Justament fa una setmana, a Figueres, vam reprendre l'activitat cultural -de manera escrupolosa i responsable-, suspesa el 19 de juliol passat, amb les mesures aprovades pel Procicat. Aquesta, doncs, ha estat una setmana carregada de propostes. Des de l'espectacle poeticomusical de Dolo Beltran i Anna Carné, passant pel quartet de violoncels elèctrics Northern Cellos, el cinema a la fresca a La Cate, el concert de sardanes, les versions del duet Eclipse i, finalment, les versions de rock de The Rates and Company.
En definitiva, una programació teixida amb les entitats programadores de la ciutat i amb artistes figuerencs al damunt de l'escenari. Aquesta també ha estat la setmana on hem conegut el format de Les Nits d'Acústica, una proposta del Festival Acústica, que continua apostant per la ciutat i que ho fa oferint-nos grans concerts a un preu raonable i vetllant per la seguretat del públic.
Després d'haver pogut gaudir en primera persona dels concerts post-Covid-19 puc assegurar que #CulturaSegura és una etiqueta amb més que motius suficients de poder utilitzar-se. Relacionar cultura amb contagi és un error. Tanmateix, de la mà de l'educació, són serveis essencials. En el cas de l'activitat cultural, sense oblidar el seu caràcter cívic i social, representa el 4% del PIB i tots sabem que, davant de la pandèmia, aquest ha estat un dels sectors més perjudicats.
En definitiva, aquesta setmana hem començat una cursa de fons per fer que la cultura s'apropi, encara que sigui només una mica, al lloc on mereix ser. Segurament tots som coneixedors dels beneficis econòmics que l'envolten.
Aquesta setmana, centenars de músics, tècnics, personal de sala i programadors han tornat a les seves feines, agraïts de poder-ho fer i essent conscients que només amb responsabilitat serem capaços de conservar-ho. Les terrasses dels bars i restaurant propers a les places d'activitat eren plenes per fer un most abans o després dels concerts. Els comerciants recuperaven el moviment a la ciutat després de dies de veure els carrers buits. I el públic, amb l'expressió amagada sota la mascareta, ha tornat a somriure.
I és que, tal com apunten diversos estudis en neuropsicologia, un dels instruments més efectius per acompanyar-nos en la recuperació després de fets traumàtics o situacions de crisi és la cultura en la seva multitud de formes. Així doncs, només amb la col·laboració de tots plegats, i especialment amb el suport del públic, podrem fer que la cultura segueixi viva i que estigui a les nostres mans ajudar-la de la mateixa manera que ella ho ha fet durant els dies més foscos del confinament. Per davant de tot: salut i cultura!
