El govern de l’Estat ha congelat el desdoblament de la carretera N-II a l’Alt Empordà. Si més no, en espera de rebre un estudi que concreti com es redistribuirà la mobilitat un cop acabi la concessió de l’AP-7 (prevista per a l’agost de l’any vinent). El ministre de Transports, José Luis Ábalos, sosté que la hipòtesi és que, a partir d’aleshores, quan no hi hagi peatges, l’autopista absorbirà el trànsit de mitjà i llarg recorregut i que l’N-II servirà per a desplaçaments locals. En resposta a una pregunta del senador Jordi Martí (ERC), el ministre sí que va avançar, però, que, de tots els projectes per duplicar l’N-II, l’Estat considera que, digui el que digui l’estudi, n’hi ha dos que s’hauran de fer: estendre l’autovia fins a Orriols i executar la variant de Figueres.

Aquí, la intenció de l’Estat era duplicar la carretera; és a dir, aprofitar la traça actual i incorporar-hi un nou carril a banda i banda. Entre Orriols i la Jonquera, el projecte s’havia dividit en sis trams, que incloïen dues noves variants (la de la Bàscara i la de Pont de Molins). Això ha fet que l’alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, se’n feliciti.

Propostes de l’alcalde

«Celebro que no es faci la variant, ni cal ara, ni ha calgut mai. No podem trinxar més el territori amb variants innecessàries, malbaratar més recursos públics, mentre la sanitat està com està, a les escoles, hi ha barracons i els ajuts socials no arriben a qui els necessita, i a més tenint l’autopista com tenim», argumenta Saurina, segons el qual «algú hauria d’explicar per què es va fer una sortida nova a Vilafreser (amb la despesa que va comportar) quan, a 3 quilòmetres, hi ha la de l’Escala».

Saurina també sosté: «Atès com està l’economia i que aquesta infraestructura, l’AP-7, quan passi a mans de l’Estat o la Generalitat, necessitarà manteniment i, per tant, inversió, soc partidari que les persones empadronades a Catalunya i les empreses amb seu fiscal aquí paguin el que s’anomena vinyeta i la resta continuïn pagant com fins ara».

L’alcalde republicà de Bàscara creu que, «amb les mancances que té el país, no podem prescindir de cap ingrés i aquests ingressos es podrien dedicar a despesa social o sanitària, que ara mateix entenc que és on tenim més mancances».