25 de agost de 2020
25.08.2020
L'Empordà
Agullana

El suro, la pell més preuada dels boscos de l'Albera

Aquest ofici ancestral empra la mateixa tècnica que fa 200 anys | Bona part dels arbres es veuen amenaçats per la plaga del corc

24.08.2020 | 19:10
Joan Verdú, amb un dels seus treballadors, en plena feina de lleva de suro a l'Albera.

La lleva del suro és un ofici ancestral que a dia d'avui empra la mateixa tècnica que fa més de 200 anys. Tota l'extracció es fa manualment amb una picassa a la mà i amb una precisió mil·limètrica. És un treball físic dur, com reconeixen les persones que s'hi dediquen als boscos de l'Albera. «No s'ha modernitzat perquè no s'ha aconseguit fabricar cap maquinària que vagi bé per fer-la», explica el llevador de suro Joan Verdú.

Ell i la seva brigada d'homes han finalitzat «el suro» fa pocs dies. Les alzines d'Agullana, la Vajol, Cantallops, Darnius, Maçanet de Cabrenys, la Jonquera..., han quedat nues. Aquesta activitat forestal només es pot fer en un període de l'any concret, com diu el treballador forestal: «Els mesos bons són el juny i el juliol, però, si vols estirar una mica, hi ha feina del 15 de maig al 15 d'agost. El juny i el juliol, però, és el moment en què la saba de l'arbre circula pel suro i permet que l'arrenquis. A l'hivern seria impossible, perquè la saba està aturada».

Els arbres que han «pelat» trigaran entre dotze i catorze anys a tenir de nou el suro òptim per a la seva extracció. «Quan un arbre està llevat, ens hem d'esperar els anys necessaris perquè recuperi el gruix suficient de suro i per no fer-li mal. Cal tenir en compte que el tap de suro ha de tenir un diàmetre d'una moneda d'euro, aproximadament», observa Joan Verdú.

La plaga del corc

El suro de l'Albera es caracteritza per la seva bona qualitat, densitat, duresa i fortalesa. Aquell més bo es pot utilitzar per a taps de vins de gran reserva. Aquest de l'Albera va directe a les empreses del sector taper de Santa Coloma de Farners, Cassà de la Selva i Sant Feliu de Guíxols, sobretot.

D'un temps ençà, però, el corc (Coraebus undatus) s'ha convertit en una amenaça que ataca les alzines i que redueix de forma considerable la qualitat del suro. Els experts han valorat que el 60% de les alzines dels boscos alt-empordanesos podrien estar afectades per aquesta plaga, si bé el suro d'aquests arbres també té una sortida productiva. «Les planxes que estan corcades es trituren i s'en fan taps de qualitat inferior, per a vins més barats.

El preu d'aquest suro és molt més baix però també s'aprofita. Aquest seria el tap que competeix amb el tap de plàstic, amb el de rosca o amb els sintètics», exposa Joan Verdú. De moment, no hi ha tractament per combatre la plaga del corc, si bé s'estan duent a terme assajos i estudis per intentar erradicar-la sense causar danys a la vegetació o a la fauna.

Un altre hàndicap per a aquesta professió: els efectes devastadors de l'incendi forestal del 2012 encara s'evidencien en la negror de bona part dels boscos de l'Albera. Es calcula que prop del 50% de les alzines es van cremar. «Hi ha molts suros [en aquesta zona de l'Alt Empordà anomenen suro a l'alzina] malmesos, que en cinquanta anys, si no hi cap altre incendi, es recuperaran. Però nosaltres ja no ho veurem pas», diu el llevador de suro. Amb el suro cremat en fan aglomerats i aïllants, però aquest costa més de vendre.

El bosc, una aula de natura

La producció de suro és una explotació sostenible, amb un important impacte ecològic. Les alzines centenàries de l'Albera són, a part d'un emblema del territori, un refugi per a gran part de la fauna. Les persones que treballen al bosc parteixen d'aquesta premissa, la cura per al medi natural, a l'hora de desenvolupar la seva feina, una feina per a la qual no hi ha estudis ni formació reglada en cap centre educatiu.

L'expertesa dels anys

Joan Verdú, i com ell els quatre o cinc empresaris de la lleva de suro que hi ha a la zona, disposen del seu mestratge per ensenyar els seus treballadors com s'ha de fer anar la destral per fer una extracció precisa del suro. El mateix bosc es converteix en l'aula d'aprenentatge. «Jo vaig aprendre l'ofici del pare, però no hi ha estudis. A les persones que treballen amb mi, els he ensenyat jo mateix totes les feines que fem als boscos. Si vols aprendre, no costa pas gaire. Es tracta de voler-ho fer», comenta el llevador de suro.

Ell mateix compta amb tres treballadors fixos tot l'any, tres nois que van arribar del Senegal. Puntualment, algun cap de setmana, un parell de veïns de Cantallops també s'apunten a la seva brigada. Es lleven abans de les 5 de la matinada, per començar a treballar al bosc a les 6. I la jornada laboral acaba a les 2 del migdia.

«Anys enrere, venien colles d'Andalusia i també de Portugal, perquè la gent d'aquí, del país, no vol fer un treball tan dur. Ara, amb tot això de la crisi de la Covid-19 i que molta gent ha perdut la feina, potser el suro ha suposat per a alguns una oportunitat laboral, però en comptagotes», anota Joan Verdú.

Joan Verdú dedica la seva vida a la feina al bosc. FOTO: Falgués Fotografia


EN PRIMERA PERSONA


Té 55 anys i viu a Agullana. Des que era pràcticament un nen, el bosc ha estat la seva vida i la lleva del suro, especialment, la seva professió. Joan Verdú coneix el bosc com el palmell de la seva mà i ha triat aquest ofici per tradició familiar. Els treballs forestals el mantenen ocupat tot l'any.

«La feina sempre em va agradar, vaig anar fent i m'ha anat bé»


Com va ser que triés l'ofici de llevador de suro?

Aquesta és una feina que no vol fer gairebé ningú. És un treball físic dur. El meu pare ja el feia i jo vaig començar amb ell als 17 anys, i encara hi soc.

Mai es va plantejar fer una altra feina que no fos la que feia el seu pare?

No, perquè sempre em va agradar, m'hi vaig quedar, vaig anar fent i m'ha anat bé.

Hi ha algú més a la família que s'hi dediqui?

Tinc cinc germanes però cap d'elles s'hi ha dedicat.

Què és per a vostè aquesta feina?

Els boscos en els quals treballem són privats i els propietaris ens ho demanen. Som una empresa de serveis per a propietaris forestals. Només hi ha quatre empreses, com a molt, que es dediquin a aquests treballs. És una feina com una altra que en el meu cas he fet tota la vida. Treballem al bosc tot l'any. A part del suro, també netegem i arreglem els boscos.

En què consisteix aquesta feina de la resta de l'any?

El 2012 es va cremar vora el 50% de la zona. La feina que tenim ara és intentar recuperar aquests boscos, arreglar-los, treure tot allò cremat, arreglar els arbres petits que pugen.

És un bon negoci per guanyar-se bé la vida?

Sí, però és una feina dura i si no ho has fet de petit o no ho coneixes de tota la vida, la majoria de la gent no aguanta.

Creu que la lleva del suro és un ofici en perill d'extinció?

No crec que desaparegui perquè, encara que la gent d'aquí no vulgui fer aquesta feina, hi haurà gent de fora que sí que la farà. Aquests últims anys la gent del país no vol venir a fer aquesta feina. Per més bé que els paguis, si troben una altra feina s'estimen més fer una altra cosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent