Viure en un pis a la ciutat durant la pandèmia ha provocat que moltes famílies es plantegin l'opció de traslladar-se a municipis rurals. L'objectiu és tenir més espai per a la convivència i, també, fugir dels focus principals i reiterats brots de la Covid, que porten a restriccions de mobilitat i inseguretat sanitària. Tant és així que algunes immobiliàries i ajuntaments de la comarca ja han començat a notar aquest interès creixent per habitatges aïllats i nuclis petits de població.
A més de la prohibició de mobilitat durant la pandèmia, la possibilitat de teletreballar ha impulsat l'interès per residir a zones rurals, perquè a la comarca «és fàcil que es puguin desplaçar puntualment a la gran ciutat», explica Jordi Bonal, CEO de la immobiliària Peralada.com. Segons Bonal, «hi ha hagut un augment de demanda en aquestes zones, gairebé multiplicada per quatre respecte a l'exercici passat» perquè «la gent s'ha adonat del que vol dir viure en família en un habitatge petit, reduït. Abans tots estaven fora treballant i a l'escola. Ara, conviuen vint-i-quatre hores en noranta metres quadrats».
El director de la immobiliària afegeix que «el vint per cent d'aquestes provenen de nord-europeus, que veuen Catalunya com una oportunitat per la crisi econòmica derivada de la Covid, i també d'esportistes professionals que s'instal·len a la província».
Un creixement que també han notat a InmoCastelló, en aquest cas, sobretot, «barcelonins o persones que viuen a la ciutat i que estan interessats per cases rurals o de poble, en nuclis més petits, com Vilacolum, Torroella de Fluvià, Vilanova de la Muga o Terrades».
Des de la immobiliària L'Estatge també han notat com «les famílies busquen tenir més espai per als nens», després de l'experiència del confinament, i apunten que han notat un augment de figuerencs que busquen sortir de la ciutat i establir-se «en municipis del voltant, com Vilafant, en habitatges que disposin de pati o jardí».
En general, les imobiliàries coincideixen en què les famílies no busquen habitatges de nova construcció, sinó cases de poble rehabilitades o per rehabilitar, i amb pressupostos molt variats, des de cent vint mil euros fins a dos milions.
Repoblació, tren i fibra óptica
Xavi Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia, admet que han notat un lleuger augment de les demandes d'habitatge i sol·licituds d'empadronament al municipi.
A Vilanant, l'alcaldessa Anna Palet confessa que «s'han llogat, pràcticament, totes les cases disponibles i els nous veïns s'han empadronat. Tenim molta demanda! ». Palet explica que la majoria han sigut «gent de ciutat, de Girona, fins i tot de Figueres i de pobles grans de la comarca». Per a l'alcaldessa, una avantatge important és «estar a prop de l'AVE per a aquells que fan teletreball però han d'assistir un o dos dies presencialment a la feina».
Tot i això, altres pobles «no hem tingut cap pic de demanda derivat de la situació», admet l'alcalde de Capmany, Joan Fuentes. Tanmateix, manifesta que la necessitat de teletreballar «ha descobert la gran mancança que representa no tenir fibra òptica. Hem d'avançar-nos al calendari de la Generalitat i pel nostre compte mirarem de fer-la arribar».
En una tendència en auge del teletreball, el bon accés a Internet podria ser determinant a l'hora de permetre el creixement d'aquests municipis rurals tan desitjats pels veïns de les ciutats en ple confinament.
