El club Badia de Roses organitza, cada any, una neteja del fons marí de la costa empordanesa. Enguany, i respectant les mesures Covid, l'equip de bussejadors va retirar els residus de la zona de la platja dels Palangrers de Roses, retirant 190 quilos de residus molls, una dada que respon a la xifra habitual que oscil·la entre els 150 i 200 quilos. Lluís Masblanch, president del club, explica que enguany «s'han trobat residus pneumàtics de cotxe a vint metres de la platja, i principalment residus de pescadors, els objectes típics en un espigó de pesca, però també tanques de plàstic de l'Ajuntament». Amb l'equip, l'enginyer Jordi Ramajo, va fer el seguiment per la web del projecte Litterati, un espai de comptabilització de residus extrets de la natura. En aquest cas van ser 415 residus entre plàstics (214), vidre (97), metalls (26), alumini (23), tèxtils (23), niló (22) i material divers. Principalment extrets al segon moll.

Veure Galeria

Aquesta ha sigut una de les moltes actuacions que el Club ha fet per netejar el fons marí. Masblanch explica que uns fa anys van actuar entre els dos espigons, a la zona on amarren els catamarans a l'estiu, i «vam treure cinc bosses de pals de gelats, compreses, bosses...», el president apunta cap a una «manca de consciència i civisme».

La resta de la badia de Roses

Segons Masblanch, fent submarinisme es pot veure que les platges estan força netes «perquè la mateixa naturalesa s'encarrega de treure-ho fora en un temporal», però a dins de mar «trobem residus procedents de l'activitat humana». Residus que en alguna ocasió han sorprès l'equip, ja que «ens hem arribat a trobar una moto a cinquanta metres de fondària prop de Cadaqués, o un cotxe prop de la Pelosa».

Tot i això, pel que fa als plàstics, el president remarca que «la tramuntana tampoc hi ajuda, i tot va a parar al mar», però així i tot confessa que pràcticament tots els residus que extreuen del fons marí «són procedents de l'incivisme de les persones».

Cal, doncs, una sensibilització més gran de la població perquè «allà on cau un plàstic, tot el que està a sota mor. En els plàstics flotants, s'hi enreden els peixos, tortugues o cetacis, i també se'l mengen. Per exemple, el porexpan, els peixos se'l mengen, i al final, ho consumim nosaltres», lamenta Masblanch.