Nascut a Figueres (1982), Oriol Puig Bordas és advocat i està vinculat a l'associacionisme. Mai havia entrat en política i ara ho ha fet amb l'associació El País de Demà. El PNC el va nomenar portaveu en el congrés fundacional del 27 de juny.

Amb quin ADN ha nascut el Partit Nacionalista de Catalunya?

Neix amb un ADN de transversalitat i de ser un partit que ocupi l'espai central del país. Aspira a governar per als 7,5 milions de catalans i catalanes, amb voluntat de treballar per tenir unes polítiques útils i pragmàtiques per a la gent i, també, des del catalanisme integrador. Pensem en recosir el que és la governança a Catalunya, per a tota la ciutadania.

La desaparició de Convergència i Unió (CiU), fa alguns anys, va deixar orfes a molts catalans. Pretenen recuperar aquest terreny perdut?

Convergència i Unió va ser una opció electoral que va ser molt útil en determinats aspectes, però també va cometre molts errors. El Partit Nacionalista, però, és una opció electoral, és un partit polític nou, que no pretén recuperar res, sinó que neix amb la voluntat de mirar cap al futur, de mirada llarga. Nosaltres no venim només per presentar-nos a les properes eleccions, sinó que venim per quedar-nos. Venim a treballar per al futur. Evidentment que, dins del nostre partit, hi ha gent que prové de la tradició més convergent, però també n'hi ha que prové de la tradició del socialisme catalanista, i la gran majoria de gent que en formem part no provenim de cap tradició de cap partit polític del passat, sinó que venim de la societat civil. De fet, el Partit Nacionalista neix d'El País de Demà, que és una associació molt transversal, formada per gent molt àmplia, des del punt de vista territorial, generacional o professional, i és un partit nou, amb cares noves, que provenen de la tradició convergent, entre d'altres, que han sigut molt útils en el passat del nostre país. No pretenem ser nostàlgics de res, sinó que pretenem aportar el nostre projecte de país per al futur.

El procés sobiranista ha creat molta divisió en els sectors catalanistes?

El procés sobiranista responia, i encara respon, a la voluntat d'un nombre molt important de ciutadans de Catalunya i, per tant, s'ha pogut donar una resposta política a aquestes inquietuds i a aquest sentiment d'una part molt important del nostre país. Pensem que cal governar i pensar per a tots els 7,5 milions de catalans. Per això, nosaltres, des del punt de vista territorial o del conflicte de Catalunya amb l'Estat, la nostra aposta és fer un referèndum legal deixant de banda la via unilateral.

Com el plantegen?

En l'enquesta de l'últim CIS, sortia que el 80% dels catalans defensem el referèndum legal, acordat i efectiu com un instrument que pot resoldre aquesta qüestió. Pot donar cabuda a la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya, tant els que són independentistes com els que no ho són. Nosaltres no prometem que sigui una opció a curt termini ni fàcil. S'ha de parlar de manera adulta a la gent. Creiem que, aquesta, és la manera que engloba la immensa majoria de catalans i que tota la ciutadania es pugui expressar democràticament sobre aquesta qüestió. La via unilateral és governar, o posar una solució, només per a una part dels ciutadans de Catalunya. Això, per una banda, però, a més a més, l'experiència ens ha demostrat que la via unilateral no ens ha aportat cap qüestió positiva al país, tant des del punt de vista personal, com institucional i de la cohesió social com a país que preteníem.

Mirant als ulls de l'Estat, quina visió intueixen de fins on pot arribar la petició de fer un referèndum acordat?

És evident que l'Estat no ho posarà fàcil. Per tant, quan diem que l'opció del referèndum que proposem nosaltres no és immediat ni fàcil ni a curt termini, ho diem perquè l'Estat, malauradament, no ha tingut la sensibilitat, com ha pogut tenir el Regne Unit amb Escòcia, pactant el referèndum del 2014, ni el Canadà amb el Quebec. Amb aquestes qüestions, el reconeixement internacional és molt important i fonamental. Per tant, la manera que amb l'Europa occidental es resolen les coses és legal i democràtica, i l'eina és el referèndum. La conjuntura amb l'Estat no sabem per quins camins ens pot portar. Fa quatre dies no ens imaginàvem debats de si monarquia o república. Per tant, hem d'estar centrats en Catalunya, perquè és la via més útil i més lògica en aquesta qüestió.

Què pot aportar la líder, Marta Pascal, en aquest nou escenari?

Marta Pascal és un gran actiu per al nostre partit. És una líder que combina la joventut amb l'experiència. És molt important tenir el coneixement del país, amb el bagatge que té. La preparació que té és un gran actiu i el país no es pot permetre el luxe de renunciar a certs lideratges com el d'ella.

Quina ha de ser la fórmula per atraure les noves generacions d'electors que, fins ara, han entrat en les votacions amb la ideologia independentista?

La nostra opció pretén posar sobre la taula qüestions que no s'han estat tractant els últims anys i que són fonamentals. Són qüestions com els plans d'industrialització del país, plans d'innovació o d'ajuts per a les empreses. Fem bandera de l'emergència climàtica, de polítiques encaminades a la sostenibilitat, a l'eficiència energètica. S'ha d'assegurar el progrés econòmic, per assegurar, també, el progrés social. Hi ha un alt índex de pobresa infantil, un problema d'abandonament escolar, qüestions relacionades amb la integració de col·lectius d'immigrants que s'han d'atendre. Afrontem el model sanitari de Catalu-nya, afrontem certs desequilibris de l'economia en determinats ter-ritoris, amb una visió moderna, amb sensibilitat ecològica. El Partit Nacionalista vol fer polítiques útils i modernes per a l'economia, el medi ambient i el model social, per afrontar els propers anys del nostre país. Des del punt de vista econòmic, amb el Procés, el país ha perdut pistonada, hem perdut trens. Hem viscut d'inèrcia i això és molt perillós.

Serà fàcil recuperar aquest terreny, segons el Partit Nacionalista?

No ho sé, però és fonamental. És determinant, per a nosaltres, concórrer en les properes eleccions posant sobre la taula aquestes qüestions. El Govern de Catalunya no es pot permetre el luxe de no cursar polítiques a nivell d'innovació amb el que implica a nivell de cicles formatius en tots els àmbits.