08 de setembre de 2020
08.09.2020
L'Empordŕ
Figueres

«Espero que els polítics escoltin el poble i facin el que aquest els demana»

Aurčlia Ramos Montolio estŕ vinculada a l'Assemblea Nacional Catalana, des de la seva fundació i col·labora amb la secció de Figueres

07.09.2020 | 19:07
Aurčlia Ramos, durant una concentració, amb l'estelada.

L'Assemblea Nacional Catalana (ACN) ha hagut d'adaptar la Diada de l'Onze de Setembre a les pautes marcades per la pandèmia de la Covid-19. Aurèlia Ramos Montolio està vinculada a l'entitat, des de la seva fundació el 2010 i col·labora amb la secció de Figueres.

Com serà la Diada d'enguany, per als altempordanesos?
Serà una concentració davant de l'Agència Estatal Administració Tributària de Figueres, a la plaça de la Palmera, una Diada poc festiva, amb una limitació de 300 persones inscrites, curta i concreta, i amb les màximes mesures emeses pel Procicat de la Generalitat de Catalunya. I amoïnats per moltes raons. També hi haurà una concentració a Roses, davant de la Casa del Mar.

Sobretot raons polítiques?
Raons polítiques (incertesa), raons cíviques, raons laborals, mediambientals, socials i de salut.

Han hagut de combinar la participació en els actes al carrer amb el que ofereixin els balcons plens de gent?
No, només que, la gent que no tingui cabuda a la concentració, se li dona l'opció de poder manifestar-se als balcons particulars, i també no oblidem la Manifestació Virtual de www.xarxaindepencia.cat.

Ha costat organitzar els actes d'aquest any, amb la Covid-19 tot darrere?
Sí, imagino que no ha sigut fàcil per a l'organització, atesa la dificultat dels darrers mesos.

Reinventar la Diada té el seu mèrit...
Sí, moltíssim. És difícil replantejar la Diada en aquesta situació sanitària, i que varia en el temps. Pensem que molta gent ha patit els efectes de la Covid-19 en molts àmbits, en ells mateixos, en algun familiar o conegut. Aquesta Diada estarà plena de sentiments contradictoris, por i tristor per tot el que estem passant, però tenim el deure i el dret de manifestar-nos, o, en aquest cas, concentrar-nos.

Han notat una disminució de participants per la pèrdua de simpatia amb el Procés?
No. L'entitat ha augmentat de socis. Des de principi d'any, ha estat fluixet, però hi ha hagut alguna alta. En total, entre socis i simpatitzants, n'hi ha gairebé 400.

Té èxit la botiga que van obrir al carrer Vilafant de Figueres?
Sí, la botiga té èxit, des del moment de la seva obertura. Quan hi ha un esdeveniment pròxim, la gent posa cor i ànima per arribar on sigui.

Quines expectatives tenen per als propers temps, amb els problemes de salut pública que estem patint?
Vingui el que vingui, ens haurem d'adaptar als entrebancs que sorgeixin. Davant aquesta Covid-19 tots hem de fer el màxim per atenuar els efectes que té en tots els àmbits.

La crisi política que està vivint Catalunya, sobretot al govern de la Generalitat, com pot afectar a l'ambient de carrer?
Sí, és preocupant. No sabem què passarà, si en les properes decisions s'agreujaran més els problemes entre partits anomenats independentistes, entre persones que volem el millor per al nostre país i viure en llibertat i en una democràcia plena, amb els drets humans per davant de la justícia imparcial. Vivim, dia a dia, pendents de les notícies, el coronavirus, la feina, l'escola, la cultura, l'oci... Sembla que tot se n'està anant en orris i, fa temps, que es respira un aire d'incertesa per a molta gent. Ara parlo personalment, com a persona del carrer.

Li ha fet abaixar les aspiracions sobiranistes, a vostè?
No, per res. Aspiro a viure en un país millor, en llibertat i democràcia plena, tal com diuen els drets humans, la democràcia no vol dir només votar. En la història, fa molts anys que lluitem per aquesta fita. Bé, jo, des del 2006, que es va començar a sortir al carrer, però, l'any 1992, vaig obrir els ulls. Ara, espero que els polítics escoltin el poble i facin el que el poble els demana.

Com responen a la crida de l'ANC les noves generacions?
Si ens fixem en les passades Diades, veiem un increment de famílies senceres, generacions que ens segueixen i actuen, any rere any, i en qualsevol acte que s'ha fet per la independència de Catalunya, des de l'any 2010, s'han barrejat tota mena d'edats. Aquestes famílies ja creixeran amb un concepte molt diferent de, per exemple, la meva infantesa, ingènua al que estàvem sotmesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent