Damià Calvet és l'atual conseller de Territori i Sostenibilitat del govern de la Generalitat. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1968, ha estat primer tinent d'alcalde de Sant Cugat del Vallès. Diplomat en arquitectura tècnica i graduat en Ciències i Tecnologia. Va ser militant i dirigent de la JNC i forma part de Junts per Catalunya.
El conseller no té pèls a la llengua i reconeix que el país torna a viure un «moment decisiu» davant la sentència del Tribunal Suprem pel cas del president Torra i la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. Amb ell també parlem de temes importants de la seva conselleria per a l'Alt Empordà.
Com quedarà el país si el Suprem condemna i inhabilita el president Torra?
És una situació nova per tothom, i és una situació absolutament injusta i desproporcionada, que ens ensenya el pitjor de l'Estat. Un Estat espanyol que no respecta el dret i la llibertat d'expressió, drets fonamentals. I porta la situació a l'extrem de voler inhabilitar un president, nomenat pel Parlament a partir del sufragi universal, per una pancarta, no! I no donem per fet que l'inhabilitin. S'ha presentat un recurs i s'ha defensat aquest recurs. Hem d'esperar que l'Estat, si vol inhabilitar el president Torra, refusi el recurs i la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya guanyi fermesa. Això ens donarà peu a poder continuar defensant la institució. La institució vol dir la dignitat del president de la Generalitat i de la mateixa Generalitat de Catalunya. Per tant, el que no farem és convocar eleccions abans d'hora.
Però no em negarà que pot arribar a passar.
Si, malauradament, finalment és inhabilitat, cosa que seria bastant inaudit i d'una profunda injustícia, hi ha un conjunt de mecanismes que faran que el país continuï funcionant, amb moltes limitacions, però el Consell Executiu es continuarà reunint, el Parlament es continuarà reunint i continuarem gestionant allò que la gent ens reclama, que és que puguem sortir, com més aviat millor d'aquesta pandèmia. Hem d'afrontar la reactivació econòmica, la protecció social dels ciutadans, de les persones, de les famílies, de les empreses i de l'economia del país tan ràpidament com es pugui.
Segueix la confrontació sense diàleg clar i constant.
La veritat és que sí, però nosaltres no abandonarem mai la idea del diàleg i la negociació. Mai. No serem nosaltres qui no vulguem asseure a la taula, ni qui s'aixequi de la taula. Considerem absolutament imprescindible que en aquests moments hi hagi una amnistia; hem de revertir que aquesta judicialització de la política. Perquè els nostres càrrecs electes i líders socials estan a la presó o estan a l'exili perquè han fet allò que els hi vam demanar nosaltres que és possibilitar l'1 d'octubre de 2017.
Vostè ha vingut a l'Alt Empordà, a Boadella i Figueres, per presentar el llibre de Josep Rull
Primer, si m'ho permet, hi ha un component personal. En Josep Rull és el meu millor amic, des de fa molts anys. I jo estic continuant la seva feina. Ell és el conseller legítim de Territori i Sostenibilitat. En Josep s'ha expressat a través d'aquest llibre 'Un dia d'octubre i 2 poemes'. Té un subtítol molt evident i que orienta molt el que és l'acció política del propi Josep i de tots els qui estem en el mateix vaixell que és Junts per Catalunya, que diu: 'Quan l'esperança venç la por'. És un llibre escrit des de la presó i que narra la seva entrada en política amb voluntat de servei. Espanya és un estat molt fort, però alhora és un Estat corcat, i nosaltres el que volem fer és evidenciar-ho. I el llibre d'en Josep Rull ho evidencia, és confrontació intel·ligent.
Parlem de la seva conselleria. Com afronta el seu departament el futur del Logis Empordà com a centre logístic?
Ho hem de veure amb certa perspectiva. En primera instància, la logística és un sector econòmic molt important, amb molt de pes al nostre país. Estem parlant d'un 14% del PIB. Com a Govern, hem creat condicions perquè aquest sector tan important disposi de més capacitat, no només des d'un punt de vista quantitatiu, que també, sinó també des d'un punt de vista qualitatiu. I és en aquest sentit que en un moment determinat vam dissenyar una sèrie de localitzacions estratègiques per potenciar la logística al nostre país. El Logis Empordà forma part d'aquesta estratègia. Fa temps que es va desenvolupar una primera fase i ara fa falta una segona. En total seran 35 milions d'euros d'inversió per generar condicions perquè hi pugui haver inversions que dinamitzin l'economia, que generin ocupació. És un nou repte, molt il·lusionant. Urbanitzar aquesta segona fase tindrà un cost d'uns 6 milions d'euros, durarà uns 10 mesos i, al final d'aquesta operació, haurem generat més de trenta hectàrees de sòl perquè pugui haver-hi noves inversions.
Entre els futurs inversors, podem confirmar l'arribada de la multinacional Amazon?
Com a conselleria el que hem de fer és crear condicions i després que siguin les empreses les que s'expliquin. Però, i tornant a l'inici d'aquesta pregunta, és evident que aquesta és una ubicació estratègica que mereix l'interès dels grans operadors logístics del món.
D'aquí un any s'acaba la concessió de l'AP-7. Quina previsió tenen?
El peatge s'acabarà. Hi ha una concessió, i al final d'aquesta concessió ja no hi ha d'haver peatge. Les vies d'altes prestacions requereixen molt de manteniment per estar en perfectes condicions i això no es pot afrontar amb el pressupost ordinari que tingui una administració o l'altra. L'AP-7 és competència de l'Estat, però al final és una via que transcorre pel territori de Catalunya. Des de la Generalitat, i des de fa temps, estem advertint al Govern de l'Estat, que cal afrontar una nova manera de gestionar-la sense el peatge, i això es diu vinyeta. I això no és un invent del Govern de la Generalitat, és una normativa europea. La normativa de l'eurovinyeta diu que qui usa paga i qui contamina paga. Al final és una mena de taxa ambiental finalista, perquè el que pretén és disposar de millors carreteres, però també que els diners que es recaptin es puguin invertir en almenys dues coses: més i millor transport públic i ajudar a l'ambientalització de la flota de vehicles, tant els privats com els públics.
Els usuaris del tren convencional i d'alta velocitat reclamen recuperar les freqüències horàries d'abans de la pandèmia entre Figueres i Barcelona.
Nosaltres volem una mobilitat més sostenible i això implica primer tenir més i millor transport públic. Aquí hi ha un primer factor, i primer parlo de Rodalies. L'Estat no ha complert amb tot el conjunt d'inversions que ha de fer Adif ni amb el servei que ha de prestar Renfe. L'AVE, el que és l'Alta Velocitat, l'Estat ho té com un negoci a part, al qual li busca la màxima rendibilitat. Això és una manera de treballar que nosaltres no compartim, però en tot cas, en aquests moments, l'Estat el que fa és gestionar l'AVE amb criteris estrictament comercials, no com un element de servei públic, sinó estrictament comercial. Hem protestat al Ministeri i sabem que l'Estat va recuperant alguns serveis, però encara estem lluny de la normalitat. Hem introduït el debat de poder aplanar l'hora punta amb una certa reforma horària tant del món laboral com del món acadèmic. Això són canvis estructurals profunds que necessitarem anys per realitzar-los. Pel camí el que necessitem és gestionar correctament els recursos públics i oferir, evidentment, bon servei als usuaris.
