El figuerenc Xavier Pascual Bellosta és el director de Promo Arts Músic, empresa especialitzada en organitzar festivals com l'Acústica, l'Strenes o Sons del Món.Ha estat al capdavant de la seva obligada reconversió en les Nits de l'Acústica de Figueres, un nou format en recintes controlats per complir amb la lluita contra la Covid-19.

El camí per poder celebrar aquesta versió de les Nits de l'Acústica ha estat llarg.

D'entrada era un gran repte i, també, una gran responsabilitat per als qui ens dediquem ara mateix al món de la cultura; assumim riscos que abans eren inimaginables, però la ciutat no es podia quedar sense un dels seus projectes més importants. Hem tingut la sort de tenir un ajuntament determinat com el de Figueres, i amb aquesta determinació, sumada a la nostra, hem vist de seguida que valia la pena adaptar-nos i reinventar-nos. Figueres ha demostrat al món que és segura, aconseguint sortir de l'espiral de comunicació negativa generada per la situació de la pandèmia. Gràcies a fer les Nits d'Acústica hem generat prop de 200 llocs de treball, en un sector com el de la música en directe, que està tocat de mort, i que fins i tot se'n planteja un rescat. No haver-ho tirat endavant hauria estat no assumir la responsabilitat que el destí ens ha posat davant.

De dubtes, segur que no n'han faltat.

Des del 4 de juliol, quan van aparèixer les normes relacionades amb la lluita a la Covid-19, vam veure què es podria fer i què no es podria fer. Hem hagut de treballar contracorrent, buscant espais a la ciutat, perquè ja se'ns havia dit que els del centre no els podríem utilitzar, a llocs que no hauríem imaginat mai que els podríem utilitzar, com ha estat el parc de les Aigües. A partir d'aquí va caldre trobar un relat de programació, escenaris..., i que tot encaixés amb un festival que no era l'Acústica, sinó que ha estat una adaptació en temps de Covid.

L'experiència prèvia a Sons del Món de Roses i Strenes de Girona ha estat clau?

Sí, i tant. L'aprenentatge que hem tingut amb Strenes i, sobretot, amb Sons del Món, ens ha portat a dir que som capaços, ara mateix, de poder organitzar esdeveniments segurs. Sons del Món s'ha posat com a exemple de cultura segura, i molts programadors i regidors han vingut a veure com aplicàvem aquestes mesures. De manera espontània hem rebut molts missatges a les xarxes felicitant l'organització, en tots tres casos, i de com de segur s'havien sentit públic i músics. Ens van relatar experiències positives de gent que no havia anat enlloc des del confinament, que era dels primers dies que sortia de casa i que, a partir d'anar als festivals, això els havia ajudat a no tenir tanta por a sortir al carrer.

Assumeix les crítiques pel fet d'haver celebrat aquesta versió de l'Acústica i que els concerts hagin estat de pagament?

Hem hagut de fer un canvi de model per poder-nos adaptar a la pandèmia, passant d'un model on tot era gratuït a un model on tot ha estat de pagament, entenc perfectament que el públic es pugui queixar. Hem intentat que els preus de les entrades fossin assumibles, i el millor indicador que el nou model no només ha interessat, sinó que ha agradat, és que s'han venut el 95% de les localitats disponibles. És impossible agradar sempre a tothom. El que no ajuda en aquests moments tan complexos és l'intent d'algunes persones amb interessos personals d'intentar crear un relat contrari al festival, fent veure que és el pensament de molts, quan en realitat no és així, fins i tot utilitzant dades manipulades per tal de da-nyar la nostra imatge i reforçar el seu argumentari. Tampoc no ha estat agradable que persones que no han anat a cap concert, ni han pogut comprovar les mesures de seguretat que ha aplicat el sector, ens acusin de provocar possibles rebrots a la ciutat. Fins i tot manipulant fotografies per demostrar que anar a un concert és perillós.

Van ajustar prou els preus?

Després de la mala experiència amb la revetlla de Sant Pere, on molt públic va agafar entrades i després no hi anava, deixant els aforaments en alguna sessió amb la meïtat de seients buits tot i estar plens, vam tenir clar en una de les primeres reunions amb l'Ajuntament que, encara que fos poc, s'havia de fer pagar per garantir que la gent anés als concerts i no fer un esforç descomunal per acabar tenint els concerts buits. Dels catorze espectacles, deu han tingut un cost de sis euros i la resta han tingut uns preus d'entrada entre el 30% i el 50% més econòmic que en qualsevol altre festival de l'entorn. Els preus de les entrades han estat tan baixos que la recaptació provinent de ticketing només ajuda a suportar el 20% dels costos. Sense la resta de suports hauria estat impossible tenir una programació farcida de grups de primera línia.

El nou emplaçament del parc de les Aigües ha estat ocasional o té futur?

Ara mateix s'obre una època de reflexió. L'Acústica del 2019 va ser un èxit total de públic, però segurament n'hi havia massa; no vam voler dir ni xifres d'assistència, qualsevol expectativa es va superar. Fins i tot l'informe del cap de seguretat del projecte deia que si no convertim la Rambla en un espai amb control d'aforament, no la podem seguir utilitzant. Possiblement vam tocar sostre. El parc de les Aigües ha estat una agradable sorpresa, i per què no, podria ser un bon emplaçament, i tant. El que preocupa ara és en quin moment podrem tornar a fer les coses com abans, en quin moment podrem deixar la mascareta, en quin moment podrem tornar a ajuntar-nos milers de persones, saltant i ballant sense por al contagi. La temporalitat d'aquest moment serà clau per decidir què podem i què no podem dur a terme l'any vinent.