22 de setembre de 2020
22.09.2020
L'Empordà
Figueres

«Hem de ser creatius per al nostre projecte de vida», diu l'il·lustrador Joan Turu

Ha pintat un mural als passadissos de l'escola Salvador Dalí de Figueres

21.09.2020 | 19:15
Joan Turu, il·lustrador.

Joan Turu va estudiar il·lustració a l'Escola d'Art de Manresa. Ha fet les il·lustracions de molts contes i ha pintat els seus característics personatges a les parets de moltes escoles del país. Recentment ho ha fet al col·legi Salvador Dalí de Figueres i abans ja havia pintat en el pati de l'escola Parc de les Aigües.

Quan va començar a dibuixar?
Més que quan vaig començar a dibuixar, la pregunta seria, «quan hem deixat de dibuixar?» De petits, a tots ens agrada dibuixar, però a mesura que ens anem fent grans ho deixem, i jo vaig tenir la sort de no fer-ho. Per mi dibuixar és una activitat molt terapèutica perquè em permet expressar-me i comunicar-me a través dels colors.

En el seu cas, dibuix i reivindicació van agafats de la mà. Sempre busca remoure consciències amb les seves obres?
Per mi el dibuix és una eina molt potent de comunicació i agafo aquesta eina i la porto cap al meu terreny. He intentat agafar el concepte d'un eslògan o una frase potent per comunicar un missatge al servei de causes que van acord amb la meva consciència.

Molt sovint, en les seves il·lustracions hi pinta un ocell acompanyant el dibuix principal. Quina simbologia té?
Sempre explico a la canalla que les persones que dibuixem, hi ha coses que, com que no tenen una forma física, no les sabem com dibuixar, com per exemple, per a una idea fem una bombeta. Per mi un ocell seria com la veu de la consciència, aquesta veu interior que tots tenim dins i que ens guia cap al que volem fer. És aquest ocell que se't posa a l'orella, que et deixa un missatge, i que el principal hauria de ser fer unes societats més respectuoses i amoroses.

Molts dels contes que ha il·lustrat busquen que els infants reconeguin els seus sentiments i emocions . Cal més educació emocional?
Sí. Ja sé que a l'escola se li demanen moltes coses, però com a societat hauríem de prioritzar què volem que realment s'ensenyi a l'escola, i jo apostaria perquè l'educació emocional tingués molt pes. Aprendre a reconèixer les emocions i aprendre a gestionar-les. Un dels problemes de la societat en la qual vivim és que no sap gestionar ni reconèixer les emocions, seria molt més sana si des de petits ens ho ensenyessin.

Es valoren prou les arts (plàstiques, escèniques...) a les escoles? I com a societat?
Cada escola és un món, però crec que en general la societat no ho reconeix, i l'escola, com a reflex de la societat, tampoc. Només cal veure el temps que es dedica en un telenotícies als esports i el temps que es dedica a la cultura. Seria impensable que assignatures com llengües o matemàtiques no les impartissin professionals de la matèria, però en canvi, com a societat, hem acceptat que qui imparteixi l'assignatura de visual i plàstica no té per què ser-ho.

Què sent després que molts col·legis de Catalunya tinguin dibuixos seus a les parets?
Moltes coses! Per un costat sento gratitud, perquè per mi és un regal, ja que em permet treballar amb dues coses que m'agraden: estar amb contacte amb els colors i amb els infants. També em dona l'oportunitat de conèixer molts centres i la realitat de cadascun.

En què s'ha inspirat a l'hora de pintar els passadissos de l'Escola Salvador Dalí de Figueres?
Tot gira al voltant de la premissa del respecte, i pel nom del centre també hi havia d'aparèixer la figura de Salvador Dalí. Molt sovint, en una aula es generen faltes de respecte quan entre infants es posen a comparar dibuixos i un es riu de l'altre, per això hi he dibuixat Frida Kahlo, Van Gogh i Dalí, perquè cada artista té el seu estil diferent però tots estan respectant l'obra del company. També hi he il·lustrat un nen abraçant la Terra, com a senyal de respecte cap a la natura i al planeta. En una altra part del mural hi he fet un nen i una nena que estan a punt de jugar a futbol i que es respecten tot i ser d'equips diferents. Com a senyal de respecte cap als animals, hi he pintat un infant obrint la porta d'una gàbia d'on surt un ocell. Finalment, més enfocat a la literatura infantil, hi he fet la caputxeta vermella dient que no al llop, i un ogre i una fada.

Normalment l'ajuden els alumnes a fer les seves obres. Ha trobat a faltar el seu acompanyament?
Per una banda, a mi m'encanta compartir amb els infants perquè estem pintant la seva escola i ells han de ser els protagonistes. Per altra banda, m'ha permès dedicar molt més temps al mural i a centrar-me molt més en la tècnica.

Hem de ser més creatius?
Jo crec que creatius ho som tots, perquè en el nostre dia a dia ho som davant de moltes situacions encara que no ho reconeixem com a tal. Crec que hem de ser creatius i fomentar la creativitat en les persones per poder dur a terme el projecte de vida únic que té cada persona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent