13 de octubre de 2020
13.10.2020
L'Empordà

La temporada de bolets comença amb bona previsió i un augment d'aficionats al bosc

La intensificació del nombre de boletaires a la muntanya torna a posar sobre la taula el debat de la regulació de l'activitat

12.10.2020 | 21:20
L'activitat atrau més gent que busca el contacte amb la natura enmig de la Covid

La jove Olma Giró va sortir a provar sort i ha tornat carregada de rovellons. Explica: «A mi no em ve de família això d'anar a buscar bolets, és a la meva parella a qui li agrada la muntanya i de tant en tant, amb els amics, fem una escapada d'un matí. El més gratificant és passar un dia diferent amb amics. Ja planteges un cap de setmana, vas a dormir aviat, t'aixeques d'hora, fas un bon esmorzar, vas a buscar bolets, i, si va bé, tornes per repartir-ne a la família».
La Míriam Garrido, de Castelló d'Empúries, també va aconseguir uns bons exemplars de bolets el cap de setmana, «m'encanta anar a la natura, tot el que s'hi faci, sempre que tingui una excusa, hi aniré», a més, és una apassionada de la cuina i entre una cosa i altra «tot fa un!, vaig a buscar bolets i després els cuino, és perfecte, i gratis!».

El secret per a les boletaires empordaneses és tenir un bon lloc on anar, «que no és fàcil de saber!» sobretot perquè els mateixos boletaires amaguen les zones d'èxit com un tresor, per això, «has d'anar-hi amb gent que en sàpiga» diu la Míriam, o «que algú t'hagi dit que n'hi ha», afirma l'Olma. Això sí, has d'anar-hi el dia que toca, «si ha plogut i està humit, saps que tens més possibilitats, i si fa uns dies de vent, difícilment en trobis» avisa l'Olma. Però a més del lloc, hi ha un altre secret: ser persistent «perquè un dia o en una zona no se'n trobi, no s'ha de decaure, s'ha de seguir».

En qualsevol cas, hi ha un consell de l'Olma que cal tenir en compte si anem a la muntanya: «Millor no anar-hi sol, i abans de començar a caminar, enviar la ubicació del cotxe al mòbil, a vegades la muntanya és traïdora i et penses que ets a un lloc, i ets a un altre».

Una temporada millor

Des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han calculat que aquesta temporada la quantitat de bolets serà similar a la mitjana dels darrers vint anys, aproximadament uns seixanta quilos de bolets per hectàrea. Tot i això, des del CTFC alerten que aquesta temporada és complicada per fer una estimació de la producció, ja que els models meteorològics amb què es basen varien molt i no hi ha una predicció estable.

L'investigador del CTFC Juan Martínez va avançar que «sembla que es preveu que tinguem una temporada una mica més seca del normal i amb temperatures més elevades, i això podria significar que hi hagi menys quantitat de bolets al bosc». Martínez, però, ha dit que segurament la temporada d'enguany serà millor que la de l'any passat, quan es va quantificar una producció mitjana de tan sols 30 quilograms per hectàrea.

L'expert ha explicat que aquest estiu hi ha hagut una pluviometria molt desigual arreu del país, amb comarques on des de finals d'agost hi ha hagut pluges bastant constants, però en altres llocs on ha plogut molt poc.

Regular la caça de bolets

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat més massificació dels espais naturals, i a l'estiu s'ha notat en moltes poblacions de muntanya. Ara també preocupa l'afectació de la temporada de bolets a l'arribada de cotxes a les zones rurals i boscos. Per això, el debat sobre la regulació de la recollida de bolets torna a les agendes polítiques, i molts alcaldes són conscients que, tard o d'hora, caldrà prendre mesures per tal d'evitar massificacions.

El conseller comarcal de Medi Ambient, Agustí Badosa, avança que ara per ara «cap ajuntament s'ha dirigit a l'ens comarcal per aquest tema. Però si els ajuntaments ho volen treballar i regular, els acompanyarem». Tot i això, Badosa es mostra partidari de la regulació i diu que «l'articulació s'haurà d'estudiar, s'hauran de veure les experiències prèvies com a referència per treballar-ho en àmbit comarcal».

A la Vajol, ja fa tres setmanes que els boletaires visiten els boscos, acompanyats pel bon temps, i Joaquim Morillo, alcalde del municipi, avisa que «la problemàtica de la regulació és per les propietats forestals». Aquest és el principal obstacle que han trobat els alcaldes de les zones boscoses.

També a Lliurona, terme municipal d'Albanyà, s'ha vist una «quantitat de gent impressionant, que no havíem vist mai», assegura Joan Fàbregas, alcalde del municipi. Segons Fàbregas, la regulació de la caça de bolets és «jurídicament complicada. Tots trobem evident que la llenya del bosc la gestiona el propietari, però no és igual amb els bolets», i remarca que és necessari que sigui la mateixa Generalitat qui ho reguli. «Si els terrenys són públics o municipals, no hi ha problema, però el 99% dels terrenys del nostre terme són privats. També demanem a la Diputació fer esforços per articular la regularització».

Des de l'àrea tècnica del Consorci Alta Garrotxa –que comprèn part dels termes municipals d'Albanyà, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga i Cabanelles– Sara Sánchez explica que «estem buscant una col·laboració amb el Departament de Territori per trobar estratègies comunes», l'objectiu és analitzar les experiències prèvies realitzades en espais naturals protegits, tanmateix, en aquests casos analitzats «majoritàriament són en finca pública o conveniada», diferent de la realitat en què es troben els boscos i les muntanyes de la comarca, que solen ser privats. Això, però, no defalleix en la cerca d'una estratègia legal, tot i que Sara Sánchez reconeix que «estem a les beceroles, hem de veure com ho articulem».

Una de les propostes que posa sobre la taula l'alcalde d'Albanyà és «tancar el trànsit motoritzat en uns horaris, com fem a l'estiu, per exemple de nou del matí a quatre de la tarda», però l'alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch, afirma que «és molt difícil de controlar. Nosaltres tenim moltes carreteres d'accés».

Tot i això, Bosch també es mostra partidària de la regulació «per tot el que es malmet, perquè hi ha gent que respecta i gent que no, més enllà de no deixar residus, s'ha de ser curós amb la natura». A Maçanet també han notat un augment de visitants de proximitat i «a la que surt un bolet tenim gent que puja i baixa», per això afegeix que caldrà tenir en compte un altre factor que coincideix amb la temporada de bolets que és «compatibilitzar-ho amb els caçadors, que surten cada cap de setmana».

Una demanda que ve de lluny

L'Associació de Micòlegs Joaquim Codina fa gairebé 30 anys que plantegen la regulació. «A Catalunya, va ser el primer lloc on es va parlar de la regulació, però, per motius més aviat polítics, no s'ha fet. Actualment gairebé hi ha regulació a tot Espanya menys aquí». Però més enllà de regular l'afició d'anar al bosc a caçar bolets, l'entitat avisa que cal posar l'ull a la recollida per a la venda «encara hi ha la imatge de gent venent bolets a peu de carretera sense cap mena de control sanitari, i també se'n venen així a restaurants».

No obstant això, diuen que caldrà mesurar bé aquesta regulació perquè «moltes vegades, quan es planteja des d'una mena de taxa turística, pot crear un efecte contrari. A la persona que li has fet pagar per collir bolets es queda fins que emplena, i en canvi, si no paga, al cap d'una estona, si no en troba, se'n cansa», per a l'entitat, «no s'ha de fer per guanyar diners, sinó per protegir el bosc», i expliquen que «molts estrangers ens diuen que no entenen com es permet anar a buscar bolets en parcs naturals i zones protegides».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent