10 de setembre de 2020
10.09.2020
L'Empordà
Figueres

Llum verda a la regulació dels lloguers d'habitatges a Figueres però pendent del Constitucional

El Parlament aprova la llei per regular els preus i el PPC ha advertit recórrer al Tribunal Constitucional

10.09.2020 | 09:55
Diversos diputats aplaudint l'aprovació de la norma

L'índex de preus de referència (http://agenciahabitatge.gencat.cat/indexdelloguer) que marca la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència de l'Habitatge és, a partir d'ara, el punt de partida obligat pels contractes de lloguer. El Parlament de Catalunya, finalment, ha tirat endavant (amb 71 vots a favor i 63 en contra) la reivindicació que la societat ha vehiculat a través del Sindicat de Llogaters i la seva proposició no de llei de regular els preus dels lloguers d'habitatges, registrada amb el suport majoritari de la cambra. Tot i la incertesa fins a l'últim moment, la pressió social i la negociació d'un any han donat els seus fruits i Catalunya aconsegueix així una fita històrica. Queda pendent els recursos que es puguin presentar davant del Tribunal Constitucional (TC) per considerar que la norma traspassa competències.

El Partit Popular Català (PPC) ha decidit recórrer a aquest organisme, però només el Govern espanyol té opció de suspendre-la automàticament. Si ho fa, de moment, s'ha compromès a establir primer un «diàleg» amb la Generalitat i, si no té resultats, «no tindrà més remei» que presentar el recurs.

Figueres és considerada per aquesta normativa una ciutat amb «mercat d'habitatge tens». Això vol dir que es troba especialment en risc el proveïment suficient d'habitatge de lloguer a la població en condicions que el facin assequible. Segons el Sindicat de Llogaters, aquesta situació es dona a totes les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants i defensen que «si hi ha un salari mínim interprofessional, és evident que calen topalls als lloguers».

Amb aquests paràmetres, des de la publicació de la proposició de llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), els preus dels lloguers d'habitatges a Figueres no es podran pujar i, aquells que estiguin per sobre de l'índex de referència, s'hauran d'abaixar.

Fem una recerca als dos portals immobiliaris online més coneguts i a dues agències immobiliàries de la ciutat per veure alguns exemples. Carrer Mar (Creu de la mà), 74 metres quadrats, en bon estat, amb aparcament i ascensor, desconeixem la planta que és i l'any de construcció, però sabem que té el certificat energètic E. Segons l'índex que marca Agència de l'Habitatge de Catalunya, aquest pis hauria de tenir un lloguer de 459,54 euros i a l'anunci demanen 650 euros. Un altre anunciat per aquest mateix preu es troba al carrer Empordà (Poble Nou), té 85 metres quadrats, tres habitacions, aparcament inclòs, és una primera planta d'un edifici construït el 2003, amb ascensor. El seu índex estableix que el preu de lloguer hauria de ser de 487,90 euros. L'oferta del lloguer és limitada i la gran majoria superen sempre l'índex de referència.

«Ara comença tot»

Els defensors d'aquesta regulació estan contents amb la seva aprovació, però són conscients que «ara comença tot». El Sindicat de Llogaters vol evitar que les pressions polítiques i econòmiques afectin la seva aplicació, com ha passat anteriorment amb altres lleis en defensa de l'habitatge i que també han sigut un referent (la llei 24/2015 «contra els desnonaments» va estar aturada dos anys per un recurs del PP).

D'altra banda, els Agents de la Propietat Immobiliària (API) i l'associació de propietaris del lloguer (Asval) critiquen la normativa i creuen que «no solucionarà res». El president de l'API, el figuerenc Joan Company, creu que la mesura tindrà un «efecte negatiu» i preveu que els propietaris o inversors optaran per vendre els pisos perquè la llei desincentivarà posar-los a lloguer. Cesc Sais, tècnic assessor en matèria d'habitatge a l'Ajuntament de Figueres, no hi està d'acord, creu que aquestes reaccions són perquè «hi ha uns interessos» i no creu que «hi hagi un efecte negatiu i amb aquesta llei deixi d'haver-hi oferta de lloguer».

Votació al Parlament

L'aprovació de la regulació ha estat possible després d'un acord 'in extremis' entre el Sindicat de Llogaters, JxCat, ERC, CatECP i la CUP. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) no ha avalat bona part de la llei en creure que alguns dels articles contradiuen la Constitució i l'Estatut.

De fet, al llarg del debat previ a l'aprovació Cs, PSC i PPC han advertit als grups promotors que la llei no té recorregut perquè el Parlament no té competències per legislar en la regulació dels lloguer. Cs i PSC han acusat JxCat, ERC, CatECP i la CUP de buscar confrontació amb l'Estat i rèdits electorals. Per la seva banda, el PPC ha anunciat que "en breu" recorrerà la norma davant el Tribunal Constitucional (TC).

Quatre diputats del PDeCAT, que formen part del grup parlamentari de JxCat, han votat contra la proposició de llei. El Partit Demòcrata ha emès un comunicat on ha descartat donar suport a la mesura perquè "no es defensa el petit propietari i perquè es produirà l'efecte de que hi haurà menys pisos de lloguer al mercat en els propers anys com s'ha acreditat en d'altres experiències a nivell internacional".

També dos diputats de Demòcrates, que formen part del grup republicà, han votat en contra de la norma per regular els lloguers. En un comunicat, han defensat que la mesura "beneficiaria a les estructures econòmiques, com els fons d'inversió, perjudicaria als petits propietaris, que a Catalunya representa un 80% dels llogaters, i tindria l'efecte de disminuir l'oferta de pisos de lloguer".

El ple ha aprovat la proposició de llei amb 71 vots a favor i 63 en contra. La cambra ha rebutjat les esmenes presentades per Cs, PSC i PPC i ha aprovat les transaccionades de JxCat. La proposició s'ha pogut aprovar després d'un acord 'in extremis' i perquè JxCat ha retirat altres esmenes que havia presentat.

Entre les modificacions que s'han acordat per comptar amb el suport de la formació de Puigdemont, hi ha que es tinguin en compte les despeses dels propietaris en la rehabilitació dels immobles i exclourà els petits tenidors en situació de vulnerabilitat, és a dir, amb uns ingressos inferiors als 2.000 euros mensuals incloent les rendes.

Diàleg o Tribunal Constitucional

El govern espanyol analitzarà a partir d'aquest dijous l'articulat de la Llei de regulació del lloguer que es va aprovar dimecres al Parlament de Catalunya "per veure si hi ha col·lisions amb la Constitució", i si ho considera així obrirà un "diàleg" amb la Generalitat a través del Ministeri de Política Territorial per provar de reconduir el text abans de portar-lo al Tribunal Constitucional (TC). Així ho han apuntat a l'ACN fonts del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que dirigeix José Luís Ábalos, que recorden que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries considera inconstitucional bona part de la llei.

Les mateixes fonts asseguren que en el cas que la Generalitat i l'executiu espanyol no assoleixin un acord en aquest procés de diàleg, el govern de Sánchez "no tindrà més remei" que presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional perquè sigui aquest organisme qui limiti els aspectes inconstitucionals.

No aclareixen encara si en aquest hipotètic recurs l'executiu demanaria l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució que permet suspendre cautelarment qualsevol normativa autonòmica recorreguda pel govern espanyol.

Qui ja ha anunciat que presentarà un recurs és el PPC. En el seu cas l'admissió a tràmit per part dels magistrats no suposa la suspensió automàtica, tot i que el tribunal sí que pot acceptar establir mesures cautelars que en poden portar a la suspensió mentre no resolen el fons de la qüestió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent