«Després de tres mesos sense treballar per por, ara hi he hagut de tornar per poder pagar el lloguer i les factures, però faig molts pocs serveis», explica la Brenda, nom fictici en aquest relat. Des de fa anys exerceix la prostitució en un pis a Figueres. També es desplaça a casa dels clients que li demanen. Assegura que moltes de les seves companyes no tenen por, «però jo utilitzo la mascareta, tinc família i vull estar amb ells quan això s'acabi». La seva situació és difícil «com la de molta altra gent», però malgrat que la prostitució no entén d'ERTO ni de baixes laborals, no ha demanat ajuda als serveis socials: «He tingut el suport de la família i he tirat del poc que jo tenia, ara ja no em queda res».

Les pàgines de contactes a Internet faciliten les trobades sexuals. El Manolo té des de fa anys un pis llogat a prostitutes, a Figueres, però amb el confinament el va tenir tancat, igual com van fer els prostíbuls. «Les dones van canviant de ciutat i utilitzen les habitacions durant setmanes o fins i tot un mes, mentre el negoci els funcioni». També fan sortides a hotels segons la demanda «però moltes tenen por perquè han patit episodis de violència amb alguns clients». La crisi de la Covid-19 es fa notar i «les noies han passat de fer dos o tres serveis al dia a un o cap, també han hagut de rebaixar els preus i a mi em paguen menys pel lloguer». Les noies intenten prendre mesures higièniques i sanitàries perquè tenen por «però no tenen més remei que treballar. Els clients les fan dutxar com si així se solucionés el risc. Algunes diuen que utilitzen mascareta, d'altres no, i el distanciament òbviament no es pot donar».

La majoria de les noies que passen per aquest pis són sud-americanes i tenen entre 30 i 50 anys, però també n'hi ha de més joves, explica. «Totes afirmen tenir alguna problemàtica al seu país i es veuen obligades a exercir per poder pagar deutes o enviar diners a les seves famílies, per mantenir els fills, però no tenen papers». Ara els ingressos han disminuït: «Han vingut menys francesos i les noies s'estan menys temps al pis». Arriben a la comarca des de diferents parts d'Espanya i d'aquí acostumen a anar cap a França, «on diuen que es treballa millor malgrat les prohibicions». La Covid-19 ha fet que algunes dones es plantegin buscar una altra font d'ingrés «però ara encara es més difícil». Va ser quan el Manolo va perdre el treball que va decidir obrir aquest pis: «La idea me la va donar un amic que ja en tenia un».