Anna Teixidor: «L'imam de Ripoll va buscar feina a Berga i Balaguer, on podia passar desapercebut»

L'imam Abdelbaki es-Satty va veure en Ripoll el lloc ideal per posar en marxa els seus plans i radicalitzar uns joves que havien crescut en una població petita de fora de l'àrea metropolitana. La periodista Anna Teixidor (Figueres, 1978) ha portat a terme una investigació que ha desembocat en el llibre Sense por de morir, on detalla qui eren els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i fa un repàs a les seves vides i als motius que els va empènyer a perpetrar l'atac terrorista. La recerca la va dur a Berga. Proves i testimonis porten a concloure que Es-Satty va demanar feina com a imam a la mesquita Annour, la que hi ha a prop de l'hospital, a final del 2014 o principi del 2015. El president d'aquesta comunitat musulmana establerta a Berga ha negat a Teixidor i també a aquest diari que aquesta afirmació sigui certa.

Per què la investigació la va dur a Berga?

Sabíem que Es-Satty abans d'arribar a Ripoll havia intentat postular-se com a imam en altres poblacions i vam estar una o dues setmanes a Manresa, a Gironella, Berga..., a diverses poblacions d'aquestes comarques per la seva proximitat amb Ripoll i per saber a quins llocs ho havia intentat. Sobretot ens fixàvem en poblacions que tinguessin característiques comunes amb Ripoll. Per diverses circumstàncies, una persona musulmana ens havia dit que havia passat per Berga com a mínim dos dies i va anar a sopar a casa de membres de la comunitat.

A Berga hi ha dues comunitats musulmanes. Tot indicava que Es-Satty es va adreçar a la mesquita que hi ha a prop de l'hospital. Tal com ha fet aquest diari, vostè es va adreçar al president. Com va ser la trobada?

Vam anar a les dues comunitats perquè no sabíem a quina ho havia intentat. Tan una com l'altra es van negar en rodó a admetre que hi havia passat. Les dades que teníem ens indicaven que es va adreçar a l'oratori que hi ha a prop de l'hospital. Tot i així, el president d'aquesta mesquita no ens ho ha confirmat, tot i que altres persones sí, i sabem que com a mínim va sopar a casa d'un membre de la comunitat. Hi ha tot el tema de la generositat musulmana, i si passa una persona se li dona menjar i un lloc per dormir. S'hi va quedar dues nits i és possible que dirigís una oració.

En tot cas, aquesta darrera afirmació és una suposició.

Sí, això no ho sé. Però normalment, quan algú vol ser imam de la mesquita, una de les coses que es comproven són els seus coneixements i com recita, i si això agrada a la comunitat. No sé si en el cas de Berga ell va arribar a aquest punt.

També explica que va parlar amb la dona de la família de Berga que va acollir Es-Satty en un sopar.

Ella no era present en el sopar perquè són espais que no comparteixen. Però l'home li va dir després dels atemptats que havien tingut l'imam a casa sopant. Tenim una altra font que forma part de la jerarquia musulmana, que no és de Berga, sinó a nivell de Catalunya. En un principi aquesta font no sabia que Es-Satty va anar a Berga, però va trucar al president de la comunitat de Berga i li ho va confirmar.

El president no ho admet per por?

Jo crec que és per protecció, mantenir impol·luta la imatge de la comunitat i no despertar cap mena de suspicàcia entre els veïns. Crec que és un tema de por i del poc coneixement de la relacions socials que establim al país amb les institucions públiques. A més, també s'hi barreja que els cossos policials visiten regularment les mesquites, ja siguin els Mossos com el cos nacional de policia, i fins i tot hi ha mesquites que han rebut alguna recomanació dels Mossos per mantenir silenci i no parlar-ne.

L'imam escull ciutats petites per passar desapercebut?

Hi ha pocs estrangers i això fa que no hagi centri l'atenció del radar policial. Sabem que a Barcelona o a l'àrea metropolitana els cossos de la policia intenten captar i pagar col·laboradors. Persones dins de la comunitat que informen dels moviments, tan Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil o CNI. A Berga, Balaguer o Ripoll pots passar desapercebut perquè no hi ha un interès per part de la policia.

La idea que teníem era que a comarques amb menys població de l'interior de Catalunya els processos de radicalització eren molt difícils. Això és erroni?

Qui atempta és una minoria, però Ripoll és un exemple de persones aparentment integrades que parlen català, tenen una feina més o menys remunerada i que participen de les activitats socials de la població, com pertànyer a un equip de futbol o anar al local de joves. Però és una manera errònia d'entendre la integració. En aquest cas hi havia un sentiment d'odi profund alimentat durant els tres anys anteriors per un agent de radicalització que va incentivar les frustracions d'aquests joves i va tergiversar els arguments. Els va fer sentir ofesos com a musulmans, i va provocar i accentuar una forta crisi d'identitat tot canalitzant les frustracions cap a un projecte totalitari. Però això és una minoria. Perquè es donin aquests processos hi ha d'haver catalitzadors i agents de radicalització.

Les comarques de l'interior estan ara més vigilades?

Ha obligat reajustar els protocols policials i no deixar res a l'atzar, i no basar-se en estereotips.

Què aporta la investigació periodística que no aporti la policial o la judicial?

He quedat molt sorpresa. Aquí hi han intervingut tres cossos policials, però qui porta la investigació és el jutge instructor i ell és l'únic que té tota la informació. La Policia Nacional o els Mossos, si no els donen, no tenen la informació de l'altre cos. I, per exemple, si hi ha una pista a Bèlgica, els Mossos no hi van, sinó que és la policia belga la que actua. A part, els jutges no fan el treball de camp. A nivell periodístic dona la possibilitat d'anar a altres països i entrevistar persones, i a part de la investigació pròpiament dita hi ha un tema sociològic de tractar d'entendre les causes i poder conèixer aquests autors.