Fa vint-i-cinc anys que Josep Marés va entrar a treballar a la Residència Pi i Sunyer de Roses. Des del juliol del 2016 n'és el director. Després de viure moments difícils en el confinament, ara obre aquesta nova etapa de l'ampliació de les instal·lacions amb il·lusió i compromís.

Aquest projecte ha estat un repte per a vostès, però imagino que l'emprenen amb ganes.

Sí, per a tots. Hem fet reunions amb tots els treballadors perquè ens implica un canvi organitzatiu de treball que, crec, l'agafen molt il·lusionats. Potser requerirà més implicació amb els residents, hi haurà el suport dels tècnics, infermeria controlarà una part de la residència... Hi ha moltes ganes de començar amb el nou sistema.

Els implica molts canvis?

Tenim pensat redistribuir tota la gent de la residència. Algú potser sí que es quedarà a la mateixa habitació, però molta es mourà i quedarà fixa on s'ubiqui. I a partir d'això podrem obrir a nous ingressos per poder-los atendre tal com ens estan demanant.

Durant el temps de confinament ens explicava que la residència no era un sociosanitari tot i que quasi se'ls hi exigia. S'ha pogut reforçar el servei?

Hem seguit la normativa. No som un sociosanitari, però, per tota l'atenció que dones, quasi ho seria. Respecte a infermeria, se'ns va dir que volien incorporar personal en el torn de nit, que ara no hi és, però el hàndicap és el cost que representa -el preu de la plaça van dir que l'apujarien però encara no se sap res- i la falta de personal. Nosaltres tenim contractat un metge a jornada completa.

Els seus residents tant són autònoms com molt dependents.

Bàsicament, els autònoms són unes vint-i-cinc persones, la resta està en planta. La majoria de residents necessiten atenció.

En aquella entrevista deia que la pandèmia havia visibilitzat les residències. Ha servit?

No, aleshores van sortir molt, ens van posar a l'ull de l'huracà, però ens tornem a sentir abandonats. El departament continua enviant els Epis i mantenint una comunicació fluida, però va sortir el decret per apujar el preu de la plaça i, a la vegada, el sou base dels treballadors. Es va parlar fa dos mesos i, ara, el més calent és a l'aigüera. Per a nosaltres és primordial apujar els salaris perquè agafem gent molt vàlida que ens dura molt poc temps. Si arriba aquí és perquè s'ha quedat sense feina. Tenim personal que fa cursos de formació bàsics que nosaltres seguim formant. És un treball molt vocacional, però al darrere hi ha d'haver una gratificació.

La societat ha d'obrir els ulls.

Certament s'hauria d'implicar. Nosaltres com a entitat privada, una cooperativa sense afany de lucre, hi posem tots els esforços amb l'ampliació, però darrere no hi ha res més. El maig vam gratificar amb 100 euros els treballadors, és poc, però és la nostra capacitat. És l'administració que hauria de millorar el conveni que tenim perquè el personal no pot viure amb aquests sous.