Si hi ha hagut una notícia que ha aixecat expectació aquests darrers anys ha estat la de la nidificació de tortugues marines a diverses platges catalanes. La figuerenca Elena Abella és una de les investigadores d'aquest fenomen. És doctora en ecologia marina i investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. Actualment està realitzant estudis sobre la colonització de la costa del mediterrani occidental per part de la tortuga careta (Caretta caretta a causa de l'escalfament global.
«Estudis científics recents ens indiquen que s'està produint una colonització de la costa del Mediterrani occidental per la nidificació de la tortuga careta. Tot sembla indicar que aquest fet anirà a més i, de fet, estem veient un increment dels esdeveniments de nidificació més ràpid del que pensàvem inicialment. La ciutadania haurà d'aprendre a conviure amb la nidificació de les tortugues a les nostres platges durant els mesos d'estiu», explica Elena Abella.
«Aquest fet -afegeix la investigadora figuerenca-, implica un canvi en el concepte de gestió i ús que en fem de les platges, i presenta grans reptes als gestors. Però, com a ciutadans, tenim la responsabilitat de permetre la dispersió de la nidificació exitosa d'aquesta espècie amenaçada, perquè a causa d'un canvi climàtic accelerat impulsat per l'impacte de l'activitat humana en els ecosistemes, espècies com la tortuga careta s'estan veient forçades a canviar els seus llocs habituals de nidificació i les estratègies reproductives que durant molts anys els havia funcionat».
És taxativa a l'hora d'afirmar que «hem de poder permetre a les tortugues marines instal·lar-se a la nostra costa, i fomentar un nou concepte d'ús de les platges basant-nos en el respecte per l'ecosistema que és un concepte sovint oblidat».
Canvis de comportament
Sobre els efectes del confinament dels humans durant la pandèmia sobre la fauna del territori, la doctora Abella relata que «va permetre observar canvis en el comportament de les espècies. La menor presència de l'activitat antropogènica, tant en el medi marí com terrestre, ha fet que algunes espècies d'animals hagin ampliat la seva zona habitual de distribució a l'hora de buscar aliment o reproduir-se, a zones més urbanes o on l'activitat humana habitual era més intensa que durant el confinament. També ha permès que algunes espècies que es reprodueixen a la primavera s'hagin vist beneficiades per aquest fet, ja que un ecosistema amb menys pressió humana ha afavorit un nombre més elevat de còpules».
«No obstant això -adverteix-, aquest fet ha estat una trampa ecològica. Els canvis han estat transitoris, ja que l'activitat humana s'ha reprès molt ràpidament, i moltes d'aquestes espècies s'han reproduït en zones on realment no eren adequades a causa de l'alta pressió que reben per l'activitat humana habitual. De ben segur que la baixa activitat humana ha afavorit la recuperació d'alguns ecosistemes naturals mentre ha durat el confinament, tot afavorint la dinàmica de les poblacions que hi habiten, però per algunes espècies com les tortugues marines, que es regeixen principalment per paràmetres ambientals per iniciar la seva reproducció, la major o menor presència d'aquestes espècies a les nostres platges no ha estat fruit de la poca activitat humana, sinó en un canvi de factors ambientals com per exemple l'augment de la temperatura superficial de l'aigua».
El pas de balenes
A Elena Abella, gran amant de la natura, no li va passar desapercebut l'episodi de les tres balenes perseguides, recentment, per un eixam d'embarcacions de lleure davant de la costa del Port de la Selva, a la Mar d'Amunt, i ho compara amb la tafaneria que envolta els nius de tortuga: «La gent actua per curiositat, o fins i tot egoisme, davant del fet de gaudir d'un espectacle natural sense pensar en els efectes que això pot provocar en els animals que es pretenen observar. Amb la nidificació de les tortugues marines també passa. Sovint és ignorància, però penso que cal molta conscienciació perquè la societat entengui la forta alteració que provoca la persecució humana a animals tan sensibles com són els mamífers marins. L'impacte del 'whalewatching' no controlat, en les poblacions de cetacis objectes de l'observació, ha estat identificada en molts llocs del món com un important factor de risc en la conservació d'aquestes espècies i requereix regulació oficial».
Per això, Elena Abella avisa, «si l'observació de cetacis per part de les embarcacions esdevé més freqüent a les nostres costes, s'haurà de treballar en un pla de gestió adequat i s'hauran d'endurir les sancions a aquelles embarcacions que no respectin les normatives establertes per tal d'interferir el mínim possible en el comportament dels animals salvatges, i així evitar que es vegin fortament afectats».
