La situació escolar del país és, ara mateix, angoixant i incerta. A l'índex de contagi de la Covid-19, cal afegir-hi la preocupació que provoca la manca de claredat dels governants a menys de poques setmanes de l'inici de curs, tal com estan denunciant aquests darrers dies els sindicats de mestres i professors i les associacions de pares i mares. Sobretot ara que han transcendit a l'opinió pública els dubtes que genera el pla d'acció per als centres educatius per a l'inici de curs proposat pel departament d'Educació, sobretot a causa de les elevades ràtios. El cert és que a la tardor sembla molt probable que viurem situacions de confinament i de tancament de grups i escoles.

Arribats a aquest punt, cal veure com reaccionen les administracions, especialment la més pròxima al ciutadà, les municipals, per assegurar una verdadera igualtat d'oportunitats i que cap infant o jove estudiant d'un centre escolar de la ciutat es quedi sense els mitjans mínims per treballar telemàticament des de casa. No es pot repetir la situació de la primavera, quan molts escolars que ho requerien no van rebre el l'equip informàtic fins gairebé final de curs. I tot per un problema de descoordinació i lentitud administrativa. Ara la manca de previsió ja no pot ser una excusa.

A més, des de la CUP Figueres creiem que, més enllà de la distribució del material imprescindible per treballar des de casa, l'Ajuntament ha de tenir un paper molt més actiu en l'educació dels infants en cas de rebrot de pandèmia. Ens preocupa especialment la paràlisi de les activitats extraescolars i de l'educació no formal. El seu accés o privació és una causa de segregació i desigualtats de primer ordre. Les entitats socials, lúdiques i esportives responsables han quedat molt tocades per les mesures de prevenció de la Covid. Facilitar la seva tasca, amb suport logístic i econòmic, ha de ser una prioritat del serveis socials i educatius de la ciutat, sobretot en aquelles entitats que treballen amb es infants i joves més vulnerables.

A banda dels efectes de la pandèmia, Figueres arrossega algunes qüestions pendents per resoldre que des de fa temps posen en qüestió que hi hagi una igualtat d'oportunitats real en l'accés a l'educació. La més preocupant és la segregació escolar en relació amb l'alumnat d'origen estranger, que a Figueres representa un percentatge del 26,23% de la població escolar. Un estudi recent de la fundació Bofill situava Figueres, el curs 1918-19 ,amb un índex de segregació escolar alt a primària (0,37 sobre 1). L'actual model de zonificació, de zona única facilita un mal i injust repartiment de la diversitat.

Creiem que cal canviar-lo per un sistema més equitatiu. És necessari un gran pacte de ciutat sorgit d'un debat obert a tots els agents educatius, i sempre posant l'aprenentatge i el benestar de l'infant com a principal objectiu. El punt de partida hauria de ser la defensa aferrissada de totes les escoles públiques i de Figueres, sense diferències. En les deu escoles públiques de la ciutat hi ha equips de mestres i educadores molt implicats que lluiten, amb projectes molt innovadors, a primera línia de foc per educar i, a la vegada, fer front a les desigualtats i la pobresa en què viu un bon nombre de famílies de la ciutat. Els hem de donar suport i la millor forma és creure-hi, i això vol dir portar-hi les nostres filles i fills. Per a una ciutat educadora, lliure, igualitària i perquè l'ascensor social funcioni és necessari apostar per l'educació pública, laica, de qualitat i a Figueres.