Càmeres a la Jonquera per prevenir i resoldre delictes

La principal funció de les càmeres de videovigilància a la via pública és la dissuasió. «En el moment en què se sap que una càmera està gravant allò que fas, i la policia ho pot veure o ho està veient en temps real, provoca un efecte dissuasiu», explica Caballero. «És cert que a les 3 de la matinada, sota els efectes de l'alcohol o estupefaents, no recordaran la presència de càmeres, però ens ajudarà a esbrinar la situació i el desenvolupament dels esdeveniments». Aquesta és l'altra funció important que realitzen les càmeres: la gravació del succés.

En delictes contra la seguretat ciutadana, infraccions administratives i protecció de la seguretat ciutadana, consultar les gravacions serveix per resoldre la consecució d'uns fets; per exemple, les accions exactes d'una persona que hagi causat aldarulls o hagi fet malbé mobiliari urbà, entre d'altres. «Hi ha hagut un cas en què ens han avisat d'un element perillós en una baralla, i les càmeres ho han desmentit».

Un recurs preuat

A més, la Policia Local de la Jonquera rep sol·licituds de visionaments d'imatges per part d'altres cossos i organismes, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. En aquest darrer cas, destaca la importància d'aquelles imatges necessàries per als investigadors amb l'objectiu de resoldre fets delictius de diversa índole. Tanmateix, actualment la videovigilància no cobreix tot el municipi, però l'Ajuntament «està molt implicat en la seguretat ciutadana, i està fent un gran esforç per incrementar el nombre de càmeres».

Una de les polèmiques habituals sobre les càmeres de seguretat en els municipis és el dret a la intimitat. Caballero recorda que «a la via pública també hi ha uns drets de llibertat i de seguretat que són bàsics», per això, per poder instal·lar una càmera d'aquest tipus, s'ha de demanar autorització a la Generalitat de Catalunya, que en fa un estudi per analitzar si realment són necessàries en els punts requerits. «No pots posar càmeres a tot arreu. Es posen en els punts on són susceptibles, en què hi hagi un risc raonable i succeeixin fets delictius», explica el cap de la Policia Local.

Després de coordinar vuit anys el Grup Dispositius de la Guàrdia Urbana de Figueres i de ser durant 4 anys policia de paisà, Caballero reconeix que «pensava que la Jonquera seria molt pitjor», però amb dades objectives, tot i que té ressò, no és un municipi «on s'hagi de tenir por». La frontera influeix indiscutiblement en el nombre d'incidents, i és que per la seva carretera passen de set a vuit mil camions diaris, «aquest trànsit fa que hi pugui haver més problemes que en un municipi rural enmig del no-res». De fet, el divendres 28 d'agost, entre mitjanit i la una del migdia, havien passat per la Jonquera més de quinze mil matrícules diferents.

Per això, els lectors de plaques de matrícula incorporats a les càmeres són un dels elements més destacats i útils. El sistema disponible per la Policia Local permet que, introduint una matrícula a la «llista negra», quan aquesta torni a ser detectada per una càmera situada al municipi, el sistema avisi immediatament. Segons Caballero, «no és que sigui més fàcil enxampar delinqüents, facilita la tasca». Tot i que en poblacions de menys de 10.000 habitants no és obligatori que hi hagi cos de Policia Local, hi ha disset agents que cobreixen tot el municipi en múltiples tasques, «potser quan es dispara l'alerta hi ha hagut un accident».

El sergent apunta a una necessitat de recursos en un altre cos, el de Mossos d'Esquadra. «El que és necessari és una bona comissaria de Mossos. Hi ha un bon comandament del cos, amb el sotsinspector Sergi Reitg, però només té una vintena d'agents per cobrir un municipi fronterer i dotze o tretze municipis més». Actualment, aquest cos policial està situat en un mòdul, tot i que l'Ajuntament ha fet la feina que tocava, que era cedir el terreny on ubicar la instal·lació.