15 de setembre de 2020
15.09.2020
L'Empordà
Figueres

«La Llei d'assistència jurídica gratuïta s'ha d'adequar a les realitats socials»

Joan Ramon Puig és el degà del Col·legi d'Advocats de Figueres i president de la Comissió del Consell de Torn d'ofici de Catalunya

14.09.2020 | 19:13
Joan Ramon Puig Pellicer

Joan Ramon Puig Pellicer (Figueres, 1960) és advocat des del 1986. Degà del Col·legi d'Advocats de Figueres des de fa deu anys, el mes de juliol passat va ser nomenat per gestionar el torn d'ofici del Consell de l'Advocacia Catalana.


Com han viscut el període més complicat de la Covid-19?

Ha sigut una etapa difícil, perquè, per un costat, hi ha hagut serveis que han hagut de funcionar tant sí com no, i no s'han aturat, com és l'assistència al detingut. A Figueres, vam instaurar, de seguida, amb bona sintonia amb la judicatura, la fiscalia i els cossos policials, el sistema telemàtic. Altres serveis han pogut continuar funcionant, com és el servei d'orientació jurídica i el servei d'orientació a la mediació, buscant sistemes per via telefònica o telemàtica, ja que no es podien fer de manera presencial. En certa manera, el que sí que va quedar força aturat va ser el sistema de la tramitació dels expedients de justícia gratuïta, perquè el mateix decret ja portava la paralització de terminis i perquè era un servei que s'oferia presencialment als col·legis d'advocats i, finalment, acabava tramitant-se a la comissió provincial de justícia gratuïta, i hi havia les dependències de la Generalitat sense personal. Des del mes de juliol, el col·legi de Figueres es va incorporar a la gestió electrònica de l'expedient. És de suposar que, en un hipotètic nou confinament, aquest sistema ens permetria seguir tramitant expedients de justícia gratuïta, amb una disminució de número, però esperem que un nou confinament no paralitzi la justícia.

És més enrevessat, ara, el tema telemàtic?

Una qüestió és la tramitació administrativa de l'assistència gratuïta, però totes les coses necessiten millorar. Primer, necessiten aprendre a funcionar i, un cop hi ets pel mig, millorar el sistema. Ja fa temps que existia l'expedient electrònic, però aquest ens permet l'accés a les dades, sempre que el ciutadà no s'hi hagi oposat expressament. El problema és que aquestes dades són desactualitzades. Aquesta documentació, fins ara, era física, i per enviar-la, l'hem d'escanejar en format PDF, a les comissions provincials, perquè siguin estudiades. Hi ha una certa complexitat, ja que, per un costat, eliminaràs tramesa de paper, però, si aquestes dades fiscals no es corresponen a la realitat, s'hauran d'adequar a les circumstàncies actuals. Això pel que fa a l'assistència jurídica gratuïta, però, si hem de treballar telemàticament amb els jutjats, seria una altra cosa.

Quan parlem de torn d'ofici, a què ens referim?

Quan la llei estableix que una persona, tant sí com no, ha de ser representada per advocat i procurador i aquesta persona no fa aquesta designa clarament en temes penals, arriba un moment que la llei diu que aquesta persona necessita ser assistida per un advocat i representada per un procurador i, fins i tot, se li dona oportunitat, a la persona, pel termini d'x dies, perquè designi un advocat i un procurador de la seva lliure elecció i se l'adverteix que, en el cas que no ho faci, se li designarà el torn d'ofici. Per altra banda, el ciutadà que no té mitjans econòmics acudeix al sistema de justícia gratuïta i, un cop tramitat l'expedient i d'una primera valoració que fan els col·legis, es farà una designa provisional d'advocat i procurador, que també surten designats d'ofici. En el primer cas, que no hi ha justícia gratuïta, aquell senyor, en principi, haurà de fer front als honoraris de la seva representació, que s'ha designat d'ofici, per la seva desídia o perquè no li ha importat o ho ha volgut així. El ciutadà que acudeix al sistema de justícia gratuïta, i se li concedeix, no haurà de pagar els honoraris causats per la seva defensa. A partir d'aquí, ens trobem en situacions que el Codi Penal, per exemple, permet la imputació de persones jurídiques i, en canvi, les persones jurídiques de societats anònimes o limitades no poden accedir al sistema d'assistència jurídica gratuïta. Ens trobem amb una disfunció i cal adequar la llei d'assistència jurídica gratuïta perquè pugui preveure aquestes situacions que fa uns anys no eren al Codi Penal, i ara sí. Necessitem que aquesta llei s'adeqüi a les noves realitats socials.


La ciutadania ha avançat amb aquests termes?

A veure, la gent del carrer identifica torn d'ofici amb gratuïtat i són dues coses diferents. Això, a vegades, pot comportar que, potser, en el 90% dels casos sigui així, però s'identifiquen. Com que vas amb un advocat del torn d'ofici, és gratuïta, i el que és més greu, es pressuposa que la gratuïtat implica una menor qualitat del servei i no és així. Jo sóc advocat del torn d'ofici (34 anys d'experiència). És una part de la nostra funció, perquè d'ofici som advocats.

Es podria dir que el servei de torn d'ofici ha guanyat importància amb el pas dels anys?

La Constitució garanteix l'accés a la justícia de tots els ciutadans en igualtat de condicions. Cada vegada, hi ha hagut una litigiositat més gran amb els altres aspectes, com el tema de les clàusules abusives o les hipoteques. L'accés de la ciutadania està polaritzat, abans no anaves a plet i, ara, la gent va a veure si lluita per salvar aquesta qüestió. L'accés s'ha posat més fàcil i l'assistència jurídica gratuïta ha posat més fàcils les coses. Tenim un sistema envejable, però, com he dit, que cal actualitzar, ara ens trobem que el salari mínim interprofessional ha pujat molt i, en canvi, el barem de la justícia gratuïta s'ha quedat allà on era.

Com li ha anat l'entrada al capdavant de la Comissió del Torn d'Ofici del Consell de l'Advocacia Catalana?

El Consell de l'Advocacia Catalana està format pels 14 col·legis de l'advocacia que hi ha a Catalunya i, cada any, entra una nova presidència. Aquest any, ha estat elegida la degana del col·legi de l'Advocacia de Barcelona com a presidenta. Jo ja era el vicepresident de la comissió i això de portar el torn d'ofici no és un tema desconegut per mi. L'any vinent la llei fa 25 anys i hem de millorar el sistema d'assistència jurídica gratuïta que tenim. Des de la crisi econòmica, les indemnitzacions dels lletrats van ser retallades i no s'ha recuperat el seu nivell retributiu. Necessitem recuperar el que es va perdre i millorar les indemnitzacions.

El tema habitatge els continua portant la feina que hi ha hagut habitualment?

És un tema recurrent. Tenim el que són les execucions hipotecàries. El gruix ja va passar, però n'hi segueix havent. Hi ha desnonaments de lloguers. Està de moda parlar d'okupacions i sembla que se n'ha fet un gra massa. No negaré que hi ha okupacions, però, quan hi ha un contracte pel mig no podem parlar d'okupacions sinò d'incompliment contractual. D'okupacions, en tenim de dos tipus: l'okupació de l'habitatge, on viu la persona, sigui propietària o llogatera, que pot ser primera o segona residència, i el que són okupacions d'habitatges que no constitueixen l'habitatge habitual de cap persona. En el primer cas, són violacions de domicili i, en el segon, usurpacions, la penalitat és diferent i la violació de domicili és un delicte flagrant permanent, el que permet adopció de mesures cautelars ràpides. Passa que els cossos policials no tenen les coses clares ni reben les instruccions precises per saber quan han d'actuar. Passa que els cossos policials no tenen les coses clares ni reben les instruccions precises per saber quan han d'actuar i de quan no poden actuar. I tenim una manca d'habitatge social impressionant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent