Aquesta era la cinquena generació de la família Falgarona que es dedicava al sector del calçat. Començava l'any 1861, sent artesans de sabates a mida. A partir dels anys 50, els nous processos industrialitzats de fabricació van canviar la professió. Alhora, va començar a arribar el turisme, i en Joan Falgarona explica com això «va generar que s'anessin establint botigues de calçat».

Després de la transformació tècnica, va arribar l'arribada de grans superfícies: «Recordo quan van posar el Màxim a Vilatenim, va generar un moviment en contra en el comerç de la ciutat», i després ha arribat la venda per internet. Falgarona rememora que «des de la crisi de la bombolla de l'any 2008 hem anat perdent quota de mercat, fins a un 30% de la venda anual», però «tots els processos s'han anat assimilant, ara veurem els canvis que provocarà la situació actual».

La botiga de calçats Falgarona ha decidit abaixar la persiana per falta de relleu, i ho farà entorn de les primeres setmanes de l'any 2021, després de 160 anys d'història. «Fa 50 anys que treballo aquí i em toca viure una part de la vida que no he viscut, sense compromisos, fer altres coses», confessa en Joan, que no oblida que «hem generat caliu, i apagar-lo de cop fa pena. Són moltes històries i anys de tradició, amb molta feina darrere que pensem que està ben feta. Però tot a la vida té un començament i un final».

A la família, de moment, no hi ha voluntat d'agafar el relleu a la venda de calçat, i «si el moment no fos tan crític, econòmicament parlant, potser ja hauria trobat algun continuador o un traspàs», lamenta.

També tancarà al públic la seva sala d'exposicions Aljub. El soterrani era el magatzem de la botiga, fins que un dia, a causa d'unes humitats, van descobrir que al sostre hi havia una volta de rajols, tapada amb pasta. Una volta que alguns han datat del segle XVII. Rascant el sostre van veure que ocupava tot el soterrani. Quan va contemplar l'estructura i l'espai, va animar-se a fer un lloc d'exposició, on ara té alguns dels seus quadres i de la seva filla Alba, l'artista Wäwä.

El comerç i l'urbanisme

La botiga Falgarona ha viscut tots els canvis en el centre comercial figuerenc i, segons Falgarona, ara el comerç «està tocat, però no de mort». Des de l'administració «anuncien un pla per revitalitzar el comerç», però en realitat, diu, «Figueres s'ha construït des de fa 30 anys a partir de cops de timó» i per això cal «reconduir la ciutat i millorar-la en altres aspectes, com un Pla urbanístic que repensi la ciutat del futur».

Remarca el problema de la manca d'aparcament, que «costa de resoldre», i les noves possibilitats com el del Far, que «no funciona perquè tenim una barrera que és el tren convencional», una «limitació de creixement de la ciutat. Està al costat del centre i no s'hi ha fet cap actuació important».

Més enllà del «tancament del Teatre Museu Dalí a la tardor i d'un turisme simbòlic a l'estiu», Falgarona recorda que «la gent ja no viu al centre històric, als baixos hi ha botigues i als pisos hi ha magatzems o bé estan buits. No hi ha vida».