La producció de suro és una explotació sostenible, amb un important impacte ecològic. Les alzines centenàries de l'Albera són, a part d'un emblema del territori, un refugi per a gran part de la fauna. Les persones que treballen al bosc parteixen d'aquesta premissa, la cura per al medi natural, a l'hora de desenvolupar la seva feina, una feina per a la qual no hi ha estudis ni formació reglada en cap centre educatiu.
L'expertesa del bosc
Joan Verdú, i com ell els quatre o cinc empresaris de la lleva de suro que hi ha a la zona, disposen del seu mestratge per ensenyar els seus treballadors com s'ha de fer anar la destral per fer una extracció precisa del suro. El mateix bosc es converteix en l'aula d'aprenentatge. «Jo vaig aprendre l'ofici del pare, però no hi ha estudis. A les persones que treballen amb mi, els he ensenyat jo mateix totes les feines que fem als boscos. Si vols aprendre, no costa pas gaire. Es tracta de voler-ho fer», comenta el llevador de suro.
Ell mateix compta amb tres treballadors fixos tot l'any, tres nois que van arribar del Senegal. Puntualment, algun cap de setmana, un parell de veïns de Cantallops també s'apunten a la seva brigada. Es lleven abans de les 5 de la matinada, per començar a treballar al bosc a les 6. I la jornada laboral acaba a les 2 del migdia.
«Anys enrere, venien colles d'Andalusia i també de Portugal, perquè la gent d'aquí, del país, no vol fer un treball tan dur. Ara, amb tot això de la crisi de la Covid-19 i que molta gent ha perdut la feina, potser el suro ha suposat per a alguns una oportunitat laboral, però en comptagotes», anota Joan Verdú.
