitat l'han valorat molt positivament i afirmen sentir-se molt millor després de viure-la.
El director del Museu de l'Empordà, Eduard Bech, explica que la tria de les peces la va determinar que fossin obres que ajudessin a prendre contacte amb el centre, que els facilités recorre'l i els portés fins «a altres obres». La selecció inclou peces d'Ángeles Santos Torroella, Joan Sibecas, Lluís Masriera, Miquel Blay i Ramon Pujolboira i la seva contemplació cerca «remoure sentiments». «L'objectiu és que els museus siguin el màxim de transversals possibles, no només un espai de recerca, investigació i exposició, model del segle XIX o XX, sinó que siguin útils a la societat», afegeix Bech.
Altres projectes sensibilitzadors
Altres projectes sensibilitzadorsRecuperart-19 no és l'únic projecte d'interès social en què el Museu de l'Empordà s'endinsarà amb l'ICS. D'Efak avança que ja treballen «en un projecte centrat en la violència masclista» i que el centre figuerenc hi participarà, abans de finals d'any, juntament amb tres museus més. En aquesta ocasió, però, serà de formació de professionals: «Es tracta de sensibilitzar-los i donar-los pautes sobre el tema i que aprenguin a detectar situacions de violència masclista a la consulta». Ho faran a partir de les col·leccions d'art dels museus i de les biografies dels creadors que «s'utilitzaran com a elements vehiculadors». Les sessions es faran dins aquests equipaments.
La pandèmia també va deixar en standbyentre aquest museu figuerenc i un dels Centres d'Atenció Primària. El target de públic a qui es dirigia estava pendent de decidir, però es perfilaven persones afectades de fibromiàlgia o obesitat infantil, entre altres.
«Arts in Health» agafa potència dins les polítiques de salut, benestar i cultura
«Arts in Health» agafa potència dins les polítiques de salut, benestar i culturaGuillem d'Efak reconeix que Catalunya s'emmiralla en altres països, com ara el Regne Unit, que també treballen aquestes dinàmiques englobades sota el nom d'Arts in Health (Arts en Salut). D'Efak, però, puntualitza que no es pot confondre amb Arts and Health. El primer té un objectiu de salut clar i el segon «no cerca un objectiu terapèutic directe» com és el cas d'una exposició dins un hospital.
RecuperArt-19, on també participen el Museu d'Art de Girona, el Museu de la Garrotxa, el Museu Pau Casals, el MNAC o els museus de Sitges, entre altres, ha aconseguit la complicitat d'Arts in Health International Foundation, fundada a Barcelona el 2018 per un reconegut grup de professionals dels àmbits de la salut i la cultura. L'ens va néixer amb una clara voluntat internacional, per tal d'esdevenir un punt de trobada de les diferents experiències i aproximacions de les arts en la salut de tot el món. El seu interès és convertir-se «en un referent mundial en l'àmbit de l'Arts in Health tot contribuint decisivament en la seva expansió i consolidació dins de les polítiques de salut, benestar i cultura». Arts in Health entén les arts en la salut com un ventall molt ampli d'activitats que el sector artístic i l'entorn comunitari ofereixen als professionals de la salut a l'hora d'abordar una patologia concreta.
