L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil del Port de la Selva és molt activa i sempre està disposada a donar suport a qualsevol emergència que hi hagi i a fer tasques de prevenció.

- Sempre són els primers a arribar quan passa alguna cosa al Port de la Selva?

- Sí, en el 99% dels casos sí. Més que res perquè els serveis d'emergències han de venir de fora. Aquí el SEM ens ve de Llançà i triga uns 15 minuts com a mínim; si Llançà està fent un altre servei, ja ha de venir Portbou o Cadaqués, que com a mínim tarden mitja hora. Probablement per això arribarem sempre primers. Alguna vegada l'afectat truca directament al 112 i, per tant, arriben primer els professionals de fora; si a nosaltres ens arriba el comunicat, en 2 o 3 minuts som al lloc. Donem suport als professionals dels equips d'emergència, tot i que fem les primeres intervencions, som els primers en arribar... I, a més, sempre ens pot requerir qualsevol servei d'emergència.

- Quin és el cas que més l'ha impactat de tots els que han passat aquest estiu?

- L'home que es va ofegar fa dues setmanes quan anava en moto d'aigua, que, malgrat intentar reanimar-lo, no es va poder fer res. La part més dura és comunicar-ho als familiars. I un altre cas que em va impactar és el d'un home de 63 anys que va caure en bicicleta i no es notava les cames; va estar a punt de quedar-se tetraplègic, però sembla que evoluciona bé. Era un home de Bèlgica que estiueja al poble des de fa anys. Vam necessitar l'assistència de l'helicòpter i bombers per poder-lo moure.

- De fet, no han estat pocs els accidents que hi ha hagut.

- No ha sigut gaire diferent dels altres estius, potser n'hem tingut menys que els altres anys perquè altres estius sortíem a fer actuacions diàriament i aquest any no ho fem cada dia. Hem tingut de tot: recerques de gent perduda, atencions de gent que s'ha trobat malament (sempre són només primeres atencions fins que arriben els professionals), l'incendi de Llançà (que hi van anar els ADF), algun ofegat, assistències a cales, incidències en embarcacions..., però no gaire diferent d'altres estius

- Què és allò que més li agrada d'aquesta feina?

- Poder ajudar i la gratitud de la gent, que a vegades no té clar què fas. Una vegada vam rescatar una noia i ens va fer una carta d'agraïment en la qual deia: «A vegades no sabem el que feu fins que us necessitem». Molta gent no té gaire clar què fa Protecció Civil.

- I què fan?

- Tenim moltes funcions. La primera és la prevenció, tasques informatives, tasques educatives, formacions i, finalment, actuar i donar suport als cossos d'emergència professionals.

- De quins mitjans disposa l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil per actuar en una emergència?

- Disposem dels mitjans que ens cedeix l'Ajuntament, que són tres cotxes, un tot terreny, una furgoneta, un monovolum, dues motos de muntanya i dues llanxes.

- Ser voluntari de Protecció Civil, quin grau de compromís implica?

- És el que hi pot destinar cadascú. Hi ha gent que hi pot destinar moltes hores i n'hi ha que quan poden. Quan són emergències, augmenta la predisposició de la gent a ajudar. Hi ha un mínim d'hores obligatòries a l'any, però si se'n fan menys tampoc es retreuen les que falten. I n'hi ha que en fan moltes més, uns compensen els altres.

- Hi ha algun tipus de remuneració?

- Zero, és voluntari al 100%. Al contrari, per ser voluntari has de ser soci de l'associació i has de fer una aportació mínima a l'associació d'uns 10 euros l'any. Tenim entre 120 i 130 socis, però, lògicament, no tots són voluntaris.

- Quina formació tenen els voluntaris de Protecció Civil?

- Per entrar s'ha de fer un curs bàsic del departament d'Interior que es fa a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès. Dura un quatre mesos. I després, un cop ets voluntaris, hi ha moltes formacions de molts tipus, i cadascú s'apunta a la que vol. N'hi ha de tot tipus: reanimació cardiopulmonar, atenció psicològica a les víctimes, campa-nyes informatives...

- En matèria Covid-19, tenen alguna funció específica al municipi?

- No, només estem disponibles pel que demani l'alcalde. Al començament vam repartir mascaretes a la població, per Sant Jordi vam portar contes als infants que estaven confinats, vam col·laborar durant onze dies les 24 hores donant suport de a la Guàrdia Municipal als controls d'accés a la població, és la tasca més brutal que hem fet durant la pandèmia. Sempre fem suport, mai podem estar sols.

- Quan va començar i per què?

- Això ve de lluny, perquè ja era ADF des de feia molts anys, però vam veure que no ho cobríem tot i vam decidir crear Protecció Civil, però, de fet, ens donem suport mutu perquè som els mateixos. Ja deu fer més de 30 anys, perquè als 16 anys ja era voluntari forestal. I no sé perquè vaig començar, érem tres o quatre. Suposo que perquè aleshores fèiem molts temes de reforestació, fauna, vigilància d'incendis forestals, ser en punts estàtics, netejar boscos... I també va ser una mica per influència del meu cosí, que ara és l'alcalde i segueix sent voluntari.

- De tots aquest anys, amb quin fet es queda?

- Amb molts! Potser els incendis del 2000, que van ser molt impactants. I com a AVPC, una nena de quatre anys que va caure des d'una torre de Sant Pere de Rodes; allà vaig veure la tranquil·litat amb la qual actuava la metgessa de l'helicòpter del SEM i la va salvar quan la donàvem per morta, i allà vaig a aprendre que el mal ja és fet i a actuar molt tranquil.

- Aquest estiu està essent més tranquil pel que fa a incendis.

- El millor any que recordo. El juliol ha estat humit, ja que veníem de moltes pluges i poc vent. Aquesta temporada, crec que la salvarem. Toquem fusta.