La Garriga d'Empordà és un espai natural protegit, que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, de paisatge típicament mediterrani, que ocupa 547,71 hectàrees repartides pels municipis d'Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant. Aquest espai és un paratge de gran valor biològic i cultural, utilitzat pels habitants de la zona des d'antic. Són diversos els veïns dels municipis de l'entorn que s'animen a passejar, a peu o en bicicleta, per aquest paratge i han pogut detectar accions incíviques que han anat degradant la Garriga.

«És un continu i em fa vergonya veure tot allò que trobo quan hi passejo», explica el veí de Vilafant Antoni Caulas, exregidor de l'Ajuntament i actual jutge de pau del municipi, el qual freqüenta aquest espai. «L'Ajuntament de Llers es gasta molts diners i no se'n surt i tots sabem l'origen de tot això», continua dient Caulas. L'alcaldessa d'Avinyonet de Puigventós, Júlia Gil, ha expressat el seu enuig per la manera com han arribat a embrutar aquest espai natural protegit.

Sensibilitat ferida

«Ho llancen tot allà i cada vegada es va acumulant més brutícia. És lamentable», manifesta Caulas, el qual ha fet pressió als ajuntaments per on passa la Garriga perquè aturin aquest menyspreu. Caulas assegura que «a Vilafant, hi ha un noi que arregla camins i s'ha trobat que han abocat un remolc de terra al mig del pas per un camí».

Precisament, el paratge de la Garriga es prepara per començar a desenvolupar un projecte aquesta mateixa tardor. Tot el treball es portarà a terme conjuntament amb els cinc ajuntaments de la zona implicats, mentre que la Universitat de Girona (UdG) i Adrinoc seran entitats participants no beneficiàries d'aquesta operació. «Entre totes les entitats, es treballarà en xarxa per tal d'aconseguir un projecte global de territori», explicava Júlia Gil, l'alcaldessa d'Avinyonet de Puigventós, quan vam fer-ne una informació en aquest setmanari.

Els objectius d'aquest projecte conjunt seran valorar el patrimoni de la pedra seca com a recurs turístic sostenible, professionalitzar l'ofici de marger com a nou nínxol professional, així com implicar i sensibilitzar la població local en la revalorització d'aquest patrimoni.