Aquest 2020 està sent un any complicat per a tots els sectors de la societat a causa de la pandèmia i a la inseguretat provocades pel coronavirus. Ara, amb l'inici de curs, la incertesa també plana sobre els joves que entraran a la universitat per primer cop o que han de retornar-hi per avançar en els seus estudis. La majoria de facultats aposten per continuar fent classes presencials, però amb grups més reduïts. Això suposa dividir, el que eren fins ara les classes habituals, en petits grups que puguin assistir presencialment a les aules.

Cinc estudiants empordanesos expliquen les seves inquietuds. Aquest seria el cas d'Arnau Gironès, de Castelló d'Empúries. Estudiarà a la Universitat de Girona per a ser mestre d'educació infantil. Sense amagar la seva inquietud per com anirà tot plegat, ja sap que perquè tots els alumnes puguin fer algunes sessions presencials «una setmana anirà un dels grups a classe i els altres treballaran des de casa i la següent setmana a la inversa». «D'aquesta manera -afegeix-, tothom podrà passar unes hores dins l'aula per tal de poder seguir les classes amb més comoditat».

Júlia Llanet, de Cabanes, estudiant d'Antropologia de primer any a la UAB, relata que «en un principi és tot presencial per als de primer i quart curs, però tampoc podem saber molt, perquè desconeixem com evolucionarà la Covid».

Limitar els desplaçaments

El fet que part del seguiment del curs sigui telemàtic, sobretot a la Universitat de Girona, facilita que els estudiants es puguin quedar a casa, sense necessitat de buscar un pis o una residència d'estudiants i així estalviar-se diners. En canvi, alguns altres, especialment els que estudien a Barcelona o en altres ciutats més allunyades, opten per seguir llogant un habitatge amb altres companys o anar a viure a casa d'un familiar.

La gran majoria d'estudiants no té pensat treballar durant el curs; prefereixen centrar-se en els estudis. Els pocs que s'ho plantegen, però, tendeixen als «treballs més aviat puntuals i, a poder ser, telemàtics». Aquest és el cas de Carla González, estudiant de Vilafant que aquest curs farà el tercer any de Ciències i Tecnologia dels Aliments. Ella es planteja l'opció de «fer classes de reforç via videoconferència».

L'estiu ha estat sempre el moment recaptatori dels estudiants per a treballar i guanyar diners per a finançar part de la carrera i les despeses quotidianes, però enguany la manca d'ofertes laborals ha estat evident. Arlet Reixach, de Figueres, anirà a estudiar Arts Plàstiques a Tolosa de Llenguadoc (França). Reconeix que ha tingut sort relativa, a diferència d'altres companys: «He treballat durant l'estiu, i la pandèmia m'ha afectat perquè la selectivitat es va fer més tard i només he pogut treballar mig juliol i agost».

Un altre tema que cal tenir en compte és el desplaçament. Els estudiants que han decidit quedar-se a casa opten per agafar el tren des de Figueres o d'altres pobles de la comarca amb estació. Només esperen que la pandèmia «no hagi provocat un canvi d'horaris», tot i que els que hi ha hagut vigents fins ara «tampoc eren els millors». Una queixa reiterada dels usuaris habituals del servei ferroviari. En canvi, els estudiants que han optat per anar a viure prop de les universitats, com la Carina García, de Peralada, que estudiarà fisioteràpia a l'Escola Universitària Gimbernat de Sant Cugat del Vallès, es decanten per agafar el cotxe o metro i caminar quan sigui possible.

Els alumnes de la UdG, la més pròxima a la comarca, asseguren estar ben informats de la situació, malgrat que «al principi ha sigut una mica caòtic perquè, a mesura que avançava la pandèmia, ens arribaven correus constantment amb diferents protocols a seguir», relata Arnau Gironès.

D'altra banda, els estudiants de les universitats barcelonines comenten que encara no saben amb seguretat els grups amb els quals hauran de començar el curs ni quins dies hauran d'assistir a classe presencialment i quins seran via telemàtica. A tots ells sembla que els espera un curs complicat.