Jordi Montero, el director de l'Institut de Vilafant, ha batallat, al costat dels representants polítics municipals i les famílies dels alumnes del centre, perquè es construeixi el nou institut. Aquest estiu, s'ha fet pública la partida pressupostària que dona llum verda al projecte.

Quan el Departament d'Educació va decidir que, per donar resposta a les necessitats educatives de Vilafant i l'entorn, calia posar en marxa un nou institut, Jordi Montero dirigia l'Institut de la Jonquera. Ell va optar, aleshores, per postular-se per fer el trasllat a Vilafant i el van nomenar director per a un període de quatre anys. Això passava l'estiu del 2008 i somriu quan diu que encara hi és.

Després de tants anys, s'imaginava rebre aquest estiu la notícia de la construcció de l'institut de Vilafant?

La construcció de l'edifici és, òbviament, una necessitat. El servei educatiu, tot i la feina i l'esforç ingent i continuat del professorat, requereix unes instal·lacions que no tenen els mòduls prefabricats. Dotze anys en barracons són molts anys i fa temps que des del Departament d'Educació ens arribaven senyals positius, que sembla que finalment cristal·litzaran.

Què va pensar quan va veure que hi havia pressupost?

Un cop vaig rebre el comunicat oficial, uns minuts abans que es fes públic als mitjans de comunicació l'acord de Govern, va ser una sensació d'alleujament, descans, relax...

De què van parlar principalment amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, durant la seva visita a Vilafant fa uns dies?

Més enllà de celebrar plegats la notícia, vàrem estar comentant el procés a seguir a partir d'ara i el termini probable de finalització de les obres.

Es proposa un procés participatiu per dissenyar el nou edifici. Suposo que d'idees no en falten. Quines creu que són les més destacades?

El procés participatiu té molts condicionants; el principal és el pressupostari, però, òbviament, ens agradaria un edifici sostenible, funcional i que es pugui adaptar a les necessitats educatives actuals i de futur.

De quina forma pot arribar a influir disposar d'un equipament de rajol, si ho comparem amb la feina als mòduls?

Un espai molt més gran, més diàfan i confortable ajuda a treballar i estudiar en unes condicions emocionals molts més adients per a l'ensenyament i per a l'aprenentatge.

Quines són les necessitats més fonamentals?

Disposar de més espais singulars. Tenim un laboratori i en calen dos; fem Música i Plàstica a l'aula i caldrien aules equipades específicament per a l'activitat que s'ha de fer, entre altres necessitats.

D'altra banda, el món educatiu està expectant per com funcionarà el pròxim curs, davant la incertesa que envolta l'emergència sanitària. En el cas de l'Institut de Vilafant, com s'afronta el nou curs? Tenen un pla d'actuació?

Afrontem el curs com tothom, a l'expectativa. Desitgem que es pugui tornar a les aules extremant les mesures de seguretat, amb molta precaució i tant de bo les classes puguin ser presencials, són molt més enriquidores per a l'alumnat i el professorat que les classes virtuals. Per si de cas, hem preparat un pla d'actuació híbrid i un de confinament, però tant de bo aquesta planificació quedi al calaix i no s'hagi de menester.