06 de octubre de 2020
06.10.2020
L'Empordà
La Vajol

El Consell Comarcal fa costat a La Vajol i declara Bé Cultural la Mina d'en Negrín

L'Ajuntament pretén posar en marxa un pla de promoció per potenciar el seu patrimoni de la memòria històrica del segle XX

09.10.2020 | 19:37
El Consell Comarcal fa costat a La Vajol i declara Bé Cultural la Mina d'en Negrín

Deu anys després que l'exalcalde de la Vajol, Miquel Giralt, cedís la mina Canta al municipi transpirinenc, l'actual Ajuntament té intenció, l'any vinent, d'obrir al públic l'edifici d'aquesta antiga mina de talc que va passar a la història quan Juan Negrín (president del govern espanyol entre 1937 i 1939), a l'esclat de la guerra civil hi envià una remesa de quadres del Museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que, més tard, seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita.

«Era l'any 2009, quan l'Ajuntament d'aleshores va comentar-li al seu propietari, Miquel Giralt, si seria possible fer una cessió gratuïta al municipi. S'ho van plantejar i, finalment, l'any 2011, Giralt va signar un document per a la cessió de la mina. Des del 2011 fins al 2015, fou propietat de l'Ajuntament, però, per tema de recursos o per voluntat de l'Ajuntament que hi havia llavors, no es va fer res», explica l'actual alcalde, Joaquim Morillo (JxCat). En vista el 2021, el consistori de la Vajol podrà començar a oferir al públic la mina Canta, «encara que sigui amb visites guiades, a través del MUME (el Museu de l'Exili de la Jonquera), o amb visites concertades, que pugui realitzar l'Ajuntament, a l'estiu», apunta amb satisfacció Morillo.

Quan l'any 2015, el consistori entra i s'assabenta de com estava la situació de la mina. En primer lloc, van buscar el valor que tenia, perquè fos un BCIL (Bé Cultural d'Interès Local). En aquests moments, estan en tràmits per a reconvertir-la. En el darrer ple del Consell Comarcal, celebrat la setmana passada, hi va ser aprovat i, a mitjans d'aquest mes d'octubre, ja estarà catalogada com a BCIL.

La presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez, que és, també, l'alcaldessa de la Jonquera, manifesta que, «amb aquesta catalogació, el Consell Comarcal culmina una primera fase de BCILs dedicats a preservar la memòria històrica (amb Can Descalç de Darnius i els búnquers de la Jonquera, Agullana i Darnius), que vam aprovar abans del confinament».

«Això ens obrirà moltes portes per demanar subvencions i que tingui un nom, però el que hem fet nosaltres, a partir de l'any 2018, és demanar a la Diputació de Girona, al Servei de Monuments, una subvenció anual per anar fent petites coses. El primer any van ser 15.000 euros; al segon, van ser 28.000 euros i, aquest any, 32.000 euros», argumenta, per la seva banda, el batlle de la Vajol.



Aquest seria un dels exponents per divulgar el patrimoni històric que té aquesta zona, malgrat que l'alcalde assenyala: «Faltaria un punt d'informació, que podria ser la mateixa mina Canta, per poder fer diferents rutes o donar explicacions sobre la Guerra Civil espanyola».

Reconeixement històric
A mitjans de l'any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, la mina de la família Canta, de la Vajol, va ser confiscada. Juan Negrín, president del govern de la República, va decidir que aquest emplaçament podia ser el contenidor de part del material requisat per les Juntes Nacionals de Protecció del Patrimoni Artístic i dels lingots d'or i argent del Banc d'Espanya. Al final del 37, amb obrers militaritzats procedents de Cartagena, es va començar a construir un edifici camuflat de tres plantes sobre la mina. S'hi va instal·lar un generador de corrent elèctric i dos muntacàrregues per accedir a la cambra cuirassada construïda a l'interior. La gestió de la mina era responsabilitat directa del ministre d'Economia i Hisenda, Francisco Méndez Aspe.

L'or i la plata provenien de la Caja General de Reparaciones, organisme creat per Negrín des del Ministeri d'Hisenda per a confiscar els béns materials d'aquells que eren sospitosos d'afavorir els interessos de Franco dins de la zona republicana i que servien per reparar l'economia de l'Estat danyada pel cop militar feixista.

Al costat de la mina Canta, hi ha encara el Pollancre (Populus). Els pollancres són arbres que requereixen grans quantitats d'aigua per créixer, sorprèn que aquest exemplar hagi sobreviscut en aquest indret eixut. És un exemplar de grans dimensions i es troba en molt bones condicions. El pollancre és un arbre caducifoli, que perd les fulles a l'hivern. A la primavera el veurem amb les fulles verdes i frondós i a la tardor serà de colors marronosos i ocres. Els llargs pecíols de les fulles del pollancre fan que es moguin fàcilment amb el vent.

Moments intensos de la història

Els moments més intensos de la història de la Vajol es desenvolupaven durant la segona meitat de la Guerra Civil espanyola. A mitjans de 1937, Juan Negrín va trobar en la Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenia unes mines subterrànies de talc, on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar la mina Canta als germans Giralt Canta i, sota l'estricte control del seu fill, Juan Negrín Júnior, es comencen les obres d'adaptació de la mina per poder albergar l'Or de la República i obres d'art provinents del Prado. Negrín, doncs, va fer venir obrers de Cartagena per construir un edifici de tres plantes sobre les mines, que encara es conserva, i una cambra cuirassada al subsòl revestida de ciment, gairebé indestructible, pels possibles bombardeigs. La mina va quedar expropiada sota l'autoritat del govern, i estava sota la responsabilitat directa i vigilància absoluta del Ministre d'Economia i Hisenda, Méndez Aspe. Els historiadors estimen que el tresor estaria valorat en 500 milions de pessetes, que al contravalor actual serien, aproximadament, uns 3 milions d'euros.

El mateix president del Govern, Juan Negrín, també es va instal·lar aquest a la Vajol, els últims dies de la Guerra Civil, concretament al mas de Can Barris. Més tard, s'hi va instal·lar, també, l'Estat Major, el ministre d'Estat i altres membres del Govern –el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al poble veí d'Agullana, a Mas Perxés. L'1 de febrer del 1939 hi arribava el president de la República, Manuel Azaña.

Per tant, la Vajol, va ser l'última capital d'Espanya en temps de la II República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exiliava cap a França, una hora abans que ho fessin Companys i Aguirre. Tots tres van acabar travessant la frontera pel coll de Lli fins a arribar a les Illes (Vallespir), ja en ter­res franceses.

Les obres d'art que hi havia guardades a la mina van ser posteriorment traslladades a la Societat de Nacions a Ginebra (Suïssa), per la seva custòdia temporal, amb un document signat la nit del dia 3 de febrer al castell de Figueres. Pel que fa al tresor de la República, l'endemà 7 camions, protegits per carrabiners, van transportar-lo cap al Pertús per tal d'embarcar els quadres cap a Mèxic amb el vaixell Vita. Alguns van travessar la frontera pel coll de Lli, en direcció a les Illes, però van tenir problemes en passar per la carretera; el setè camió es va tombar per la zona de la masia de Can Barris, de manera que alguns quadres van caure al camp. Mai no es va saber si va ser traslladat posteriorment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent