Què cal saber dels gossos de races considerades potencialment perilloses?

Però encara que en Hook sigui dòcil, la Berta ha hagut d'assumir uns hàbits i realitzar uns tràmits implícits en la tinença d'un gos RPP, com ara tenir la llicència al dia o posar-li sempre el morrió a en Hook quan surten de casa.

L'etiqueta del físic

Alguns cans són considerats RPP per les seves característiques físiques; perquè pesen més de vint quilograms, tenen el cap voluminós, les mandíbules grans i fortes amb una boca ample i profunda o presenten una musculatura forta, entre altres. Però els creuats d'aquestes races també poden ser considerats RPP, depenen de les característiques físiques predominants. Una classificació que definirà el veterinari a l'hora de fer-li la cartilla sanitària.

També aquells animals que estan entrenats per a l'atac i la defensa es consideren RPP. A més, els ajuntaments poden incloure altres races en el llistat a través d'ordenances municipals, o considerar com a RPP aquells gossos que han tingut episodis d'agressions a persones o altres gossos.

Amb morrió i d'un en un

Malgrat que l'animal pugui ser dòcil i no presenti cap signe d'agressivitat, si la seva raça és considerada RPP, caldrà que amo i animal segueixin la normativa dels gossos RPP. Entre altres obligacions, sempre que estiguin en espais públics o comunitaris hauran d'anar amb morrió (els gossos, és clar) i lligats amb una cadena no extensible, de com a màxim dos metres. A més, només els poden passejar majors d'edat i mai en podran dur dos o més.

Això sí, les persones que vulguin tenir un gos RPP hauran de tramitar una llicència a l'ajuntament, i a més de les obligacions habituals; posar el xip, registrar i censar l'animal com la resta de gossos, gats i fures, també hauran de presentar un certificat mèdic, els antecedents penals, una declaració responsable i una pòlissa d'assegurança específica.

La policia actua

Per desgràcia no tothom compleix la normativa. A Figueres, la Guàrdia Urbana ha interposat catorze denúncies: sis per no disposar d'assegurança, sis per portar-lo sense llicència i dues per portar-lo deslligat. Precisament, el passat dilluns 12 d'octubre, els agents de la guàrdia urbana van haver de decomissar un gos RPP que havia estat maltractat al mig del carrer Nou de Figueres. Segons la informació policial, la persona que hauria actuat sobre el cànid ha estat denunciada «per infracció de l'ordenança de tinença d'animals i en matèria de gossos RPP».

També a la Jonquera la Policia Local, de setanta-cinc incidents relacionats amb animals, han hagut d'interposar catorze denúncies administratives i un expedient sancionador a propietaris de gossos RPP. L'única mossegada d'un gos registrada pel cos de policia no era RPP. I a Llançà han tingut cinc denúncies relacionades amb gossos RPP, i una mossegada a una persona.

A Roses la policia local va intervenir en quatre baralles de gossos, però en cap hi havia un RPP. Sí, però, que han sigut protagonistes de dues de les tres mossegades registrades a persones, i de dues denúncies per no tenir llicència, i cinc casos més en què els propietaris s'han acollit al protocol elaborat per l'Ajuntament per tal d'incentivar la tramitació de la llicència. Quan un agent detecta un RPP sense la documentació, li donen cinc dies al propietari per a poder presentar la llicència abans de ser sancionat. Una manera que els propietaris tinguin els papers en regla alhora que s'estalvien una bona multa.

Un problema econòmic i de gestió en refugis i protectores d'animals

Els refugis i les protectores d'animals viuen un creixement d'entrades de gossos RPP. En el cas de l'associació protectora d'animals Anxova Peluda de l'Escala expliquen que «nosaltres recollim entre un 20 i un 25% de gossos d'aquestes races» i afegeixen que «pràcticament el 80% d'aquests animals venen amb problemes de conducta derivats de maltractaments o mala educació». En el cas de l'associació Canae afirmen que «el tant per cent de recollides d'aquestes races varia molt, a vegades arribem al 70%, i en molts casos són amstaff, pitbulls o creuats de pitbull», però tots «han sigut adoptats».

L'entitat escalenca lamenta que la majoria dels propietaris «no només són uns irresponsables per abandonar-los, són persones que ja tenen problemes conductuals, i en moltes ocasions han maltractat l'animal», però afirmen que «encara que no siguin cadells, es poden reeducar». Canae, per la seva part, assegura que «no hi ha gossos perillosos, i si n'entra algun amb alguna mena d'agressivitat es cor­regeix i es busca una família adequada». Una correcció que a algunes entitats, com a l'Anxova Peluda, es tradueix en «un cost d'uns mil euros per gos». Aquesta despesa, però, no és assumible per a moltes entitats protectores, que veuen com cada vegada en reben més i, en canvi, se n'adopten menys que altres o el procés per a l'adopció resulta més car i llarg .

I és que el fet que tenir un gos d'RPP requereixi una documentació extra i unes obligacions específiques, fa que molta gent es faci enrere a l'hora d'adoptar un animal RPP, i propietaris irresponsables cometin la il·legalitat i immoralitat d'abandonar-los, ja que no poden o volen aconseguir la llicència.

Tot això genera que els refugis en tinguin un percentatge cada vegada més alt i que, alhora, es compliqui la gestió del centre. Tots els animals, sigui quina sigui la raça, necessiten temps i espai per a esbargir-se i alliberar l'energia que se'ls acumula en espais reduïts. Moltes vegades és gràcies als voluntaris i voluntàries que els gossos poden sortir a passejar.

Però què passa amb les races potencialment perilloses? Doncs que també les persones voluntàries necessiten una llicència de conducció d'RPP per treure'ls a passejar, i no tots en disposen.

I si els animals no surten a passejar i a esbargir-se, el seu nivell d'energia augmenta, i és més fàcil que pugui produir-se una baralla entre els gossos d'una mateixa gàbia i, en casos d'RPP, s'acabin fent molt mal degut a les seves qualitats i potència física, unes ferides que augmentaran, també, els costos veterinaris de l'entitat.