L'índex de preus de referència que marca la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència de l'Habitatge és, a partir d'ara, el punt de partida obligat pels contractes de lloguer. El Parlament de Catalunya, finalment, ha tirat endavant aquest setembre (amb 71 vots a favor i 63 en contra) la reivindicació que la societat ha vehiculat a través del Sindicat de Llogaters i la seva proposició no de llei, registrada amb el suport majoritari de la cambra. Tot i la incertesa fins a l'últim moment, la pressió social i la negociació d'un any han donat els seus fruits i Catalunya aconsegueix així una fita històrica. Queda pendent els recursos que es puguin presentar davant del Tribunal Constitucional (TC) per considerar que la norma traspassa competències.

El Partit Popular Català ha decidit recórrer a aquest organisme, però només el Govern espanyol té opció de suspendre-la automàticament. Si ho fa, de moment, s'ha compromès a establir primer un «diàleg» amb la Generalitat i, si no té resultats, «no tindrà més remei» que presentar el recurs.

Figueres és considerada per aquesta normativa una ciutat amb «mercat d'habitatge tens». Això vol dir que es troba especialment en risc el proveïment suficient d'habitatge de lloguer a la població en condicions que el facin assequible. Segons el Sindicat de Llogaters, aquesta situació es dona a totes les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants i defensen que «si hi ha un salari mínim interprofessional, és evident que calen topalls als lloguers».

Amb aquests paràmetres, des de la publicació de la proposició de llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), els preus dels lloguers d'habitatges a Figueres no es podran pujar i, aquells que estiguin per sobre de l'índex de referència, s'hauran d'abaixar.

Fem una recerca als dos portals immobiliaris online més coneguts i a dues agències immobiliàries de la ciutat per veure alguns exemples. Carrer Mar, 74 metres quadrats, en bon estat, amb aparcament i ascensor, desconeixem la planta que és i l'any de construcció, però sabem que té el certificat energètic E. Segons l'índex que marca Agència de l'Habitatge de Catalunya, aquest pis hauria de tenir un lloguer de 459,54 euros i a l'anunci demanen 650 euros. Un altre anunciat per aquest mateix preu es troba al carrer Empordà (Poble Nou), té 85 metres quadrats, tres habitacions, aparcament inclòs, és una primera planta d'un edifici construït el 2003, amb ascensor. El seu índex estableix que el preu de lloguer hauria de ser de 487,90 euros. L'oferta del lloguer és limitada i la gran majoria superen sempre l'índex de referència.

«Ara comença tot»

Els defensors d'aquesta regulació estan contents amb la seva aprovació, però són conscients que «ara comença tot». El Sindicat de Llogaters vol evitar que les pressions polítiques i econòmiques afectin la seva aplicació, com ha passat anteriorment amb altres lleis en defensa de l'habitatge i que també han sigut un referent (la llei 24/2015 «contra els desnonaments» va estar aturada dos anys per un recurs del PP).

D'altra banda, els Agents de la Propietat Immobiliària (API) i l'associació de propietaris del lloguer (Asval) critiquen la normativa i creuen que «no solucionarà res». El president de l'API, el figuerenc Joan Company, creu que la mesura tindrà un «efecte negatiu» i preveu que els propietaris o inversors optaran per vendre els pisos perquè la llei desincentivarà posar-los a lloguer. Cesc Saisno hi està d'acord, creu que aquestes reaccions són perquè «hi ha uns interessos» i no creu que «hi hagi un efecte negatiu i amb aquesta llei deixi d'haver-hi oferta de lloguer».