Deu municipis de les comarques gironines han demanat al Departament d'Educació recuperar l'escola rural. Des dels serveis territorials ja han avançat que estan en converses amb els municipis que han fet la petició per tornar a obrir els centres a partir del curs 2021-2022. El seu director, Martí Fonalleras, ha advertit que estudiaran "cas per cas" i el setembre de l'any vinent ja es podrien tornar a obrir les primeres escoles rurals en municipis que les havien perdut.

Alguns dels alcaldes que formaran part de la llista han celebrat la notícia, ja que sense escola afirmen que han perdut "cohesió" entre els joves.

El Departament d'Educació reobrirà algunes de les escoles de pobles petits de les comarques gironines que van tancar a causa de la pèrdua d'alumnes. El director dels serveis territorials d'Educació, Martí Fonalleras, ha detallat que estan estudiant reobrir centres en deu municipis de la demarcació després que aquests els hagin demanat recuperar l'escola.

El director dels serveis territorials ha insistit que "un poble sense escola és un poble mort". Per això ha garantit als municipis que estudiaran les propostes "cas per cas" i començaran a articular el projecte per obrir els primers centres de cara al curs 2021-2022. Segons ha explicat Fonalleras, l'objectiu és fer una "prova pilot" amb alguns municipis i poc a poc anar-ho implementant en altres pobles petits.

De tota manera, abans de decidir si s'obre o no l'escola, Educació analitzarà tres criteris bàsics. El primer d'ells és que els pobles comptin amb instal·lacions i la inversió en edificis hagi de ser "mínima" pel Departament. En segon lloc, que hi hagi suficient massa crítica com per omplir l'escola més d'un curs. En aquest cas, s'estudiarà si hi ha pobles "amb tendència de creixement" ja que pot influir en el futur alumnat de l'escola.

Per últim, es concretarà que els alumnes que vagin a la nova escola no obliguin a tancar escoles de pobles veïns. "No podem vestir un sant per despullar-ne un altre", ha remarcat Fonalleras. Tot i així, el responsable d'Educació a la demarcació ha insistit en què el Departament vol "mantenir aquest entramat de pobles petits" que hi ha a les comarques gironines i per això el Govern els ha de "cuidar". "Si no els donem els serveis mínims, aniran desapareixent", ha reblat Fonalleras.

Un projecte sorgit a Parlavà

La idea va sorgir ara fa un any, quan l'alcalde de Parlavà (Baix Empordà) va mostrar el seu interès en recuperar l'escola al poble al Departament. Fonalleras va traslladar la petició al conseller, que ho va veure amb bons ulls i al juliol de 2019 visitava la població per aprofundir més en el projecte que plantejava el consistori. A partir d'aquí, poc a poc els pobles que van reiterar la seva petició es va anar allargant. Després de Parlavà, va venir Campllong (Gironès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).

Amb el confinament, però, molts ajuntaments van proposar espais al Departament per poder fer-hi classe durant la desescalada i van aprofitar la ocasió per proposar la reobertura dels seus centres. Un d'ells és Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), que va ser l'últim municipi gironí que va tancar la seva escola ara fa quatre anys.

El seu alcalde, Oriol Serrà, ha detallat que en aquell moment el centre es va tancar per una "anomalia" i creu que si Educació opta per tornar aquest servei al municipi serà un moment per "reestablir el greuge". Serrà, però, ha destacat que la reobertura de l'escola és "important" per mantenir l'essència de poble. El batlle ha afirmat que amb l'escola oberta "hi havia una vida social que ara no hi és".

En el seu cas, quan Educació va decidir tancar l'escola, van convertir l'edifici en un espai per a joves i una ampliació del casal de la gent gran. Tot i així, les instal·lacions estan preparades per tornar a acollir alumnes i professors. De fet, aquest mateix any han millorat els accessos a l'edifici eliminant barreres arquitectòniques.

Falta de "cohesió" entre els joves

Llambilles (Gironès) és un altre dels municipis que s'ha sumat a la llista de pobles que volen tornar a tenir escola. En el seu cas es va tancar el 1999, fa més de 20 anys. Ara, l'antic edifici es fa servir com a sales polivalents on se celebren actes i activitats.

De tota manera, l'alcalde Josep Maria Vidal, ha avançat que el consistori està "preparat per oferir espais" que acullin la nova escola. "Els espais hi són i la capacitat de fer inversions per adaptar-los, també", ha destacat l'alcalde.

De fet, Vidal ha apuntat que seria especialment important tornar a obrir les aules al municipi per "recuperar la cohesió" entre els joves. "Els nostres joves d'entre 20 i 25 anys no es coneixen entre ells perquè el seu únic nexe són les activitats extraescolars que es feien al municipi", ha afegit el batlle, "no tenen la vida social a Llambilles". Amb l'objectiu de revertir la situació, l'Ajuntament va decidir organitzar casals d'estiu per facilitar aquesta vida social entre joves del municipi.

Ara, el Departament preveu reunir-se amb els alcaldes implicats al llarg de la segona quinzena d'agost per veure com s'articula el projecte. Seguidament s'analitzaran els criteris "bàsics" i altres variables per anar enllestint quins municipis obren l'escola i, d'aquesta manera, poder-ho tenir tot a punt de cara a la preinscripció. A banda de Parlavà, Campllong, La Vall de Bianya, Sant Miquel de Campmajor i Llambilles, també han demanat reobrir les seves escoles Gombrèn (Ripollès), Maià de Montcal (Garrotxa)i Palau Santa Eulàlia (Alt Empordà).